Les previsions sobre economia catalana no l’encerten

BarcelonaEls estudis amb previsions de creixement per a l’economia catalana no acostumen a reflectir el que acaba passant. Només dues entitats no governamentals elaboren regularment previsions de creixement de l’economia catalana: BBVA Research -el centre d’estudis del banc BBVA- i la Cambra de Comerç de Barcelona. El BBVA les inclou en el seu informe Situació Catalunya, que presenta semestralment, mentre que la Cambra les publica cada trimestre en l’anomenat Informe de conjuntura econòmica. Aquesta setmana totes dues entitats han presentat els seus estudis, amb resultats clarament diferents: el banc preveu enguany un creixement del 2,5% de l’economia catalana, i la Cambra del 3%. Qui l’encertarà?

Si s’analitzen les prediccions de les dues entitats en l’última dècada es veu clar que totes dues ofereixen previsions que queden lluny dels resultats definitius, tant si es miren les de PIB que proporciona l’Institut Nacional d’Estadística (INE), d’àmbit estatal, com les de l’Idescat, el seu homòleg català, sobretot les primeres estimacions publicades al llarg del primer semestre. Durant els anys de la crisi econòmica les previsions van divergir de manera molt notable: en els anys de màxima caiguda del PIB, els models no van saber preveure la recessió, mentre que quan va arribar la recuperació van quedar-se curts predint-ne l’abast.

Tant el BBVA com la Cambra -que utilitza un model creat pel Grup d’Anàlisi Quantitativa de la Universitat de Barcelona- fan les seves prediccions tant per a l’any en curs com per al següent, i les van actualitzant en els següents informes a mesura que passen el mesos. Això fa que, com és lògic, en les previsions de final d’any hi hagi un nivell d’encert més alt que en les primeres prediccions.

Poca precisió a llarg termini

Cada any es publica la Diana Esade, en què l’escola de negocis avalua l’èxit predictiu de les diferents institucions i empreses que fan pronòstics sobre l’economia espanyola (l’escola agafa de referència les primeres previsions de l’any en curs, que és quan aquestes estimacions són realment valuoses, i descarta les actualitzacions i revisions que les institucions fan durant l’any). El resultat és que les previsions l’encerten més aviat poc, amb desviacions d’entre 0,6 i 1,7 punts percentuals.

Esade no fa el mateix exercici amb les previsions del PIB català, però, si el fes, el resultat seria semblant. El BBVA s’ha equivocat d’1,3 punts percentuals de mitjana durant l’última dècada, i la Cambra de nou dècimes de mitjana des del 2011, any en què van començar a fer vaticinis sobre l’economia catalana.

Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, assegura que fer prediccions a principis d’any és complicat perquè molts dels indicadors que s’utilitzen per als models econòmics encara no s’han publicat. “El primer trimestre tenim molt poca informació”, diu.

Per la seva banda, Miguel Cardoso, responsable d’Espanya a BBVA Research, recorda que les seves prediccions “han estat normalment molt en la línia del que ha publicat l’INE”. Sent això cert, el problema és que les prediccions de l’INE també l’erren molt sovint.

Un dels punts febles de les previsions econòmiques és que normalment només tenen en compte dades macroeconòmiques (per exemple la taxa d’inflació o les dades de creixement europeu o mundial) i indicadors sectorials (com ara xifres de vendes de cotxes o l’índex de producció industrial), però als analistes els és impossible afegir-hi d’alguna manera l’efecte de la política sobre l’activitat econòmica.

“Mai hi ha variables polítiques”

En aquest sentit, els models de previsió de creixement no acostumen a incloure com a variables les incidències polítiques, ni a Catalunya ni en altres llocs. “Mai hi ha variables polítiques”, afirma Poveda . No obstant això, la cap d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç considera que els canvis polítics, tot i no ser mesurables, tenen incidència en l’evolució de l’economia perquè afecten “les decisions d’inversió”. En aquest sentit, des de la Cambra destaquen la importància que té en el seu model l’enquesta de confiança empresarial que elaboren en paral·lel a les previsions, ja que actua com a indicador avançat de les decisions d’inversió dels empresaris.

Per la seva banda, Cardoso afirma que BBVA Research fa servir models diferents per a l’economia espanyola que per a la catalana, però manté el mateix mètode. És a dir, té en compte les mateixes variables econòmiques, però atorga a cadascuna un pes diferenciat segons l’economia que s’analitzi. “La sensibilitat del model difereix per regió, ja que s’estimen diferents coeficients per a cada autonomia”, explica l’economista. Així mateix, Cardoso assegura que en qualsevol model es tracta d’extreure “avantatge de les dades de les comunitats autònomes i de les interaccions entre elles”.

La Cambra només fa prediccions per a Catalunya, de manera que només ha de preparar un únic model estadístic. Tot i així, sí que s’han vist obligats a revisar-lo per fer-lo més acurat i per incloure-hi les noves dades d’àmbit català que han anat apareixent amb el temps.