Primera sentència catalana contra l’ampliació de capital del Popular

Un jutjat de primera instància de Balaguer ha sigut el primer que condemna, a Catalunya, el Banco Popular a tornar els diners a un inversor que va decidir comprar accions durant la macroampliació de capital que l’entitat va fer l’estiu del 2016. La sentència obliga el banc a pagar els més de 9.900 euros que havien invertit els clients, els interessos i les costes del judici perquè considera provat que “la situació financera que va reflectir l’entitat demandada al llarg dels anys no es corresponia, en absolut, amb la real”.

La resolució també deixa clar que, tot i que l’inversor mitjà és conscient del risc que suposa comprar accions d’una entitat financera, això no es contradiu amb el fet que “necessiti estar informat sobre la veritable situació financera de l’entitat”, cosa que, segons explica la sentència, no va passar en el cas del Popular. “Amb això es fixava una perspectiva moderadament optimista per als accionistes que no coincidia, en absolut, amb la real”, insisteix el jutge.

“El que hem demostrat és que el Popular va encobrir les seves ràtios de morositat i que comptabilitzava els seus actius tòxics, els immobiliaris, amb uns preus de mercat totalment irreals”, explica Antoni Cudós, l’advocat de Dret i Compromís Associació Europea de Consumidors que ha portat el cas. Cudós assegura que l’auditoria pericial de part que van presentar demostra “amb una simple regla de tres” que el banc “havia valorat els seus actius tòxics immobiliaris 20.000 milions d’euros per sobre del que tocava”.

“Quan es compren accions és evident que es poden perdre diners, però el que ha passat aquí és que el Popular anava malament per fets anteriors i que la direcció ho va amagar”, explica l’advocat. El jutge coincideix que, si ho haguessin sabut, els inversors haurien pogut decidir desfer-se abans de les accions. Ara el banc té 20 dies per recórrer contra la decisió.

“Som davant un Bankia II”

Segons els advocats de Dret i Compromís, la sentència catalana obre el camí per a tots els afectats perquè és la més contundent fins ara i la més completa quant a fonaments jurídics. L’associació assegura: “Som davant un cas Bankia II, en què una entitat va falsificar els seus comptes perquè no reflectissin la imatge real”.