Sánchez desencalla el sistema per demanar els fons antipandèmia per a empreses

Madrid / Brussel·lesLa quantitat de diners que arribaran dels fons europeus a Espanya -140.000 milions, 72.000 milions dels quals els pròxims tres anys a fons perdut- han obligat l'Estat a plantejar canvis normatius per tal que l'accés als fons per part de les empreses sigui el més àgil possible. Com explicava l'ARA fa una setmana, el govern espanyol està ultimant un reial decret llei amb l'objectiu de potenciar la col·laboració público-privada i l'accés de les empreses als fons per impulsar els projectes de caràcter "estratègic".

L'esborrany que hi ha damunt la taula planteja que els projectes "tractors" seleccionats puguin rebre per avançat fins al 50% del pressupost que sol·licitin per accelerar-ne l'execució, com ha avançat aquest dimarts la Cadena SER.

A més a més, per eliminar els "colls d'ampolla" i reduir els tràmits, controls i informes administratius necessaris, l'esborrany amb què treballa el govern espanyol estudia que la fiscalització de les operacions no superi els cinc dies hàbils, ja que s'aplicarà "el règim excepcional de tramitació urgent" a tots els contractes que rebin fons europeus.

Aquest canvi també provocaria que es reduïssin a la meitat els terminis de tramitació i s'eliminessin requisits i informes, tot i que totes aquelles subvencions superiors als 12 milions d'euros hauran de tenir el vistiplau del consell de ministres. Finalment hi haurà una finestreta única (a través d'un portal web), com ja van avançar des del ministeri d'Economia, perquè aquells projectes interessats facin les sol·licituds per optar als fons.

Com explicava aquest diari, es crearà un nou organisme denominat Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE). Dependrà del ministeri d'Indústria i des de l'aprovació del reial decret tindrà tres mesos per crear una llista de les entitats que conformaran la figura público-privada que ha d'escollir projectes destacats.

També es reprenen les agències estatals com a organisme públic, que tornen a l'administració pública com a fórmula per aconseguir més "flexibilitat en la gestió".

Control polític dels fons

Tot passarà per Sánchez. El president del govern espanyol ja va comunicar als líders autonòmics al juliol, en el marc de la Conferència de Presidents, que seria ell mateix l'encarregat de liderar la gestió dels fons de recuperació a través d'una comissió interministerial. En principi, aquesta comissió estava encapçalada per Sánchez i 11 ministres, 10 de l'òrbita del PSOE i només una d'Unides Podem, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, de manera que en quedava fora el líder de Podem, Pablo Iglesias.

Fins aquest dimarts al matí, aquesta decisió, que Iglesias coneixia des de la setmana passada, generava malestar intern en el el govern espanyol, i el departament d'Iglesias esperava que es rectifiqués la decisió. Tanmateix, en roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha confirmat que finalment serà el consell de ministres qui controlarà l'adjudicació dels fons. "Són instruccions expresses del president espanyol no recollides a l'esborrany -ha apuntat Montero-. El president ja havia decidit feia uns dies que era millor, en lloc d'una comissió interministerial, que l'àmbit natural fos l'entorn del consell de ministres", ha insistit Montero.

També es crearà una comissió tècnica per donar suport tècnic i legal a la comissió interministerial i un departament de seguiment que també dependrà de la presidència del govern espanyol. Pel que fa al treball amb les comunitats i els sectors implicats, l'esborrany recull la creació de fòrums "d'alt nivell" i la voluntat de recuperar la conferència sectorial dels fons europeus amb les comunitats autònomes.

Tanmateix, aquest és un esborrany del futur reial decret que el govern espanyol pretén aprovar aquest desembre per agilitzar ja des del gener l'arribada dels 27.000 milions d'euros previstos del fons europeu antipandèmia que ja recullen els pressupostos generals de l'Estat per al 2021. En aquest sentit, Montero ha insistit que el text és susceptible de patir canvis.

Les negociacions a Brussel·les

Però de fet els fons europeus no estan llestos. El de recuperació que els líders van pactar el juliol passat (750.000 milions d'euros damunt del pressupost comunitari d'1,1 bilions d'euros fins al 2027) encara no és una realitat perquè les negociacions s'han entrebancat a Brussel·les. Després del gran acord polític de l'estiu calia discutir diverses qüestions. D'una banda, els mecanismes que han de donar permís a la Comissió perquè s'endeuti per aconseguir els diners; de l'altra, les condicions lligades a la concessió dels fons en termes econòmics, l'arquitectura i la quantitat del pressupost europeu, i finalment la vinculació dels diners al compliment dels principis fonamentals de l'estat de dret (llibertat d'expressió, independència judicial, separació de poders...).

Totes aquestes qüestions s'han estat discutint per separat amb l'Eurocambra i també de nou amb les capitals, que hi han de donar el vistiplau. Però la Comissió i el Consell plantegen la negociació com un gran bloc on totes les parts han de ser aprovades perquè comenci a funcionar. Això ha permès que els països que tenen més problemes amb el respecte a l'estat de dret, com Hongria i Polònia, hagin bloquejat l'aprovació total dels fons perquè s'oposen a vincular-los al respecte a l'estat de dret. Vist el veto, la presidència alemanya de la Unió ha continuat negociant entre bastidors, i aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, ha deixat entreveure una certa llum: "Som a l'última fase de les negociacions. [...] Estic absolutament convençut que en un parell de dies podrem prendre decisions per alliberar els diners". El retard, però, implica que a la pràctica el fons no estarà en marxa fins a l'estiu que ve.

¿S'ha aventurat massa el govern espanyol pressupostant els diners europeus si no seran realitat fins a l'estiu que ve? El pla preveu una clàusula de retroactivitat que li permetrà sol·licitar els diners després d'haver-los gastat o pressupostat. Per pagar-ho, l'executiu espanyol ja ha dit que emetria deute públic que després compensaria amb els diners europeus. A més, compta amb 6.400 milions d'euros d'avançament per al 2021. Un avançament que tenen tots els estats.