La promesa dels 20 milions d’ocupats de Rajoy es retarda
Els costos laborals van baixar una dècima el tercer trimestre
BarcelonaEl mes d’agost passat el president espanyol, Mariano Rajoy, va treure pit, en un acte a Galícia, i va assegurar que l’objectiu d’arribar als 20 milions d’ocupats s’aconseguiria abans del previst inicialment, el 2019. Rajoy va avançar la fita un any en el calendari però ara els estudis de projecció del mercat laboral no l’acompanyen. Segons l’informe El futur de l’ocupació que va presentar ahir el grup Manpower, aquesta xifra no s’aconseguirà fins al 2021, en el millor dels casos: dos anys després del que preveu el govern del Partit Popular.
El document de Manpower dibuixa tres hipòtesis o escenaris: un de bo, un altre de mitjà i un de baix. En el millor dels casos, segons les seves projeccions, Espanya no assolirà els 20 milions de treballadors ocupats fins al 2021 (concretament, 20,3 milions). En un escenari normal o mitjà, o fins i tot si la situació econòmica empitjora, la promesa de Rajoy no arribarà fins un any després, el 2022, quan l’Estat aconseguiria els 20,2 milions d’ocupats respecte als 18,2 milions amb què va tancar l’any passat.
L’evolució, doncs, serà més lenta segons aquest estudi que no pas el que plantejava el govern espanyol. Manpower també pronostica una dècada de millora pel que fa a la quantitat d’ocupació. Segons l’informe que van presentar ahir, l’ocupació a Espanya creixerà a un ritme anual de l’1,3% fins al 2026, cosa que suposa que el nombre total de persones treballant augmentarà gairebé 2,6 milions, fins a arribar als 20,8 milions d’ocupats totals a finals del 2026.
Els serveis, motor d’ocupació
Però superar la barrera dels 20 milions d’ocupats no garantirà la qualitat d’aquests llocs de treball. L’informe destaca que entre els sectors generadors d’ocupació hi té un paper principal el dels serveis, que crearà 1,6 milions de llocs de treball fins al 2026, la majoria dels que generarà el sector privat. La indústria, la construcció i el sector primari continuaran per darrere.
Entre els serveis que més feina crearan hi ha els de la sanitat, els serveis socials, les produccions industrials, el comerç i els serveis a d’altres empreses, amb una mitjana de 300.000 llocs a cada àrea. A més, l’hostaleria i el transport, uns sectors estretament vinculats a l’estacionalitat i el turisme, també destaquen en l’informe com a grans generadors de feina durant la pròxima dècada, amb uns 800.000 llocs en conjunt.
Per contra, segons les previsions de Manpower es destruiran llocs de treball en l’educació i a les administracions públiques, concretament uns 16.000 en cada àmbit.
El perfil i l’edat del treballador també canvia, segons aquest estudi. Els professionals i els tècnics tindran més oportunitats laborals perquè concentraran aproximadament un milió dels nous llocs de treball. Pel que fa a les franges d’edat, segons Manpower la població ocupada tendirà a envellir-se, al mateix ritme que la demografia. D’aquesta manera, l’augment més gran dels llocs de treball es produirà entre el col·lectiu d’entre 50 i 66 anys, amb gairebé 2,4 milions de nous ocupats.
A més, per primera vegada en deu anys també creixerà l’ocupació entre la franja d’edat dels 16 als 29 anys (amb 582.000 treballadors més) i al grup que va dels 40 als 49 anys (amb 166.000 llocs més). Per contra, desapareixeran llocs de treball en la forquilla que va dels 30 als 39 anys (gairebé 580.000 llocs).
La recuperació que no arriba
L’informe, que es queda en les gran xifres, no entra a definir quin tipus de contractes predominaran durant la pròxima dècada. Els sindicats denuncien que malgrat els avenços en quantitat, la incipient recuperació encara no es trasllada al mercat laboral traduïda en més qualitat.
Ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va donar una altra dada que, segons els sindicats, avala aquesta por. Els costos laborals han tornat a caure una dècima aquest tercer trimestre respecte al mateix període de l’any passat. Segons els representants dels treballadors, la dada posa de manifest que els salaris (inclosos en aquest cost) “continuen caient” i mostra “la debilitat” del mercat laboral. En aquest sentit, la UGT va qualificar ahir d’“injustícia” que els beneficis de les empreses encara no es traslladin als treballadors.
