L'alimentació i els carburants disparen els preus fins a un 5,6%

BarcelonaL'augment de preus continua sense tenir aturador. L'Índex de Preus de Consum (IPC) va tornar a pujar al novembre un 0,4 en relació al mes anterior i situa la taxa interanual en un 5,6%. Són dues dècimes més que la que marcava a l'octubre i el nivell més alt en 29 anys (des del setembre del 1992), segons les dades avançades publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els culpablesd'aquest increment han estat en aquesta ocasió l'encariment dels aliments (+3,2%) -cosa habitual quan s'acosten les festes de Nadal- i, en menor mesura, el dels carburants per a vehicles particulars, fet que contrasta amb els descensos que van experimentar el novembre del 2020.

Pel que fa a la taxa de variació anual de la inflació subjacent (és a dir, la que no inclou els aliments no elaborats ni els productes energètics), també s'incrementa tres dècimes, fins a l’1,7%, i se situa gairebé quatre punts per sota de l'IPC general.

¿Però a què es deu aquesta pujada de preus que encadena ja quatre mesos consecutius? Bàsicament, és la suma de tres factors, explica Alfons Fernández, membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El primer, l'augment natural d'una demanda que es produeix després d'una crisi com la del covid, en què hi va haver una contracció. "Si creix la demanda, creixen els preus", deixa clar. El segon motiu, el coll d'ampolla que hi ha actualment en les cadenes de subministrament. "En part està provocat perquè l'oferta és més petita, ja que hi ha hagut empreses que han desaparegut a causa de la crisi del covid", explica l'expert. I, finalment, l'encariment dels productes energètics, sobretot el petroli i l'electricitat.

No es normalitzarà fins a mitjans del 2022

Aquest increment de preus provoca una pèrdua de poder adquisitiu tant dels sous com dels estalvis. "Cada dia som més pobres", apunta l'economista. Una manera d'evitar-ho, afegeix, és posar els estalvis en títols de renda fixa, com els bons. "El que fan és pagar un tipus d'interès que depèn de la inflació", puntualitza.

Però per on passa la solució perquè deixin de créixer els preus? "S'ha d'esperar que el mercat es normalitzi per si sol", diu Fernández. Quan passarà això és la gran incògnita, però, segons l'economista, "amb sort" serà la segona meitat del 2022.

En una línia similar a la de l'economista s'ha pronunciat el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos: "Baixaran a partir de l'any que ve". "És veritat, però, que continuen pujant i tot apunta que ho faran més enllà del que preveien els analistes", ha dit en el marc de la XII Trobada del sector financer que es fa aquest dilluns a Madrid. De Guindos ha assegurat que tot plegat demostra que la situació econòmica encara està plena d’incerteses i ha afegit que "fer projeccions és difícil”.

Pel que fa al governador del banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, creu que “l’escenari base” és que la inflació sigui transitòria, però coincidint amb De Guindos també ha deixat clar que "perdurarà més del previst”. Per això ha demanat “prudència” perquè “és un risc per a la recuperació econòmica juntament amb els desajustos entre oferta i demanda”.

Els sindicats també n'han fet una primera valoració. Des de la UGT alerten que l'increment manté la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, empitjora la qualitat de vida dels treballadors i posa en risc la recuperació després de la pandèmia. A més, demostra que les mesures que està impulsant el govern espanyol per contenir els preus de l'electricitat estan sent "molt insuficients".

La patronal insisteix en la moderació salarial

Per la seva banda, la patronal, per boca del president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha fet una crida a la prudència. "Estem en una situació delicada, també a escala mundial, i cal tenir molta prudència", ha reclamat el líder dels empresaris en el lliurament d'uns premis. Garamendi ha insistit que cal sobretot analitzar la situació de la inflació subjacent i també ha reclamat temps per veure com evolucionen els preus els mesos vinents.

Garamendi és conscient que aquesta pujada farà que augmenti la pressió en la negociació col·lectiva perquè els sindicats voldran que els sous pugin igual que l'IPC per tal que els treballadors no perdin poder adquisitiu, un percentatge que la patronal vol que sigui inferior.

En tractar-se de dades de l'IPC avançades només es donen les d'Espanya i, per tant, no es desglossen per comunitats autònomes. Les dades definitives de novembre es publicaran el 15 de desembre.