La primavera en què tots vam crear més valor públic

BarcelonaQuan va esclatar aquesta crisi, els que ens dedicàvem a la gestió pública durant la Transició vam adreçar-nos a les biblioteques. Bàsicament, perquè l’actuació del sector públic ens recordava alguns dels primers aprenentatges que vam tenir en aquella època: els diferents mecanismes de creació de valor que tenen les administracions públiques. Em ressona avui especialment el professor Mark Moore de la Kennedy School, l’escola de govern de Harvard, que compartia amb nosaltres la manera senzilla que té el sector públic de crear valor. Considero interessant recuperar tres components de creació de valor per part de les administracions públiques per a la situació actual.

Una de les maneres més clares que tenen les administracions públiques de crear valor és generant capacitat de resposta. Crec que tots reconeixem que l’Estat és qui ha de liderar la resposta per sortir del repte del covid-19. Lògicament, cal posar l’èmfasi en el fet que en els últims vint anys diferents opcions polítiques han disminuït contínuament aquesta capacitat de rèplica. Clarament, per exemple, en la sanitat. I per això, tot i el gegantí esforç de tots els professionals de la salut, s’ha col·lapsat el sistema sanitari.

En segon lloc, el sector públic crea valor utilitzant la seva autoritat, i més concretament regulant. Som conscients que només sortirem d’aquesta pandèmia amb la regulació a curt termini d’una sèrie de drets de la ciutadania, ens agradi o no. I en democràcia confiem que l’Estat faci ús de la seva capacitat regulativa amb intel·ligència i rigor.

Finalment, i especialment interessant vist com s’estan desenvolupant els esdeveniments a Espanya, les administracions públiques creen valor públic a partir de les percepcions socials que tenim totes les persones sobre el funcionament del sistema politicoadministratiu. Per això és especialment preocupant que una part del govern català es dediqui enmig de la crisi a fer minvar la percepció social de la ciutadania sobre el funcionament de les administracions públiques de l’Estat.

Ara bé, hem tingut sort perquè últimament les nostres prestatgeries es van veure reforçades, entre d’altres, amb les aportacions de la professora italiana Mariana Mazzucato. Complementant Moore, Mazzucato reivindica la teoria de la creació col·lectiva de valor públic. Mazzucato posa l’accent en el fet que les administracions públiques no hi són per corregir les mancances del mercat sinó per crear valor juntament amb els actors públics i privats. I es pregunta quines capacitats són necessàries perquè aquesta creació de valor per a la societat es doni dins de les diferents organitzacions. Com ens recordava la premi Nobel d’economia Elinor Ostrom subratllant que la divisió binària públic-privat no serveix per capturar els molts i diferents mecanismes en què les institucions creen i destrueixen valor.

Aprenentatges

Quins aprenentatges bàsics podem extreure d’aquest ràpid repàs de les maneres de crear valor públic per sortir més ràpid del repte del covid-19 i avançar més ràpid en el repte de la crisi climàtica? La ciutadania no permetrà mai més retallades en serveis públics que ens ajudin a crear capacitat de resposta en serveis essencials. Exigirem a l’Estat que millori les polítiques impositives i que avancem cap a una regulació realment redistributiva. Prou de recordar-nos només de l’equitat quan els col·lectius més desfavorits són els que pateixen més. En situacions d’emergència els diferents nivells de les administracions públiques han de ser lleials entre si, no és moment d’arrencar un grapat de vots.

Ara bé, el repte no és només acabar amb la pandèmia sinó sortir de la crisi econòmica que ha generat. I és aquí on necessitem crear ecosistemes en els diferents pobles i ciutats del país, basats en veritables partenariats públics i privats, focalitzats no en l’extracció de recursos per a cadascuna de les nostres organitzacions sinó en crear valor per a tots. I que la d’aquest 2020 sigui recordada com la primavera en què tots vam crear valor públic per tirar endavant.