“En venda”: primera onada de tancaments de botigues pel covid
Els locals buits proliferen en eixos cobejats com el carrer de Sants i Gran de Gràcia
Paula Solanas Alfaro
29/08/2020
4 min
BarcelonaHan passat tres dècades fins que la paraula liquidació ha aparegut sobre el rètol de la botiga de moda infantil Camprubí. Al número 192 del carrer de Sants els cartells per remarcar les ofertes anuncien el final del negoci: durant les pròximes dues setmanes vendran les últimes peces de roba i obriran l’etapa de la jubilació. Reconeixen que ho han fet abans del previst a causa de la crisi del covid. En el seu cas, no hauran d’afrontar el maldecap del traspàs perquè el local no és de propietat sinó de lloguer. Els últims mesos de persianes abaixades i restriccions d’aforament ja han canviat el paisatge d’alguns dels principals eixos comercials de Barcelona. Artèries com el carrer de Sants i Gran de Gràcia s’han despertat del confinament amb més locals buits i números de telèfon per atreure-hi nous inquilins.
Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“Abans la cosa més normal era que una botiga tanqués un dissabte i el dijous següent ja tornés a estar oberta. Hi havia fins i tot llista d’espera per als locals i ara n’hi ha que fa mesos que estan tancats”. Francesc Reina és dinamitzador de l’Eix Comercial Sants - les Corts i certifica que al carrer de botigues més llarg d’Europa hi ha més establiments tancats de l’habitual. Aquesta setmana fins a 24 locals estaven deserts o tenien un rètol de liquidació a l’aparador. Als quatre quilòmetres que van des de la Creu Coberta fins a Collblanc hi ha prop de 300 establiments comercials. És a dir, al voltant d’un 8% ara no tenen activitat o estan a punt d’aturar-la.
L’impacte del covid-19 s’ha sumat a les complicacions que el comerç barceloní ja arrossegava i que tenen en el lloguer un dels principals responsables. “Per un local com a mínim s’estan pagant 2.000 o 2.500 euros al mes”, explica Reina. Els preus s’han convertit en una barrera d’accés per a nous comerciants, però també en una dificultat afegida per als que volen negociar una venda. Per sectors, la moda és el segment que ha quedat més tocat en aquest eix comercial, seguit de la restauració i les botigues especialitzades en accessoris tecnològics.
Així i tot, el president de Sants Establiments Units recorda que el cop no ha sigut tan dur en aquesta part de la capital catalana com a les zones on el comerç depèn en gran mesura del turisme. “És l’avantatge dins la desgràcia. Hi ha una part en què hi hem sortit guanyant perquè el client s’ha mogut menys del barri i hem sigut els més pròxims”, apunta el propietari de la ferreteria Porxas, al mateix carrer de Sants. El tancament de locals ja l’havia començat a observar abans de la crisi sanitària i ara coincideix a dir que s’ha aguditzat.
Com el carrer de Sants, Gran de Gràcia també és un dels eixos comercials on els locals buits estan poc temps amb les portes barrades. De fet, un estudi publicat per la fundació Barcelona Comerç el 2018 els situava tots dos amb el percentatge més elevat d’ocupació de la ciutat, prop d’un 97%. A la via gracienca hi havia onze establiments tancats aquesta setmana dels 240 que es compten al llarg de tot el carrer. “De l’associació no n’ha tancat cap, però el problema de ser en un eix comercial tan important és que el lloguer et mata. Alguns no l’han pogut assumir sense una baixada”, diu Roderic Font, tresorer de l’Eix Comercial de Gran de Gràcia i propietari de la botiga de roba per a la llar Del Be a la Manta. El tèxtil torna a ser el sector més damnificat i és habitual veure avisos de trasllat d’algunes botigues a una altra adreça.
El 30% dels comerços no obriran
Des de la patronal Pimec Comerç es reafirmen en l’estadística que van publicar fa alguns mesos. El 30% dels comerços no tornaran a obrir. “Als eixos de barri es recuperarà una normalitat que no és la d’abans del covid; als turístics és directament una ruïna”, assegura el seu president, Àlex Goñi. L’efecte de les rebaixes, afegeix, tampoc ha servit de gaire perquè una part dels consumidors locals han aprofitat l’avinentesa per sortir de la ciutat i els visitants estrangers hi han estat testimonials. Precisament, divendres les dades publicades per l’INE mostraven que les vendes del comerç minorista van baixar un 5,6% al juliol respecte a fa un any a Catalunya, el cinquè mes amb aquest indicador a la baixa. Mentrestant, la facturació del comerç electrònic va créixer un 20% al conjunt de l’Estat.
El vicepresident de la fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig, explica que l’agost ha sigut dolent per a tots els eixos comercials amb els quals han pogut parlar. “Molts propietaris avançaran decisions que ja tenien mig preses com la jubilació, encara que és un moment molt complicat per traspassar qualsevol negoci. S’ha de tenir molta capacitat financera o moltes esperances en el futur”, indica. A més, Puig alerta que l’onada de tancaments es pot agreujar a la tardor i pronostica una nova pujada dels lloguers comercials. “Si tinguéssim un tercer trimestre estable i un bon Nadal es podrien salvar molts negocis, però no serà una campanya normal”, lamenta el botiguer.
LES CLAUS
1. Quin impacte ha tingut la pandèmia en el comerç minorista?
Ja fa cinc mesos que les vendes del comerç minorista van a la baixa. Les últimes dades disponibles del juliol apuntaven que la facturació havia caigut un 5,6% a Catalunya i un 3,7% a Espanya malgrat que es tracta del mes en què comencen les rebaixes d’estiu. Els sectors que surten més malparats d’aquesta situació són els que venen productes d’equipament per a les persones, com la moda.
2. ¿És habitual que hi hagi locals buits en eixos comercials com el carrer de Sants i Gran de Gràcia?
Precisament aquests dos carrers de Barcelona són coneguts perquè l’ocupació dels locals és molt elevada. Un estudi de la fundació Barcelona Comerç els situava com els dos eixos de la ciutat on el percentatge d’activitat s’acostava més al 100%. Concretament, un 97% amb Sants una mica per sobre de Gran de Gràcia. Tot i així, el context de crisi causat per la pandèmia complica que aquesta rotació mantingui el ritme habitual, perquè el clima d’incertesa no afavoreix l’obertura de nous negocis.
3. Què demanen els comerciants?
Les associacions i patronals del comerç asseguren que els préstecs ICO i l’ajornament del pagament d’impostos que es va aplicar amb l’estat d’alarma són insuficients per salvar els comerços d’un forat greu en la seva tresoreria i demanen ajudes directes al sector.