Pressió al govern espanyol per donar a la crisi de la guerra l'estatus del covid

MadridEmulant els Pactes de la Moncloa del 1977, el govern espanyol busca tenir lligats tots els consensos possibles per tirar endavant el pla de xoc econòmic per fer front a l'impacte de la guerra a Ucraïna –preveu aprovar-lo en el consell de ministres del pròxim 29 de març–. Aquest dilluns al matí ha buscat la complicitat de comunitats autònomes i ajuntaments i a la tarda ho ha fet en una reunió amb els sindicats majoritaris i les patronals. De moment, el to és els dels últims dies: "Falta de concreció en les mesures", lamenten fonts de la Generalitat.

El govern català ha aprofitat la reunió per demanar al govern espanyol la creació d'un fons extraordinari per fer front a l'impacte de la guerra sobre l'economia. La idea seria recuperar un fons com el que es va aprovar durant els dos primers anys de pandèmia, l'anomenat fons covid. De fet, ja davant el repunt de contagis aquest hivern i les noves restriccions, el Govern va exigir que els comptes públics de l'Estat per al 2022 incorporessin una mesura així. Durant la reunió, l'executiu català també ha reclamat que s'incrementi el marge de dèficit de les autonomies del 0,6% a l'1% i que es garanteixi l'augment addicional amb recursos de finançament del FLA.

Fonts de l'executiu català, però, lamenten que de la reunió d'aquest dilluns n'hagi sortit "poca concreció". És a dir, l'executiu central no detalla quines mesures acabaran dins el paquet del dia 29 i se cenyeix a dibuixar vuit objectius generals. Aquests eixos passen per rebaixar el preu de l'energia; donar suport als sectors més afectats; repartir de manera justa els costos i estabilitat de preus; garantir el subministrament d'energia; protegir l'estabilitat financera; accelerar el pla de recuperació; impulsar l'eficiència energètica, i reforçar la ciberseguretat. De tots aquests blocs, el més complex és l'energètic, perquè les mesures necessiten el vistiplau europeu. Per fer-hi front, l'executiu central té com a prioritat que el preu del gas deixi d'esquitxar la resta d'energies del sistema elèctric. "És la clau", expliquen fonts del ministeri de Transició Energètic a l'ARA. Les mateixes fonts confirmen que la proposta de recuperar el topall dels 180 euros/MWh que tenia la península Ibèrica ha quedat descartada.

A més, l'Estat també vol potenciar les compres conjuntes de gas, mentre que ha prorrogat les mesures fiscals fins a l'estiu. Un altre element que hi ha damunt la taula és el de tocar de nou els beneficis caiguts del cel de les elèctriques. Aquí, el soci minoritari, Unides Podem, pressiona el PSOE per endurir la mesura, a més d'aplicar un impost sobre les grans energètiques. Pel que fa als carburants, l'Estat estudia una reducció dels impostos, però també l'aprovació d'ajudes directes als sectors més afectats per l'augment dels preus. De fet, l'executiu de Sánchez veu amb bons ulls la via de les ajudes per als col·lectius més vulnerables abans d'una baixada d'impostos generalitzada.

Pressió per apujar salaris

Pel que fa als salaris, el govern vol "acompanyar" els agents socials (sindicats i patronals) –amb qui s'han reunit aquesta tarda– en la negociació per al nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que aborda la revalorització dels sous. L'executiu defensa un pacte de rendes en el qual s'eviti un augment salarial que generi efectes de segona ronda sobre la inflació, però alhora que els treballadors no perdin poder adquisitiu per la inflació. Aquí, reclamen els sindicats, entraria en joc la patronal, amb el control de preus i beneficis, però també un "pacte de rendes" que englobi mesures en matèria laboral i d'habitatge.

El govern català també ha reclamat mesures urgents de suport al sector agroalimentari. De fet, empresaris i treballadors autònoms s'han afegit aquest dilluns a les exigències d'alguns dels sectors més afectats, com el dels transports i el primari. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha defensat que algunes mesures ja es podrien haver pres i ha avisat que la situació "és complicada i cal arreglar-la". S'hi ha afegit el president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, que ha titllat la situació "d'insostenible".

De fet, el ministeri de Transports ha acordat noves ajudes amb les principals organitzacions de transportistes. Malgrat que darrere la vaga indefinida hi ha una plataforma minoritària i sense representació a la reunió celebrada aquest dilluns, les grans associacions -agrupades sota el Comitè Nacional de Transport per Carretera (CNTC)- han arrencat ajudes directes per valor d'uns 500 milions d'euros per bonificar el gasoil professional d'aquest sector. Així ho ha anunciat la ministra de transports, Raquel Sánchez, que ha explicat que aquest divendres, després del consell europeu, es concretarà la bonificació fiscal que entrarà en vigor amb el pla de xoc del dia 29. Els transportistes podran aplicar aquesta ajuda a l'impost especial dels hidrocarburs. La mesura, però, no l'han secundat els convocants de la vaga indefinida, que la mantindran després de vuit dies, ni tampoc una de les organitzacions que forma part de la CNTC. Fenadismer, que representa un de cada cinc transportistes, ha donat via lliure als seus membres perquè a partir de demà s'adhereixin a la protesta. A part de les rebaixes fiscals, la principal reivindicació dels camioners és la de prohibir la contractació dels serveis del transport de mercaderia per carretera per sota dels costos d'explotació.

L'executiu central es manté ferm en esperar al Consell Europeu dels dies 24 i 25 de març per aprovar el paquet la setmana que ve. "Només a través d'un acord en el marc de la Unió Europea podrem donar una resposta eficaç al preu de l'energia", ha dit Calviño.