Els preus encadenen ja mig any en negatiu
Els aliments moderen la caiguda de l’IPC impulsada per les rebaixes d’estiu i els carburants més barats
BarcelonaPer activa i per passiva les autoritats econòmiques espanyoles asseguren que no hi ha risc de deflació, però aquest fantasma no s’esvaeix. El cert és que a l’Estat ja fa set mesos seguits, i a Catalunya sis, que l’IPC -l’índex de preus al consum- es mou en taxes interanuals negatives. La caiguda dels preus, no obstant, es va moderar lleugerament al juliol perquè els aliments i les begudes van augmentar el seu cost per a la butxaca dels consumidors. Però l’IPC es manté en negatiu perquè va pesar més la baixada del vestit i el calçat, per les rebaixes, i el descens del cost dels carburants, que han marcat preus mínims des de fa set estius.
A Catalunya, al juliol, l’IPC va baixar sis dècimes en relació amb el mes anterior, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb aquest descens, la inflació acumulada des del començament d’any se situa en el -0,3%, mentre que la variació de preus en els últims 12 mesos està en el -0,4%. En el conjunt d’Espanya, l’IPC també va registrar una caiguda de sis dècimes al juliol -un descens dues dècimes més baix que el de juny-, a causa de l’encariment dels aliments i les begudes no alcohòliques.
Els sis mesos seguits d’IPC interanual en negatiu a Catalunya igualen els dos períodes més llargs fins ara registrats amb una inflació en zona de deflació: entre el 2014 i el 2015, i durant l’any 2009, coincidint amb l’etapa més profunda de la primera recessió.
Segons l’INE, a Catalunya el descens més important al juliol es va produir en el sector del vestit i el calçat, amb un -13,3%, durant l’inici del període de rebaixes, encara que també van caure, en menor mesura, el parament de la llar (-0,8%), el transport (-0,6%, influenciat per la baixada dels preus dels carburants), la medicina (-0,2%) i les begudes alcohòliques i el tabac (-0,1%). Per contra, el sector que va experimentar un augment més elevat dels preus al juliol va ser el de l’oci i la cultura, amb un 3,7%, un percentatge molt superior a l’enregistrat per altres grups, com el de l’alimentació i les begudes no alcohòliques (0,5%), l’habitatge (0,2%) o els hotels i la restauració (0,4%).
A Espanya, la taxa anual de l’IPC va augmentar a totes les comunitats, a excepció de la Rioja, on es va mantenir en el -1%. Navarra va ser la que més va incrementar la taxa anual i es va situar en el -0,3%, davant del -0,7% registrat al juny.
L’evolució dels preus coneguda ahir va donar als sindicats arguments per reclamar, de nou, “potents” increments salarials. El govern espanyol en funcions destacava que l’evolució negativa de l’IPC permet mantenir la competitivitat de les empreses espanyoles i animar les seves exportacions, segons va dir el ministeri d’Economia en un comunicat.
L’economista Miquel Puig, en declaracions a l’ARA, va restar importància a les veus alarmistes que consideren un problema la caiguda de preus. Puig va indicar que l’evolució de l’IPC demostra que “els grans esforços de política monetària que es fan estan fracassant”, però va treure ferro a la caiguda de preus indicant que l’economia creix malgrat que no sigui en un “cicle alcista excessivament gran”. Puig va assenyalar que, en un context de salaris baixos, fins i tot val més que alguns preus no pugin gaire i va recordar que a Europa hi ha una tendència demogràfica que porta a l’envelliment de la població, cosa que limita el creixement potencial i, per tant, els preus.
Demanda d’augment de sous
La patronal catalana Pimec va valorar positivament que la inflació vagi en tendència cap a zero, malgrat que encara manté el signe negatiu, i considera que els baixos preus haurien d’animar, d’una banda, la demanda interna i, de l’altra, afavorir la competitivitat en els mercats internacionals. Malgrat tot, aquesta patronal va indicar que la inflació subjacent (la que no té en compte el preu dels aliments i de l’energia) continua molt baixa -en el 0,7%- i caldria, per tant, prendre mesures que ajudessin a la reactivació de l’economia.
Per la seva banda, el sindicat UGT es va sumar a les peticions d’augments salarials perquè, segons va indicar, l’evolució de l’IPC demostra que “les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada en les bases populars i treballadors”. Per al sindicat, la precarització laboral fa que la majoria de la població pateixi els efectes de l’austeritat, i l’evolució de l’IPC reflecteix la manca de capacitat de compra de les famílies.
El sindicat CCOO va indicar que és urgent augmentar els salaris i crear ocupació de qualitat per evitar la deflació i la desacceleració de l’economia. El sindicat va indicar que ja són massa mesos amb l’IPC per sota de la mitjana europea, cosa que suposa guanys de competitivitat via preus que haurien de traduir-se a recuperar-se dels “duríssims” efectes de la devaluació salarial dels últims anys.