El pressupost fallit català alleuja Montoro
El ministre d’Hisenda s’estalvia una confrontació que podria haver alimentat l’independentisme
MadridLa fallida parlamentària dels pressupostos de la Generalitat d’aquesta setmana ha posat de relleu un reguitzell de contradiccions. Més enllà de les evidents -el veto de la CUP va ser rebut amb un somriure per partits antagònics als anticapitalistes-, el final abrupte de la tramitació parlamentària dels comptes elaborats pel vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, ha alleujat el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro.
El veto de la CUP als pressupostos és un reforç al missatge del PP: va permetre al ministre criticar aquesta setmana que Junts pel Sí hagués elegit companys de ball “que no són fiables”. Però també li estalvia un maldecap. Tot i que en públic Montoro va destacar la importància d’aprovar uns comptes púbics, l’entorn del ministre admet que els pressupostos que volia aprovar Junqueras haurien suposat una nova confrontació amb l’Estat, que al PP temien que alimentés l’independentisme.
“El que haurien d’haver fet és un pressupost sense aquest augment de la despesa”, expliquen aquestes fonts, que recorden que “hi ha mecanismes de control, i el pressupost hauria d’haver sigut aprovat pel ministeri”. És a dir, els comptes de Junqueras podrien haver acabat tombats pel ministeri d’Hisenda, fins i tot després de la tramitació parlamentària, perquè suposaven un embat a les limitacions del ministre a les autonomies, a les quals obliga a controlar la despesa i a preveure una no disponibilitat de crèdit.
Hisenda arrufa el nas
El Govern havia salvat els comptes augmentant la despesa a base de reduir dràsticament la partida dels interessos del deute, la més petita des del 2009. El problema, però, és que una part d’aquests diners (250 milions) ja estava embargada per la no disponibilitat de crèdit que havia imposat Montoro. Tot i que a Hisenda no havien analitzat a fons els comptes, sí que arrufaven el nas per l’aparent quadratura del cercle que havia aconseguit el vicepresident: augmentar despesa i mantenir la fidelitat a les normes d’estabilitat, amb un objectiu de dèficit del 0,7% que el Govern pretenia complir.
Aquesta aparença d’obediència a Montoro és precisament el que ha provocat el veto de la CUP als comptes de Junqueras. Aquesta setmana, el ministre en funcions bromejava sobre això: “No ens hem posat d’acord amb la CUP”. L’antagonisme entre les dues formacions fa suposar que el ministre no menteix, però Montoro no podia amagar la satisfacció pel fet que no s’aprovessin els comptes. Hisenda ja havia aprovat un pla d’ajust de la Generalitat basat en els pressupostos prorrogats del 2015, que ara seran els que marcaran la pauta durant tot aquest any. Amb la pròrroga no es posa en risc la no disponibilitat de crèdit, i Catalunya ho tindrà més difícil per gastar com vulgui els diners addicionals que rebrà del model de finançament (uns 2.000 milions entre pagaments endarrerits que l’Estat deu a Catalunya i les bestretes per la millora de la recaptació).
L’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), que segons ha pogut saber l’ARA ja ha rebut el Pla Econòmic i Financer en què la Generalitat explica com pretén reduir el dèficit, va avisar aquesta setmana que Catalunya incomplirà gairebé segur l’objectiu del 0,7% per al 2016, fins i tot amb el pressupost prorrogat. Tenint en compte que els nous pressupostos augmentaven la despesa, aquest incompliment del dèficit era encara més segur. Això vol dir que Junqueras havia presentat uns comptes desobedients sota l’aparença complidora.
La CUP no n’ha tingut prou, i el dany col·lateral del veto serà donar més poder a Montoro per lligar curt Junqueras i obligar-lo a fer servir els diners extres del model de finançament per reduir el dèficit. Això acosta Catalunya al compliment de l’objectiu imposat pel ministre, però barra el pas al pla de xoc. L’austeritat ha guanyat la batalla.
