BarcelonaEl consens que Aena, l'Estat i la Generalitat escenificaven el 2 d'agost amb l'acord per tirar endavant l'ampliació del Prat ha durat un mes. La filtració aquest divendres del document de regulació aeroportuària (DORA) que esbossa el projecte ha acabat amb el president del Govern, Pere Aragonès, exigint la rectificació del text perquè diu de manera explícita que les obres afectaran els espais naturals protegits del delta del Llobregat. El text confirma que l'ampliació del camp de vols i, concretament, de la pista més pròxima al mar "afectaria zones de la Xarxa Natura 2000". Per això, el gestor aeroportuari ja dona per fet que caldrà comprar terrenys pròxims per compensar la destrucció d'una zona amb un alt valor ecològic.
Inscriu-te a la newsletter Rato i la nostra condemnaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquesta reacció ha sorprès Aena, que assegura que l'esborrany del Dora –que ha avançat Eldiario.es després de la reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària amb les administracions implicades i al qual ha tingut accés l'ARA– no diu res nou respecte al pacte acceptat pel mateix executiu català. Fonts de la companyia recorden a l'ARA que aleshores ja es va admetre que l'ampliació passava inevitablement per allargar la tercera pista (sense especificar en quants metres) i que, per tant, caldria la llum verda de Brussel·les. De fet, insisteixen que els membres del departament de Territori controlat per JxCat presents a la trobada no s'han oposat al contingut del Dora.
Amb l'anunci de l'acord la Generalitat es va esforçar en insistir que aquest no era un xec en blanc. El comunicat del Govern després d'aquell pacte inesperat remarcava que les actuacions per convertir el Prat en un hub haurien "de limitar-se a les dimensions i ubicació que redueixin a la mínima expressió qualsevol afectació a entorns mediambientals protegits", especialment a l'estany de la Ricarda. Després d'unes hores de silenci, però, Aragonès ha assegurat que aquest esborrany del Dora "no reflecteix el consens establert en el si del Govern" i ha exigit una "rectificació" que no malmeti els aiguamolls. "Preservar els espais naturals no és una opció, és una obligació no negociable", ha sentenciat el republicà.
El Dora és el document que recull les inversions que Aena (una empresa amb un 51% del capital en mans del govern espanyol) farà per al pròxim quinquenni, en aquest cas del 2022 al 2026. Al text s'exposen les línies estratègiques del període per fixar quines taxes hauran d'abonar les aerolínies en els anys següents. Les companyies aèries es beneficien de les millores que aplica Aena i, per tant, si es preveu una tongada d'inversions important, també augmentarà el que aquestes companyies paguen per operar als seus aeroports.
Amb aquest esborrany es confirma que Aena preveu destinar 1.704 milions d'euros als seus grans plans per al Prat, una suma que a més de l'allargament de la pista (estaria llesta el 2029) inclou l'ampliació de la T1 i la nova terminal satèl·lit per a vols intercontinentals (es completaria el 2030). Fins al 2026, però, només es desemborsaran 394,9 milions a Barcelona –el segon aeroport per volum d'inversió després dels 402,9 milions d'euros de Barajas–, ja que el gruix de les obres entrarien en el següent Dora. En aquest document tampoc apareix un altre punt clau de la negociació Estat-Catalunya: la construcció de les estacions d'AVE als aeroports de Reus i Girona –que la Generalitat també posa com a condició sine qua non per al seu suport– a compte d'Adif.
Per justificar aquests projectes, Aena també proporciona estimacions del volum de passatgers que preveu a les destinacions: per a Barcelona, augura que el 2025 l'aeroport ja haurà superat els nivells prepandèmia, amb prop de 53 milions de passatgers respecte als 52,6 milions del 2019. Està previst que el consell de ministres aprovi aquest resum quinquennal d'inversions abans del 30 de setembre, una data que el gestor aeroportuari ja havia marcat com a límit durant els últims mesos de campanya a favor de l'ampliació.
El següent escull: el pla director
Tot i així, encara hi ha un altre document que regeix en què es concreten les xifres del Dora. Cada aeroport ha d'aprovar el seu propi pla director, un full de ruta que explica més al detall com es desenvoluparan els projectes de millora. En el cas de l'ampliació del Prat, serà el moment de definir com es duria a terme l'ampliació de la tercera pista i d'elaborar les avaluacions d'impacte ambiental pertinents que determinin l'impacte sobre l'entorn natural de la proposta. La mateixa Aena admet que aquest serà un altre procés llarg. "Aquesta proposta està condicionada a tenir la cobertura necessària que possibiliti la seva execució materialitzada en un nou pla director, el procés de tramitació del qual es preveu llarg per la seva dependència de diverses administracions i els seus organismes competents, inclosa la Comissió Europea", diu l'esborrany del Dora.
A partir de l'aprovació del Dora al consell de ministres, els estira-i-arronses entre Aena, les administracions i els moviments ecologistes contraris a l'obra es traslladaran a les comissions de seguiment. El projecte, doncs, no es podrà fer sense el vistiplau a l'avaluació d'impacte ambiental per part de la Generalitat, el ministeri de Transició Ecològica espanyol i, sobretot, la Comissió Europea. Brussel·les fa mesos que avisa del deteriorament en la biodiversitat del delta del Llobregat i ha obert un expedient sancionador per les compensacions pendents de l'última ampliació. Si aquestes no es reverteixen abans que el projecte arribi a mans del comissari Sinkevicius, serà complicat que tiri endavant.
Indignació i desacord als ajuntaments
Segon cop que es filtra un anunci al voltant de l’ampliació de l’aeroport del Prat i segon cop que la informació desferma una onada d’indignació municipal. Si fa unes setmanes va ser Ada Colau qui va liderar l’oposició al projecte, amb l’alcaldessa de Barcelona fora de Twitter qui ha agafat aquest divendres les regnes ha estat Janet Sanz. “Avui hem vist l’informe d’Aena on mostra que l’ampliació de l’aeroport serà a la Ricarda”, ha introduït ahir en un missatge a aquesta xarxa social. “La Generalitat ha mentit i ha comprat el model especulatiu i negacionista climàtic” del gestor aeroportuari, ha afegit.
Ara bé, hores més tard el portaveu d’ERC al consistori, Ernest Maragall, ha fet servir la mateixa eina per posar de manifest que la seva opinió no representa el parer de l’Ajuntament de Barcelona al complet. “Qui enganya és la senyora Sanz”, s'ha despatxat Maragall. “L’únic text conegut que parla d’allargar la pista ve del gobierno, és a dir, PSOE-Podemos; l’única voluntat clara per mantenir intacte l’espai natural és del govern català i els ajuntaments”, ha justificat el portaveu d’esquerra, que ha acabat el seu missatge deixant clar que, als seus ulls, “l’únic cert és que tot és obert” i que seran ells qui decideixin.
La qüestió és que Sanz no és l’única que ha acusat el govern de la Generalitat de mentir i de treballar a favor del canvi climàtic. En aquest sentit, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, ha estat taxatiu: “L’aeroport més verd d’Europa es carregarà un espai de la Xarxa Natura 2000”, ha llançat en clara referència a unes declaracions del vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, després de segellar l’acord d’ampliació amb el govern central.
“Hem constatat que les manifestacions que van fer el vicepresident Puigneró i el president Aragonès, que deien que s’estudiaria i que l’acord amb el Govern era sense efectes mediambientals, que l’aeroport podia créixer sense aquestes afectacions, són absolutament mentida, i ho veiem en un document per escrit”, ha criticat.
Això sí, el màxim responsable d’aquest consistori ha declarat obertament que segueix en peu de lluita.