El projecte de llei dels fons europeus, encallat al Congrés
Partits de l'oposició acusen el PSOE i Podem de dilatar el termini d'esmenes
MadridEl Congrés de Diputats aprovava el 28 de gener –gràcies a l’abstenció de Vox– el decret de gestió dels fons europeus. La cambra baixa va votar que el decret es tramités com a projecte de llei per poder fer-hi esmenes i millorar-lo. Però, més de tres mesos després, el projecte de llei està aturat. Els grups polítics del govern, PSOE i Podem, han ajornat fins a 10 vegades el termini de presentació d’esmenes, una pràctica que en dilata la tramitació. “És obvi que no hi ha cap interès per part dels partits que donen suport al govern d'obrir aquesta tramitació”, assegura el diputat del PDECat Ferran Bel. El nou termini de presentació d’esmenes acaba aquest dijous, però es podria tornar a ajornar.
Segons el diputat català, allargar el període d’esmenes “per deixar morir” un projecte de llei és una pràctica relativament habitual dels partits de govern, però els socialistes i el partit lila ho han fet amb pràcticament tots les decrets aprovats des de l’inici de la pandèmia. “Tots aquests decrets que són d’urgència i que s’han d’implementar a molt curt termini, o es tramiten molt ràpidament o no s'hi poden aplicar els canvis”. Bel posa com a exemple el decret dels 11.000 milions d’ajudes a empreses i autònoms. Si se n’allarga la tramitació (les esmenes han de permetre que les comunitats autònomes puguin ampliar els sectors que poden rebre ajudes), quan s’aprovi el projecte de llei ja s’hauran repartit els diners.
La portaveu d’Afers Econòmics de Cs, María Muñoz, s’expressa en termes semblants: “És una pràctica habitual des que governen PSOE i Podem”. Muñoz critica que l’executiu de Pedro Sánchez hagi legislat durant la pandèmia “a cop de decret” i “comprometent-se amb l’oposició” a tramitar decrets com a projectes de llei per poder ser convalidats però després se suspenguin els terminis d’esmenes. “Portem un any així”, lamenta Muñoz.
Fonts del grup parlamentari del PSOE subratllen que aquesta situació “passa sempre” i que si es produeixen retards és “pel desig d’incorporar esmenes dels partits” de la cambra. “També passava quan el PP presidia el Congrés”, apunten les mateixes fonts. Altres grups polítics, com ERC i JxCat, treuen importància al retard en la tramitació del decret dels fons europeus com a projecte de llei i subratllen que és habitual. “Normal no és, sobretot tractant-se dels fons europeus, però hi ha un munt de decrets a la cua”, expliquen fonts d’ERC.
Empara a la CNMC
Davant del bloqueig, el partit d’Inés Arrimadas va optar per demanar empara a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En una carta remesa al regulador, Cs li demanava que es pronunciés sobre el decret dels fons. La resposta de la presidenta del regulador, Cani Fernández, a la qual ha tingut accés l’ARA, és clara: la CNMC té la potestat de fer informes per valorar la concessió d’ajudes d’estat però només a petició de les autoritats “competents” i, per tant, no d’un partit polític.
Fernández recorda a Cs que la CNMC es podria pronunciar sobre el pla de recuperació i resiliència si ho demana el Congrés i deixa entreveure la seva plena disponibilitat a fer-ho: “Els prego que valorin la possibilitat de fer ús d’aquesta facultat”, demana la presidenta. El Consell d’Estat (l’òrgan consultiu del govern) sí que va analitzar el decret i va concloure que hi havia una clara falta de control de les subvencions que s’atorgaran.
El decret estableix com es tramitaran els fons i agilitza els tràmits burocràtics per concedir subvencions i ajudes del pla de recuperació. El govern espanyol no el va consensuar amb la resta de forces polítiques i, de fet, va estar a punt de no ser convalidat al Congrés. Alguns partits de l’oposició van criticar precisament la falta de diàleg i van reclamar millores al text legal, especialment pel que fa a la fórmula per escollir els grans projectes (anomenats PERTE) que rebran una pluja de milions. PP i Cs reclamaven una agència independent, però l’executiu ho va rebutjar i finalment serà directament la Moncloa qui triarà els projectes. La tramitació com a projecte de llei és l’única oportunitat que tenen la resta de forces polítiques de pactar millores.