La recuperació postcovid

Els preus van seguir disparats al desembre

El cistell de la compra va pujar un 6,1% a Catalunya, la comunitat on menys va encarir-se

Els preus de béns i serveis de consum van pujar el desembre un 6,1% respecte a un any enrere a Catalunya. Es tracta de la pujada més elevada des de, com a mínim, l'esclat de la crisi financera del 2008, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A escala estatal, finalment la taxa d'inflació va ser del 6,5% interanual, dues dècimes menys que la prevista inicialment per l'INE. En l'últim mes, és a dir, entre novembre i desembre, l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'encariment del cistell de la compra mitjà) va pujar, tant a Catalunya com a Espanya, un 1,2%.

Cargando
No hay anuncios

Tot i la forta pujada, Catalunya va ser la comunitat autònoma que va tenir l'increment més baix de preus -amb l'excepció de la ciutat de Ceuta, que es va quedar en el 5,5% interanual-. A l'altre extrem es van situar les dues Castelles i l'Aragó, amb taxes per sobre del 7%.

El desembre acostuma a ser un mes d'encariments, ja que coincideix amb un increment del consum, tant d'aliments -per les celebracions familiars durant les festes- com d'altres productes, sobretot moda, electrònica o joguines -els regals nadalencs típics- o turisme i restauració. No obstant, el mes passat es va veure agreujat per un seguit de factors tant a l'Estat com a escala mundial.

Cargando
No hay anuncios

L'electricitat, la principal causa

Els increments es deuen sobretot a l'encariment de l'electricitat, que representa el gruix de la pujada. L'augment de preus d'altres productes energètics, com ara el gas natural, també explica la forta pujada de l'IPC a finals del 2021. De fet, si es descompta l'energia -molt volàtil-, la pujada de preus va ser molt inferior: del 2,1% a Espanya, només una dècima per sobre de l'objectiu a llarg termini del Banc Central Europeu.

Cargando
No hay anuncios

Més concretament, al desembre el cost de l'electricitat va augmentar un 19,9% en només un mes, el punt amb un encariment més fort del centenar llarg dels que componen el cistell de la compra a partir del qual l'INE calcula l'IPC. En segon lloc, amb una pujada de l'11,2% respecte al mes anterior, hi ha els paquets turístics, un fet habitual al desembre -igual que a l'estiu- per la demanda més gran de productes de vacances coincidint amb les festes de Nadal.

Els aliments frescos també van pujar de preu. Per exemple, el pa i els cereals es van encarir un 2,1% intermensual; els llegums i les hortalisses, un 3%, i la carn, els làctics i els ous, un 1,2%. A l'altre extrem, els carburants per a vehicles i la fruita es van abaratir el mes passat un 2,3%, el preu del combustible líquid també va caure un 2,7%, i el vestit un 2,4% en comparació amb el novembre.

Cargando
No hay anuncios

L'encariment de l'electricitat ja va començar a l'estiu. Les companyies elèctriques atribueixen els increments a pujades de preu tant del gas natural -un dels combustibles més utilitzats per generar electricitat- com dels drets d'emissió de diòxid de carboni. En el primer cas, el preu del gas ha augmentat mundialment per les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i a l'est d'Europa. Les males relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc han obligat a tancar un dels dos gasoductes que porten gas des del primer país fins a Espanya, i la possibilitat d'un conflicte armat a Ucraïna ha posat en entredit el subministrament de gas rus a Europa i la construcció d'un nou gasoducte, el Nord Stream 2, que ha de dur gas des de Rússia fins a Alemanya a través del mar Bàltic.

Cargando
No hay anuncios

No obstant, les fortes pujades de preus tenen altres arrels. En aquest sentit, cal tenir en compte el que els economistes anomenen efecte base, que és un fenomen purament estadístic. L'any 2020, a causa de les màximes restriccions per aturar l'expansió del coronavirus, els preus van caure durant deu mesos consecutius, entre el març i el desembre. Això provoca que, a mesura que es normalitza l'activitat econòmica i famílies i empreses reprenen el consum i la inversió, les pujades de preus siguin més grans del que és habitual, ja que es parteix de preus més baixos.

En tercer lloc, ja des de la primavera, les cadenes de subministraments s'han vist afectades per escassetat i bloquejos. La reobertura de l'economia a la majoria de països avançats -tant a Europa com als Estats Units i el Japó- va comportar un increment sobtat de la demanda de béns a la qual els productors no van poder fer front de cop. Això va provocar que fallessin els subministraments de matèries primeres o de béns intermedis per a la indústria -el cas paradigmàtic és el dels microxips, que ha obligat a aturar la producció de cotxes a molts països- i les pujades de preus. A més, pel que fa a logística, es va produir un col·lapse del transport marítim de contenidors, sobretot entre la Xina i la costa oest dels EUA, que encara no s'ha resolt i ha provocat retards i problemes a les cadenes de producció de moltes multinacionals.