La productivitat de l'economia catalana creix a un nivell "discret" en comparació amb els països més rics

BarcelonaL’economia catalana no ha reduït de manera substancial la diferència amb els països més avançats d’Europa en termes de productivitat, segons l’estudi Model productiu i productivitat a Catalunya que va presentar ahir el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). La productivitat és l’eficiència dels factors productius, és a dir, del treball -la mà d’obra- i del capital. Hi ha un consens entre els economistes que aquest és un dels elements clau per explicar el creixement econòmic dels països a llarg termini, i que els increments de la productivitat acostumen a comportar increments de la riquesa en proporcions similars.

D’acord amb l’informe, l’economia catalana va presentar “menys resiliència davant la crisi”, com posa de manifest el fet que la productivitat caigués més, proporcionalment, que a Espanya i la majoria d’economies industrialitzades. “La productivitat mostra un desavantatge pel que fa a la productivitat del capital i del treball en comparació amb economies més riques, i també en productivitat del capital amb economies més pobres”, diu l’estudi.

La secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, va destacar que les dades de l’estudi, en general, “no són positives”. La productivitat catalana va créixer 0,3 punts anuals entre el 2000 i el 2017, un augment quasi equivalent al de la mitjana dels estats més rics. Això sí, des del 2014 l’increment ha sigut d’un punt anual, “una mica per sobre de la mitjana de les economies desenvolupades”.

La incapacitat de l’economia catalana per reduir el diferencial productiu amb la resta d’economies desenvolupades és una de les diverses raons que expliquen l’estancament de la renda familiar tot i la bona marxa de l’economia els últims anys. L’economista que va presentar l’informe, Modest Guinjoan, va assegurar que l’evolució del producte interior brut per càpita -una de les variables per mesurar la productivitat- ha sigut “discreta” entre el 2000 i el 2017.

Inversions poc rendibles

Una de les raons identificades en l’estudi és que a Catalunya “s’inverteix” però “no s’obtenen rendiments equiparables als dels països més productius”, perquè aquestes inversions van destinades a ampliar el capital o la mà d’obra, però no a fer-los més eficients.

En el període 2000-2017, que és el que cobreix l’estudi, l’economia catalana ha patit durant els anys més severs de la crisi, tot i que posteriorment ha guanyat terreny respecte als estats més rics en termes de productivitat. “En època recessiva ho hem fet bastant pitjor”, va indicar ahir l’economista, que afegia que en els últims anys d’expansió econòmica s’han assolit “relativament bons resultat”.

A més, l’estudi constata que les empreses petites i les de nova creació són menys productives, respectivament, que les grans i les més antigues, cosa que indica que “la renovació del teixit productiu va en un sentit que no és positiu”, segons Guinjoan. “El país no té mecanismes d’ajust prou ben afinats” en cas que una companyia tingui problemes, per la qual cosa prefereixen “tancar abans de plantejar-se” canvis interns.

L’energia i els serveis punxen

Amb tot, el nivell de creació d’empreses és “molt envejable”, segons va assegurar l’economista, cosa que, al seu parer, demostra que Catalunya és “un país molt emprenedor”. Per sectors, el CTESC -ens públic independent creat el 1997- destaca que la indústria és la branca de l’economia amb més bons resultats de productivitat, seguida de la construcció, tot i que aquesta segona té una variabilitat molt més gran segons la conjuntura econòmica del moment. En canvi, els sectors de l’energia i els serveis mantenen nivells productius molt inferiors als de la mitjana. Catalunya té “un teixit industrial castigat per la crisi econòmica, però ric”, va deixar clar Guinjoan.

Per millorar la situació, l’estudi proposa fins a 18 recomanacions, entre les quals destaquen més inversió en infraestructures per millorar la mobilitat i les infraestructures de transport i telecomunicacions, millorar l’eficiència energètica, invertir en mesures de millora de la sanitat i la seguretat laboral, fomentar els clústers industrials i augmentar la dedicació de recursos a recerca i desenvolupament i a actius productius intangibles, com ara propietat intel·lectual, entre altres aspectes.