Pressió perquè la banca torni les clàusules terra sense judicis
Tant des de les associacions d’afectats com des de la política es reclama un mecanisme que permeti reclamar els diners sense haver d’anar a judici o de negociar amb el banc
Sense ser el pitjor dels que ha viscut recentment, el 2016 no està sent un any fàcil per a la banca espanyola, i les entitats no volen fer-lo encara més difícil. La primera reacció dels bancs a la sentència europea de dimecres que obliga a retornar els diners de les clàusules terra ha sigut esperar i mirar als tribunals. El Tribunal de Justícia de la UE va establir que els clients que hagin signat hipoteques amb clàusules terra sense estar-ne prou informats tindran dret a reclamar la totalitat del que els ha suposat la clàusula, sense la limitació temporal que hi havia fins ara. I això suposaria per a la banca un impacte de més de 4.000 milions si ho reclamen tots els afectats.
En un comunicat, l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), patronal del sector, va afirmar dimecres que els bancs estan “oberts a una interlocució directa amb els seus clients a fi d’agilitzar l’aplicació d’aquesta resolució”. També afirmava que estava a l’espera de saber quina és l’aplicació de la sentència perquè no hi ha “precedents similars”.
L’AEB, que va declinar ahir atendre l’ARA, evitava així parlar explícitament de l’establiment d’un mecanisme que permeti que els afectats reclamin els diners que haurien pagat de més sense haver d’anar a judici o de negociar cas per cas amb el banc. Aquesta és la fórmula que s’està reclamant tant des de les associacions d’afectats com des de la política.
El PSOE, que dimecres deia que estava d’acord amb el govern sobre el tema (el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho va negar), va demanar ahir al Congrés una fórmula extrajudicial per solucionar la qüestió “de forma ràpida i a cost zero”. El conseller de Justícia, Carles Mundó, Esquerra Republicana o Units Podem van demanar mecanismes similars.
El precedent de Bankia
El destinatari d’aquestes pressions és el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que va ser en última instància qui va proposar el sistema de devolució dels diners perduts pels petits accionistes que van anar a la sortida de borsa de Bankia amb informació falsa. Guindos va donar aleshores llum verda al procediment després que el Tribunal Suprem donés la raó als accionistes. En el cas de les clàusules terra, Guindos s’ha limitat a dir que el sistema bancari és “solvent” i que “cal acatar” les sentències.