El preu del lloguer s’accelera

BarcelonaEl preu mitjà dels pisos de lloguer a la ciutat de Barcelona es va situar en 877,3 euros mensuals el 2017, una xifra que significa un increment del 9,5% respecte als 801,3 euros de l’any anterior, segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana, fet a partir de les fiances dipositades dels contractes nous. El 2015 l’augment va ser del 7%, i el 2016, del 9%. Si el preu del lloguer es calcula per metre quadrat, es va situar el 2017 en 13,36 euros el metre quadrat al mes, una xifra un 9,4% superior als 12,22 euros el metre quadrat del 2016.

L’augment de preus ha rebrotat després que es visqués una certa estabilització. La causa principal d’aquest nou increment és l’augment de la demanda, provocat bàsicament per dos motius. En primer lloc, una revisió dels contractes de lloguer més elevada pel fet que la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU) del 2013 va rebaixar de cinc a tres anys la durada mínima dels contractes nous. Aquesta reforma ha fet augmentar el nombre de contractes revisats amb rendes a l’alça. De fet, l’avançament de la revisió dels lloguers el que ha provocat és “anticipar un problema” que s’hauria produït més tard, segons el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues.

L’altre element que ha fet augmentar la demanda és el retorn d’alguns llogaters a la ciutat. El fort increment dels preus del lloguer a Barcelona els anys 2015 i 2016 va fer que molta demanda es desplacés a municipis de l’àrea metropolitana. Això va fer augmentar els preus en aquests municipis del cinturó, de manera que una part dels que estaven disposats a marxar de Barcelona a canvi d’un lloguer més barat han decidit tornar a la ciutat i, en conseqüència, han pressionat altre cop els preus, segons Gorgues.

Això es veu en les dades de l’Institut Català del Sòl, també publicades ahir, segons les quals el preu del lloguer en el conjunt de Catalunya supera per primer cop l’increment a la capital. Així, el preu mitjà de Catalunya és va situar el 2017 en 654,8 euros, un 9,9% més. El 2016 l’augment en el conjunt de Catalunya va ser del 6,84% i el 2015 els preus només van pujar un 3,32%.

L’augment de la demanda a Barcelona es demostra en l’increment del nombre de contractes signats. Durant el 2017 es van signar a Barcelona 49.182 contractes de lloguer, enfront dels 42.182 contractes de l’any 2016. De fet, des de l’esclat de la bombolla immobiliària el nombre de contractes a Barcelona va pujar fins al 2013, però el 2014 i el 2015, amb l’inici de la millora, el nombre de nous lloguers va baixar. Però la tendència es va tornar a invertir el 2016, amb un nou ascens, i de manera més contundent el 2017, amb un increment de la contractació del 18,4%. Segons les dades de la Cambra de la Propietat, si bé la mitjana del preu del lloguer el 2017 es va situar en 877,3 euros mensuals, la mitjana del quart trimestre del 2017 és encara superior, de 889,6 euros.

L’alça dels lloguers durant el 2017 es va produir en tots els districtes. Els augments més elevats es van registrar en els districtes de Sants-Montjuïc, amb un 12,4%, i Ciutat Vella, amb un 12,1%. També es van produir augments de dos dígits en els districtes de Nou Barris, amb un 11,5%, i Horta-Guinardó, amb un 10,4%. En canvi, els districtes on menys van pujar els preus van ser les Corts (6,7%) i Sarrià-Sant Gervasi (7,3%). És a dir, on menys va pujar el lloguer és en els districtes més cars.

Pla de xoc

Segons la Cambra de la Propietat, la nova pujada demostra que hi ha una forta demanda malgrat que l’oferta de pisos “és finita”. El gerent de la Cambra assegura que, a més, Barcelona és una ciutat on els propietaris posen pocs pisos a lloguer.

Per això la Cambra demana a les autoritats un “pla de xoc” per fer front a l’encariment del lloguer, perquè els desajustaments entre l’oferta i la demanda “no són circumstancials”. En aquest sentit, estima que la demanda seguirà pujant per impactes com el lloguer turístic, la millora de les expectatives de renda i la reducció de l’atur. Gorgues creu que l’augment del lloguer no respon a una “bombolla”, sinó a uns desajustos constatables de l’oferta i la demanda, per la qual cosa el pla de xoc no es pot reduir a la ciutat de Barcelona, sinó que ha de ser d’abast metropolità i, a més, no només centrat en l’habitatge, sinó també en el transport públic, les comunicacions i els serveis, entre d’altres.