Els preus es refreden lleugerament a l'abril

Barcelona / MadridEls preus de béns i serveis de consum han caigut lleugerament aquest abril després d'uns quants mesos a l'alça. Així doncs, l'índex de preus al consum (IPC) –l'indicador que calcula l'evolució del cost de la vida– ha caigut a Espanya un 0,1% en comparació amb el març, segons dades avançades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'aquesta manera, els preus aquest mes són un 8,4% més elevats que l'abril del 2021, una taxa 1,4 punts per sota del 9,8% interanual registrat fa un mes, que va suposar un rècord des dels anys 80.

L'abaratiment dels carburants i l'electricitat explica el retrocés, segons l'INE. Els productes energètics són des de fa mesos els principals elements de pressió a l'alça de la inflació, sobretot amb l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, quan el preu del petroli, el gas natural i el carbó es va disparar –Rússia és un dels principals productors mundials d'aquestes primeres matèries– i, de retruc, van afectar productes derivats, com la gasolina i l'electricitat.

En el cas espanyol, a més, el sistema de subhastes del mercat elèctric encareix encara més el cost de l'electricitat. En canvi, aquest mes l'alimentació s'ha encarit, a més a un ritme encara més alt que el mes anterior.

Segons el secretari d'estat d'Economia, Gonzalo García Andrés, la taxa de l'IPC de l'abril "trenca la tendència" dels últims mesos i "mostra els primers efectes de les mesures que ha adoptat el govern espanyol". De fet, és el primer mes amb les mesures aprovades pel govern espanyol en vigor.

Alfons Fernández, membre de la comissió de finances i economia del Col·legi d'Economistes i professor a l'escola de negocis EAE, qualifica de "petita" la caiguda dels preus, però malgrat tot la veu com una "bona notícia". A més, coincideix amb el punt de vista del secretari d'estat sobre l'efecte de la "intervenció" del govern sobre els mercats energètics: "Estem recollint l'efecte de la bonificació als carburants".

Entre les mesures més recents del govern hi ha un paquet de 1.400 milions (als quals cal sumar uns 400 milions més posats per les petrolieres) per rebaixar el preu dels combustibles i un segon de 1.800 milions per reduir la factura del gas. A més, l'executiu de Pedro Sánchez també va aprovar la limitació de les pujades dels lloguers, l'ampliació del bo elèctric per arribar a més famílies, línies de crèdit a empreses perquè puguin afrontar els augments de costos energètics i la restricció d'acomiadaments.

"Pensem que la inflació es continuarà reduint els pròxims mesos i que les mesures que s'han posat en marxa per reduir la tarifa elèctrica arribaran al ple potencial, inclosa la mesura que es posarà en marxa els pròxims dies per limitar el preu del gas", ha afegit García Andrés. L'executiu estatal espera que l'IPC creixi a un ritme del 2% –la taxa que es marquen com a objectiu els bancs centrals– a Espanya l'any vinent.

Pròximament, el govern haurà d'aprovar –en principi el 4 de maig– la normativa per limitar durant dotze mesos el preu del gas a 50 euros el megawatt hora (MWh), que aquest dimarts va rebre el vistiplau de Brussel·les. La mesura hauria d'aconseguir que la factura de la llum caigués un 30% per als clients que tenen contractada la tarifa regulada, segons les estimacions de l'executiu.

Puja l'IPC subjacent

Malgrat la caiguda de l'IPC, l'indicador subjacent ha continuat augmentant fins al 4,4% interanual, la dada més alta des del desembre del 1995. L'IPC subjacent és el que calcula les variacions de preus sense tenir en compte els de l'energia i els aliments frescos, més volàtils. Segons Fernández, es tracta d'una notícia "negativa" perquè representa que, a banda de la llum, el gas i altres productes, la resta del cistell de la compra "s'ha encarit" respecte als mesos anteriors, la qual cosa afecta directament la butxaca dels ciutadans.

Aquesta xifra rècord de l'IPC subjacent indica que l'encariment de l'energia s'està filtrant a la resta de productes. Això es produeix perquè les empreses veuen com els pugen els costos de producció, logística i transport, perquè han de pagar més per la gasolina, l'electricitat o el gas.

Inicialment, aquests increments de costos es compensen reduint el marge de benefici dels negocis, però quan les pujades de preus de l'energia es mantenen durant mesos, finalment les empreses no tenen més remei que incrementar també el preu final de venda.

A aquesta filtració dels majors costos empresarials sobre els preus dels productes, cal afegir-hi "un bloqueig de l'oferta" causat pels problemes logístics i de desabastiment que durant mesos han afectat les cadenes de producció mundials. Això ha fet que hi hagi molts sectors que pateixin problemes per rebre primeres matèries o components i que, a més, com que n'hi ha menys, també siguin més cars. Aquest increment dels preus de béns intermedis també s'acaba traduint en preus més alts per als consumidors, tal com passa amb l'encariment de l'energia.