La prima de risc espanyola supera els 400 punts enmig de la fragilitat dels mercats
Es tracta del nivell més alt des del desembre de l'any passat. Les borses europees acumulen lleugeres pèrdues. L'Íbex-35 tanca pla
BarcelonaLa prima de risc espanyola ha superat els 400 punts aquest dijous i ha tancat en 402 punts. Es tracta del nivell més alt des del desembre de l'any passat.
La borsa espanyola ha tancat plana tot i la desconfiança dels inversors en el deute espanyol. L'Íbex-35 s'ha deixat un imperceptible 0,02%, però des de dilluns ha marcat la seva pitjor setmana de l'any, amb una davallada del 4,4%, mentre que París s'ha deixat un 0,19%, Milà un 0,2 i Fràncfurt un 0,13. Londres ha tancat en números verds, amb una pujada del 0,35%.
Els mercats no han acollit bé els pressupostos de l'executiu de Mariano Rajoy, que es van fer públics aquest dimarts i que són els "més austers de la democràcia", segons el govern, amb l'objectiu d'arribar al dèficit del 5,3% PIB, acordat amb la Unió Europea.
El 6 de gener passat, la prima de risc, que es calcula respecte la diferència amb el bo alemany a deu anys, va arribar als 385,38 punts. L'escala de la prima de risc es va produir poc després que l'executiu de Mariano Rajoy presentés al detall aquest dimarts el que ha denominat els "pressupostos més austers de la democràcia" amb l'objectiu d'assolir un dèficit del 5,3%, acordat amb la Unió Europea.
El Tresor espanyol va adjudicar 2.589 milions d'euros en una subhasta de deute que va arribar al 74% del seu màxim objectiu i per la qual el govern va col·locar a un alt interès. En concret, es va fixar com a objectiu col·locar entre 2.500 i 3.500 milions d'euros, però només en van poder ser 1.127 milions d'euros en obligacions al 2015 amb un interès del 4,40%.
Aquest dimecres, el president del BCE, Mario Draghi, va interpretar els recents moviments als mercats del deute -on la prima espanyola ha pujat- "com un exemple que els mercats esperen reformes".
"Els mercats estan demanant a aquests governs que compleixin", va alertar el president del BCE en referència a l'Estat espanyol i Itàlia. "No em vull referir específicament a Espanya", va dir Draghi, que va afegir que no creu que s'hagin de veure els moviments als mercats "com un símptoma específic de nerviosisme". Segons ell, la reacció dels inversors demostra "l'atenció del mercat en els fonaments". Draghi va insistir que cal continuar "amb la consolidació fiscal i les reformes estructurals" i que el procés "no ha acabat".