Preus més baixos en un any per allunyar la crisi

BarcelonaLa directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha volgut tancar l’any amb unes paraules que són una galleda d’aigua freda per als optimistes: “En molts països el sector financer encara té debilitats, i als mercats emergents els riscos estan augmentant. Això vol dir que el creixement mundial serà decebedor i desigual el 2016”.

La cruesa de la seva anàlisi no hauria de preocupar l’economia catalana. El Banc d’Espanya creu que el PIB creixerà un 2,6%, un ritme que previsiblement serà molt superior al de la mitjana de la zona euro, com ja ha passat en els dos últims exercicis. A aquest creixement s’hi ha d’afegir el que els experts creuen que serà un nou any de lenta reducció de l’atur i amb uns preus que continuen estancats o fins i tot a la baixa malgrat la hiperactivitat del Banc Central Europeu, amb el petroli en to baix i estirant avall.

Així, si fa uns anys es parlava de la tempesta perfecta en negatiu, ara es pot fer en positiu: malgrat la desproporcionada taxa de desocupació i una precarització laboral que afecta els sous, l’escenari és teòricament favorable perquè la ciutadania comenci a notar a les seves butxaques que la crisi ja queda lluny i que la recuperació no és cap terme macroeconòmic.

Per impulsar la lleu millora del poder adquisitiu que es pot preveure, aquest 2016 hauria d’arribar acompanyat d’una bona notícia de la banca: les entitats espanyoles, encara sota la commoció patida durant la crisi, augmentaran per primer cop des de l’inici de la crisi el crèdit concedit. Fins ara no creixia el volum total de crèdit, però les previsions per a aquest any són que per fi el nou crèdit augmenti més que el crèdit vençut.

Els optimistes tenen encara un últim argument: la teoria dels cicles econòmics de set anys indicaria (si es descompten els tres mesos del 2008 des de la caiguda de Lehman) que aquest 2016 arrenca una nova etapa econòmica. A l’espera de comprovar l’evolució de l’activitat d’aquest any, el que sí que és segur és que moltes de les factures que castiguen la butxaca (llum, gas, gasolina i transport públic) es mantindran o cauran. I això ja és un inici.

Energia

Baixa la llum, el gas natural i la bombona de butà

Tot i que el mercat energètic cada cop està mes liberalitzat, el cert és que en els rebuts encara hi ha una part regulada, que a més té més pes que abans. Això ha permès que l’Estat congeli i fins i tot rebaixi alguns peatges. Una rebaixa que es traduirà, en el cas del rebut de la llum, en un descens d’un 0,7% per a la tarifa més comuna, la denominada preu voluntari del petit consumidor (PVPC), que és la que tenen la majoria de les famílies i que substitueix l’antiga tarifa d’últim recurs (TUR).

El mateix passa amb el gas natural canalitzat. Tot i que la tarifa depèn en molts casos del que s’hagi contractat amb la corresponent companyia comercialitzadora, la rebaixa per a la tarifa més habitual és del 3%. En el cas de la bombona de butà, com que hi ha revisions trimestrals, la rebaixa ja es va aplicar al novembre i el preu és de 12,76 euros. La pròxima revisió serà a la primavera. Aquesta rebaixa dels costos energètics a les llars es produeix amb un preu del petroli també sota mínims, cosa que permet que el litre de gasoil es pugui trobar en algunes benzineres a menys d’un euro.

Transport

Tarifes entre la congelació i la rebaixa

El transport públic congela els preus i en alguns casos els rebaixa. Així, per a una zona, el títol T-10, el més utilitzat per a l’autobús i el metro a l’àrea metropolitana de Barcelona, es manté en 9,95 euros; la T-Mes valdrà 52,75 euros, com fins ara, i la T-Trimestre tampoc es modifica i queda en 142 euros. Però per a distàncies més llargues, el que seria a partir de la segona zona i fins la sisena, hi ha una rebaixa d’entre el 2% i el 9% en funció de la distància i el títol. Com a novetat, més joves de l’àrea metropolitana podran gaudir del transport gratuït, ja que la T-12 s’amplia fins als 14 anys.

En el cas de Rodalies i Mitjana Distància de Renfe les tarifes queden congelades. On sí que hi haurà un lleuger increment és en el servei de taxi a l’àrea metropolitana de Barcelona. La tarifa de dia dels dies feiners aprovada per al 2016 passarà d’1,07 euros el quilòmetre a 1,10 euros, i l’hora d’espera passa de 21,23 euros a 21,27 euros. La baixada de bandera i la resta de tarifes queden congelades. Això suposarà un increment mitjà ponderat d’un 0,5%, segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’entitat que en té les competències.

D’altra banda, les taxes aeroportuàries baixaran un 1,9% a partir del mes de març i quedaran congelades en el període 2017-2021, després que el 2015 no es moguessin i el 2014 pugessin un 0,9%. Aquesta rebaixa de taxes, juntament amb l’abaratiment dels combustibles, hauria de permetre a les companyies aèries oferir preus més competitius. A més, es mantenen les bonificacions aèries per a passatgers de vols en connexió, viatgers addicionals, mercaderies en connexió i per als residents a les illes i territoris no peninsulars, a més de les famílies nombroses. En canvi, s’apuja un 5% la subvenció per al transport de mercaderies.

Aigua

Rebaixa després de tres anys de forts augments

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar reduir en un 0,7% a partir de l’1 de gener del 2016 la tarifa que pagaran les empreses subministradores i els ajuntaments que donen servei als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta serà la primera rebaixa en els últims tres anys, un període durant el qual s’ha acumulat un increment que arriba al 70%.

Pel que fa al rebut dels consumidors, aquesta rebaixa en el preu que paguen els subministradors dependrà de cadascun dels municipis que reben l’aigua de la xarxa Ter-Llobregat, ja que són els ajuntaments els que tenen la competència de fixar els preus finals tenint en compte els costos del servei i altres conceptes que s’inclouen al rebut de l’aigua en algunes localitats.

Peatges

Rebaixa generalitzada a les autopistes catalanes

El preu mitjà dels peatges de la xarxa d’autopistes que depenen de l’administració estatal baixa un 0,6%. És la primera vegada que s’abarateixen en 15 anys. Això a Catalunya beneficiarà els usuaris de les autopistes AP-7 i AP-2, que són de concessió estatal, i que a més suporten importants intensitats de trànsit. D’aquesta rebaixa, però, n’han quedat excloses les radials de Madrid -algunes de les quals en fallida-, que, per contra, pugen.

Tot i que la rebaixa mitjana de les autopistes estatals és d’un 0,6%, en el cas de les dues catalanes que depenen de ministeri de Foment l’abaratiment és superior, d’un 0,64%, segons va informar el ministeri. El preu es calcula a través d’una fórmula que té en compte l’evolució de l’IPC mitjà d’octubre a octubre i l’evolució del trànsit. Com que abans de la revisió l’IPC estatal acumulava tres mesos en negatiu, s’ha afavorit la rebaixa.

A més, a partir del 4 de gener hi haurà descomptes a la C-16, que depèn de la Generalitat. Al tram de Terrassa a Manresa la tarifa del peatge a la barrera lateral de Sant Vicenç de Castellet serà gratuïta per als desplaçaments en la zona de Manresa, mentre que a la barrera troncal el descompte serà del 50% per als desplaçaments que connecten la comarca de Bages amb Barcelona. En el cas del tram de Terrassa a Sant Cugat del Vallès, la bonificació pot arribar al 70% en funció del recorregut. Aquests descomptes formen part de la modificació que es va fer al juliol de la concessió per millorar la seguretat i la mobilitat a la C-55, C-58 i C-16.

Correus i telèfon

Augment d’un 7,14% per als enviaments més comuns

Tot i les rebaixes detallades, també hi ha alguns preus que pugen. És el cas de les noves tarifes postals. Correus apuja un 7,14% el preu dels segells per a enviament de cartes i targetes postals normalitzades de fins a 20 grams amb destinacions estatals. És a dir, les cartes i postals més habituals. Aquest augment de tarifes és el segon més elevat de l’última dècada. El segell per a aquest tipus d’enviament costa des de l’1 de gener 0,45 euros, quan en costava 0,42 el 2015.

En el mercat de les telecomunicacions, tot i que està liberalitzat, Telefónica congela el preu de la quota d’abonament. L’última pujada que va aplicar la companyia a la quota d’abonament va ser l’any 2013, quan va apujar el preu un 2,9%, fins als 14,38 euros. En aquell moment el preu estava congelat des del 2008.

Habitatge

Puja la compra i el lloguer, però baixa la hipoteca

Durant la crisi els preus dels pisos van baixar entre un 40% i un 50%, segons les principals societats que es dediquen a la taxació d’habitatge. Però l’any 2015 ha sigut el de la recuperació del mercat immobiliari i per al 2016 s’espera que els pisos enfilin l’augment de preus, especialment a la ciutat de Barcelona, on els diversos informes del sector han assenyalat que és la ciutat on més puja el preu de l’habitatge tant nou com de segona mà. A més, la capital catalana lidera el preu per metre quadrat i també és una de les que té preus de lloguer més elevats.

Per la seva banda, el preu de compra de l’habitatge ha pujat un 1% el 2015 de mitjana a l’Estat, cosa que suposa el primer augment des del 2008, segons l’índex que elabora la societat de taxació Tinsa. La consultora assegura que ja s’ha entrat en el canvi de tendència. A més, per demarcacions, Girona, Barcelona i Lleida encapçalen les pujades a tot l’Estat, amb un 10,7%, un 5,8% i un 5,3%, respectivament. Quant a les capitals, Barcelona és on més han pujat els pisos, un 8,5%.

Els pisos es recuperen per barris

Davant de l’encariment dels pisos, l’avantatge per a les famílies es la baixada de l’Euríbor, el principal índex de referència hipotecari. L’Euríbor ha tancat l’any amb una baixada d’un 80%, la més elevada de l’última dècada. L’índex va començar el 2015 al 0,323% i l’ha tancat al 0,059%. Això suposa que la família mitjana, amb una hipoteca de 120.000 euros a 20 anys i referenciada a l’Euríbor més un punt, tindrà una rebaixa anual de 175,56 euros, uns 14,5 euros menys en cada quota mensual.

Impostos

La rebaixa de l’IRPF beneficiarà les famílies

Si la rebaixa de les hipoteques aportarà més liquiditat a les famílies, també ho farà la fiscalitat. El 2016 arriba amb una rebaixa impositiva tant per a les persones físiques, en l’impost de la renda (IRPF), com per a les persones jurídiques -empreses-, en l’impost de societats. Si a aquesta rebaixa s’hi suma l’evolució dels preus, amb una inflació que ha tancat l’any en el 0%, l’economia familiar se’n beneficia.

L’IRPF es rebaixa entre mig i un punt per als trams més alts. Això suposarà que Hisenda deixarà d’ingressar entre 500 i 600 milions d’euros per aquest tribut. Culmina així la reforma impositiva que va començar el 2015. El tipus mínim queda en el 19% a partir dels 12.450 euros, i el màxim al 45% a partir de 60.000 euros a escala estatal. Però com que una part de l’impost depèn de les comunitats, a Catalunya el mínim és del 21,5% i el màxim del 48%. Així doncs, la rebaixa és percentualment més elevada per a les rendes baixes que per a les altes.

La rebaixa també arriba a les empreses. L’impost que paguen les grans companyies i grups consolidats a l’Estat baixarà fins al 25% a partir d’aquest 2016, tres punts menys que el 2015. Això forma part de la segona part de la reforma fiscal impulsada pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. En la primera part, aplicada el 2015, l’impost de societats va baixar del 30% al 28%. Així, en dos anys s’haurà reduït cinc punts, del 30% al 25%, cosa que suposa un estalvi per a les empreses d’uns 2.600 milions.