El preu del lloguer posa contra les cordes l’IPC
El BCE pressiona per canviar la manera de calcular la inflació després d’anys amb preus estancats
BarcelonaEls preus no pugen. O com a mínim això és el que diu l’IPC, l’índex de preus al consum, que fa anys que és lluny del 2% -l’objectiu marcat pel Banc Central Europeu- i que amb la crisi derivada de la pandèmia ha entrat en terreny negatiu: els preus dels béns i serveis que consumim diàriament cauen.
De fet, malgrat les taxes de creixement experimentades a la zona euro des del 2014 i la forta creació de llocs de treball a tot el continent -també a Catalunya-, els preus es mouen molt menys del que esperaven els experts. El BCE fa anys que aplica un ampli ventall d’estímuls que aboquen bilions d’euros a l’economia sense aconseguir pujades significatives en l’indicador.
Arran d’aquesta situació, des de l’organisme financer s’ha apuntat la possibilitat que l’IPC s’estigui calculant malament, un argument recurrent. Segons Xavier Freixas, catedràtic d’economia financera a la UPF i exassessor del BCE, es tracta d’un “debat molt vell” que fa anys que dura no només a Europa, sinó també en altres economies on la inflació és molt baixa, com als EUA.
D’acord amb el que indiquen des del banc central, un dels problemes en el càlcul de l’IPC és el preu de l’habitatge. En aquest sentit, al febrer l’economista en cap del BCE, Philip Lane, ja apuntava en aquesta direcció en una entrevista al Financial Times i afirmava que caldria donar més pes als lloguers a l’hora de calcular la inflació a la zona euro.
A Espanya l’ens públic que calcula la inflació és l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Igual que la resta d’oficines d’estadística de la Unió Europea, l’INE considera que la compra d’un habitatge no forma part del consum d’una família perquè es tracta d’una inversió. És a dir, quan s’adquireix un habitatge el comprador passa a ser propietari d’un actiu i aquest immoble li pot donar un rendiment, com una inversió en accions d’una empresa o com si posés els diners en un fons de pensions. “Aquest rendiment és el lloguer que cobra el propietari”, explica Freixas en el cas dels habitatges.
Això implica que quan comprem un pis, ja sigui pagant-lo en efectiu o amb una hipoteca, l’INE no té en compte aquesta operació per calcular com evolucionen els preus a Espanya. És més, aquests tenen el seu propi indicador trimestral, l’índex del preu de l’habitatge. Tot i així, en l’IPC sí que es tenen en compte els lloguers, perquè no es consideren una inversió, sinó una despesa equivalent a la compra d’aliments o de roba, un cotxe o el que ens gastem quan anem de vacances.
Concretament, l’INE dedica un pes del 13,4% del total del cistell de la compra al lloguer i les despeses de la llar com ara la llum, el gas i els mobles. I si se n’analitza l’evolució, el gràfic adjunt mostra com l’INE ha recollit que els preus dels pisos han crescut més que els del conjunt dels béns i serveis de consum.
De fet, portaveus de l’INE expliquen que l’organisme estadístic ajusta cada any quins productes inclou al cistell de la compra, que s’utilitza de base per mirar l’evolució dels preus, així com el pes que atorga a cadascun a l’hora de fer els càlculs. Per aconseguir-ho fa una enquesta a una mostra de més de 24.000 famílies de tot el territori espanyol, elegides per reflectir com més fidelment millor la realitat del país segons diferents paràmetres, per exemple zones rurals o urbanes, membres per família o edats.
“Un error més”
“A tots ens agradaria tenir una inflació del 2% o encara més del 2,5%, però no la tenim”, comenta Freixas sobre la pressió del BCE per canviar els mètodes de càlcul de la inflació. L’economista de la UPF posa en dubte “fins a quin punt és important” el paper del lloguer en el càlcul més o menys ajustat dels preus: “És un error més entre els molts que hi ha, però per a mi no és clar que sigui el més important”.
Malgrat això, “no hi ha una posició clara ni definitiva” sobre la manera de calcular l’impacte del mercat immobiliari en el consum familiar. Freixas explica que els preus de compra s’ajusten “molt més ràpidament” a la demanda del mercat que no pas els lloguers, que triguen més. És a dir, si l’INE volgués saber l’impacte dels canvis en el preu dels pisos sobre la butxaca de les famílies, segurament mirant el preu en la compravenda d’habitatge seria capaç de detectar variacions abans que mirant només el del lloguer. “Els preus dels habitatges reflecteixen els dels lloguers”, assegura. Per la qual cosa, si s’analitzen els primers es pot saber com evolucionaran els segons més tard, però a llarg termini té poc impacte sobre el resultat.