El preu de mitjana de la llum en el mercat majorista tornarà a tocar aquest dimecres nous màxims històrics per tercer dia consecutiu, amb un preu mitjà de 113,99 euros el megawatt hora (MWh), i superarà així el rècord assolit aquest dimarts, de 111,88 euros. L'any passat, per aquestes dates, el preu mitjà era de 39,3 euros, de manera que l'alça és del 190%, és a dir, el preu d'aquest dimecres gairebé triplicarà el registrat fa exactament un any, segons dades d'OMIE, l'operador del mercat ibèric. Aquest cop, en plena escalada de preus, el pool elèctric registrarà per a aquest dimecres, 11 d'agost, un preu mitjà de 113,99 euros/MWh, de manera que se superaran tots els nivells del juliol i fins i tot els pics d'aquesta arrencada d'agost, mes que ja ha marcat sis màxims històrics. Excepte en el tram de les 3 h a les 4 h, el preu estarà en tot moment per sobre dels 100 euros/MWh i marcarà el seu màxim diari des de les 20 h fins a les 21 h (125,43 euros/MWh).
El preu de l'electricitat es dobla en sis mesos
El Banc d'Espanya creu que la regulació encareix més el rebut a l'Estat que a la UE
BarcelonaEl preu majorista de l'electricitat pràcticament s'ha doblat durant el primer semestre d'enguany (ha crescut un 98,5%), i això ha comportat un augment del 22,3% en el rebut de la llum dels consumidors del mercat minorista que estan acollits al preu regulat, el denominat PVPC, que en total són un 40% de les llars espanyoles, segons un estudi publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. El treball destaca que el preu majorista ha pujat a tot Europa però que a Espanya ha tingut un trasllat més important en el rebut que paguen les famílies que en altres economies com França o Alemanya.
L'estudi apunta a un nombre més alt de llars acollides al PVPC i a aspectes de regulació com a causes perquè el rebut a Espanya hagi pujat més que en altres països de l'entorn. "L'impacte dels moviments de preus de l'electricitat en els mercats majoristes sobre els preus de consum mostra una notable heterogeneïtat per països", indica el Banc d'Espanya, que afegeix que "el preu final de l'electricitat que suporta el consumidor domèstic és més volàtil a Espanya que en les principals economies de la Unió Econòmica i Monetària". Això s'explicaria per "les diferències en algunes característiques dels seus respectius mercats, en particular pel que fa a la regulació i la fixació de preus", indica l'estudi.
El Banc d'Espanya destaca que l'elevat traspàs del preu majorista al rebut final a Espanya, respecte a altres estats, es produeix perquè el nombre de llars acollides a la tarifa regulada (el PVPC) és del 40%, molt superior que en altres països. I el PVPC és una tarifa dinàmica, és a dir, els canvis del preu majorista repercuteixen en el rebut hora a hora. Per contra, en altres països o bé no existeix la tarifa regulada o té menys pes entre el total de consumidors, i hi ha més contractes de tarifa plana o fixa. Però, amb tot, el Banc d'Espanya indica que, tot i que la tarifa regulada és més volàtil, acaba tenint un preu de mitjana més baix. "Les tarifes de preu dinàmic ofereixen preus mitjans més reduïts, però, en compensació, el consumidor ha de suportar la volatilitat dels preus i, per tant, més incertesa sobre la seva despesa energètica", assenyala l'estudi. Amb tot, el Banc d'Espanya constata que aquest augment més elevat del rebut a Espanya en comparació amb altres països de l'entorn queda reflectit en un augment més elevat dels preus (IPC) a l'Estat que a la mitjana a la UE.
El 70% de l'augment pel preu del gas i el CO₂
L'estudi del Banc d'Espanya analitza els dos factors clau en l'augment del preu en el mercat majorista de l'electricitat. D'una banda, el preu del gas i, d'altra, l'encariment del preu dels drets d'emissió del CO₂. Al primer li atribueix un 50% de l'encariment del preu de l'electricitat durant el primer semestre, mentre que els drets d'emissió aporten un 20% de la pujada del preu, segons l'estudi.
Aquestes dues pujades de preus afecten especialment les centrals de cicle combinat, que utilitzen gas per produir electricitat i, alhora, generen emissions de CO₂. Aquestes centrals produeixen electricitat cara i pel sistema marginalista del mercat majorista són les que fixen el preu durant moltes hores de tota la producció elèctrica. "En general, tot i el fort increment de la generació a través de fonts renovables, continua sent necessari recórrer freqüentment a les centrals tèrmiques de combustibles fòssils, per la qual cosa aquestes generadores solen exercir una certa pressió a l'alça sobre el preu de cassació del mercat", indica el Banc d'Espanya.
Prenent com a referència el preu del gas en el mercat ibèric, l'encariment d'aquest combustible s'ha traduït en un increment al voltant dels 20,9 euros el megawatt hora (MWh) en el mercat majorista de l'electricitat durant el primer semestre. Quant als drets d'emissió de CO2, al juny van superar per primer cop els 50 euros la tona, i han augmentat un 71% entre el desembre del 2020 i el juny del 2021. En l'augment d'aquests preus, destaca el Banc d'Espanya, "segons alguns analistes, no es pot descartar que hi hagi un component especulatiu significatiu".
Primavera "atípica"
El Banc d'Espanya destaca que la pandèmia va fer caure el preu de la llum l'any passat, però amb l'inici de l'any 2021 es va disparar per l'impacte de la tempesta Filomena. Tot i això, la situació es va revertir ràpidament per la producció eòlica i hidràulica. Però durant la primavera va començar la nova escalada i destaca que en comparació amb els patrons històrics "el preu mitjà de l'electricitat entre l'abril i el juny d'aquest any ha estat singularment elevat". "Habitualment, l'energia elèctrica se sol abaratir en els mesos de primavera com a resultat de la confluència de diferents factors", indica el Banc d'Espanya. "Pel costat de l'oferta, la producció de les centrals hidràuliques és més gran en aquesta època de l'any, ja que també ho és el volum d'aigua emmagatzemada als embassaments. A més, la demanda tendeix a disminuir en aquest període per raons estacionals", sosté l'estudi.
La publicació del Banc d'Espanya indica que, en la seva opinió, l'"atípic" encariment de l'electricitat a la primavera d'aquest any obeeix, en gran part, a la pressió a l'alça que la tecnologia de cicles combinats està exercint sobre els preus diaris de cassació.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reconegut que les mesures adoptades pel govern espanyol de rebaixar l'IVA i suspendre l'impost a la generació no han sigut suficients per rebaixar el rebut. Aquestes mesures, ha dit, no han implicat una caiguda del preu "satisfactòria" i ha reconegut que cal "seguir treballant". La ministra ha argumentat que l'executiu està impulsant "mesures estructurals" a "mitjà" termini, que busquen introduir amb més força les energies renovables a la cadena elèctrica, i ha esperat que això tingui impacte en la factura de la llum a finals d'any. La ministra d'Hisenda ha dit que cal "revisar el funcionament del mercat elèctric" en l'àmbit europeu de forma "urgent" perquè sospita que té "distorsions". "Espanya no ho pot fer sola", ha afirmat.
Segons Montero, els governs del PP són "força responsables" de la situació actual perquè el pas de José María Aznar i Mariano Rajoy per la Moncloa va ser "nefast per a la política energètica". "Es van carregar l'impuls a les energies alternatives", ha dit.