El preu mitjà de l'habitatge a Catalunya se situa en 2.265 euros, una xifra que no s'assolia des del 2012
Catalunya va registrar 89.112 transaccions el 2021, un 35,2% més
BarcelonaEl preu mitjà de l'habitatge a Catalunya va augmentar el 2021 un 1,7% respecte al 2020, fins a arribar als 2.265 euros per metre quadrat, una xifra que no s'assolia des del 2012, segons les dades de l'informe que ha presentat aquest dijous el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API). Barcelona continua essent la província amb el metre quadrat més car (2.607 euros), seguida per Girona (2.020), Tarragona (1.475) i Lleida (1.203).
També han augmentat el nombre de compravendes que s'han firmat al Principat. Durant l'últim trimestre de l'any passat es van registrar 22.108 operacions i en el conjunt del 2021 fins a 89.112. Aquestes xifres suposen un creixement del 35,2% interanual respecte al 2021, el percentatge més elevat des de començaments del 2008.
El comprador estranger guanya terreny
El percentatge de compres d'habitatges efectuades per estrangers va continuar millorant els últims mesos de l'any passat per tercer trimestre consecutiu després de la davallada causada per la pandèmia del covid. En l'últim trimestre del 2021, el 12,7% de les compres les van fer estrangers, mentre que el trimestre anterior havien significat l'11% del total. Les comarques gironines són les que van tenir més compres fetes per estrangers, un 22,3%.
![Competència i Hisenda diuen que vigilaran la banca](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Pel que fa als contractes de lloguer, la xifra total va continuar disminuint per segon trimestre consecutiu fins a arribar a les 40.934 transaccions. Tot i això, en termes interanuals, l'increment va ser del 5%. Barcelona és la província on es van signar més contractes, el 76,6% del global de Catalunya.
Quant a la tipologia d'habitatges que es compren i es venen, s'estan consolidant els alts percentatges de transaccions de cases unifamiliars. Superen el 20% del total i, per tant, els habitatges de caràcter col·lectiu (els pisos) ja se situen per sota del 80%, molt a prop dels mínims històrics. Segons els API, una de les causes d'aquestes xifres són les restriccions sanitàries derivades del covid.
