El preu de les llicències de taxi s’ha triplicat en 15 anys a l’AMB

BarcelonaEn els últims quinze anys el preu d’una llicència de taxi a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha més que triplicat el seu valor. Segons les dades que recull l’Institut Metropolità del Taxi, a finals d’aquest juliol el preu de venda mitjà d’una llicència de taxi era de 135.052 euros, mentre que el 2003 s’intercanviaven per 41.558 euros. Però des de l’ens remarquen que aquestes xifres tenen matisos. El preu es va disparar amb la modificació de la llei del taxi aprovada aquell mateix any. El canvi normatiu feia que la transmissió de les llicències es liberalitzés, ja que fins aleshores només es podien revendre en cas que un taxista morís o es jubilés. “D’aquesta manera, van adquirir més valor patrimonial”, assegura una portaveu de l’Imet. A partir d’aquesta data ha sigut la llei de l’oferta i demanda la que ha regulat el preu de les compravendes.

Això també ha convertit les llicències de taxi en un actiu molt volàtil i susceptible als daltabaixos de l’economia espanyola. Va notar especialment la crisi i el 2013 el preu mitjà va baixar per primer cop en set anys per sota dels 100.000 euros per llicència. Malgrat la recuperació econòmica, el seu valor s’ha estancat des de la irrupció d’Uber i Cabify, com corroboren diverses fonts. “El mercat secundari no pot arribar a un preu tan alt, ni en el cas del taxi ni en el de les VTC”, apunta una veu del sector que prefereix mantenir l’anonimat.

Aquest augment del preu de les llicències ha provocat que hi hagi un sistema de préstecs dissenyat a mida per als taxistes. Per exemple, l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) té una línia de finançament que ofereixen la majoria d’entitats bancàries. L’Omar és del Vendrell i fa poc més d’un any es va endeutar als 30 anys per pagar els 156.000 euros que costava la seva llicència de taxi. Considera que el preu és l’adequat perquè el negoci sigui rendible tant per a qui la compra com per a qui la ven. Tot i així, reconeix que “cal ser una mica valent” per enfrontar-se al préstec a 12 anys. “Imagina’t el drama si perdessin el valor”, diu. El seu cas és semblant al del Raúl.

El Raúl té 31 anys i va comprar la seva llicència el març del 2015, després que Uber ja hagués fet la seva primera aparició a Barcelona, i Cabify es comencés a popularitzar a Madrid. “Soc enginyer tècnic de refrigeració i amb la crisi econòmica em vaig trobar donant tombs sense estabilitat”, explica. Després de perdre la feina el 2011 i pagar la credencial de taxista per treballar com a assalariat, va començar a estalviar per tenir la seva pròpia llicència. “No tinc por, però lluitaré fins al final perquè no m’ho prenguin tot un altre cop”, diu.

El debat al voltant del taxi ha fet que en diverses ocasions s’hagi posat sobre la taula l’opció que l’administració recompri llicències (de taxi i VTC) i que tornin a estar sota el control públic. No obstant, és una proposta que encara no té consens.

Opacitat a les VTC

Mentre que hi ha una certa traçabilitat en el preu de les llicències de taxi, és molt més complicat saber com ha evolucionat durant els últims anys el valor de les autoritzacions que fan servir Uber i Cabify per operar a Espanya. Fonts del sector situen el preu al voltant dels 60.000 euros, però d’altres asseguren que ha caigut fins als 40.000 euros des que l’AMB va anunciar el nou reglament (suspès de manera cautelar pels tribunals) per exigir a les VTC una llicència urbana addicional.

Donant un cop d’ull ràpid a pàgines de compravenda com Milanuncios es veu que a la xarxa s’ofereixen paquets de desenes de llicències VTC per sumes de diners en aquesta franja. En aquest cas, el mercat secundari ha disparat encara més el valor de les autoritzacions, ja que es van aconseguir per un preu administratiu de poc més de 30 euros per llicència. Però la confiança en la rendibilitat d’aquest sector ha provocat que petits inversors -en alguns casos extaxistes- hagin acabat venent les seves llicències a grans propietaris de l’univers de les VTC. Noms com el de l’empresari madrileny Rosauro Varo estan relacionats amb les principals societats mercantils que acumulen autoritzacions VTC a l’Estat.

LES CLAUS

1. Com ha canviat el preu de les llicències de taxi a l’Àrea Metropolitana?

Per entendre l’evolució del preu de compravenda de llicències de taxi a l’AMB, cal tenir en compte en primer lloc que el 2003 es va modificar la llei del taxi. Fins aleshores, les llicències només podien canviar de mans en cas que un taxista es jubilés o morís. Amb el canvi normatiu, la compravenda es va liberalitzar i va deixar de ser una condició. És per això que les dades que recull l’Imet es van disparar a partir d’aquell mateix any i el preu mitjà a què es venien va augmentar més de 30.000 euros. Des d’aleshores el seu valor s’ha més que triplicat.

2. Què ha provocat que hagi augmentat tant?

El taxi és un mercat tancat, ja que fa anys que no es concedeixen noves llicències. Això ha provocat que el seu preu sigui un actiu molt valuós i també susceptible als daltabaixos de l’economia. Aquest fet explica que durant la crisi el seu preu punxés. A més, des de la irrupció de les aplicacions de transport com Uber i Cabify, i el conflicte obert per les llicències VTC, el seu preu mitjà de mercat s’ha estancat i només ha variat uns 15.000 euros des del 2014.

3. Quina ha estat l’evolució en el cas de les VTC?

A diferència de les de taxi, no hi ha dades oficials per conèixer el preu mitjà de compravenda de les llicències que fan servir Uber i Cabify. Aquestes llicències es van concedir a un preu administratiu de poc més de 30 euros, però un cop autoritzades han canviat de mans per quantitats que voregen els 60.000 euros per llicència. Fonts del sector asseguren que la normativa de Colau per exigir una llicència urbana addicional han fet que el seu valor baixi, ja que si la normativa -ara suspesa pel TSJC- tira endavant, només una tercera part de les VTC de l’AMB podrà circular.