L’envelliment augmentarà la despesa pública en almenys 1.400 M€ en una dècada

BarcelonaLa pressió demogràfica que es preveu a Catalunya els pròxims anys dispararà la despesa de la Generalitat la pròxima dècada, cosa que tindrà un important impacte en els pressupostos públics, segons indica un estudi del departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. L'estudi posa en evidència que amb el dèficit zero –que ja és l'objectiu per a l'any vinent–, la regla de despesa que dona molt poc marge i l'actual model de finançament, serà difícil fer front a l'augment de la despesa.

"Les pressions demogràfiques suposen un repte addicional per a l'estabilitat de les finances públiques", indica aquest estudi. L'informe fa una projecció sobre l'evolució de la despesa en tres àmbits: ensenyament, salut i dependència, i conclou que per al 2030 l'impacte serà un augment de la despesa de 1.434 milions d'euros.

No obstant això, aquest és només un estudi tendencial. Per fer-ho, els tècnics s'han guiat per les noves previsions demogràfiques de l'Idescat i, basant-se en aquesta evolució demogràfica, han projectat la despesa en aquests tres àmbits partint dels pressupostos del 2017. Però, realment, aquesta despesa podria créixer molt més, ja que no es té en compte la previsible inflació, els augments de salaris que durant aquests anys es podrien aplicar a professionals sanitaris i d'ensenyament, la inclusió de noves teràpies, tractaments i medicaments, el desplegament del grau I de dependència o l'escola inclusiva, o polítiques que podrien afectar la despesa, com la rebaixa de les taxes universitàries, tal com va anunciar recentment el vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

Però l'estudi marca una tendència en la despesa pública prou consistent, que permetrà planificar les finances públiques per als pròxims anys.

La base de l'estudi és la projecció demogràfica, que, bàsicament, preveu un important envelliment de la població de Catalunya. Per al 2030 es preveu que Catalunya assoleixi els 8 milions d'habitants, però no per un creixement natural de la població com passava fins ara, ja que la natalitat serà inferior a la mortalitat. L'increment vindrà per la via dels fluxos migratoris.

Així, es preveu una disminució dels infants la pròxima dècada. Segons les previsions de l'Idescat, el grup d'edat comprès entre 0 i 24 anys encara augmentarà lleugerament fins al 2022, i passarà de 1.928.481 persones el 2018 a 1.963.356 el 2022, però després canviarà la tendència per acabar en 1.934.851 el 2030. En canvi, el grup més nombrós, el dels que tenen entre 25 i 64 anys, creixerà contínuament i passarà de 4.278.332 el 2018 a 4.393.503 el 2030, i també augmentarà el grup dels més grans de 65 anys, que passarà de 1.337.012 el 2018 a 1.681.074 el 2030.

Aquests canvis d'estructura de la població incideixen directament en la despesa, ja que, mentre disminueix la població escolar, augmenta la població més gran en més de 300.000 persones, en un grup d'edat que és el que més gasta en dependència i en sanitat.

Acceleració de la despesa

Les projeccions que fa l'estudi mostren una acceleració de la despesa els primers anys de la dècada, quan encara creixerà la població infantil. La tendència és que la depesa anirà sempre en augment fins al 2030, però els primers anys amb més força, ja que es calcula un augment de 152,4 milions d'euros anuals en el període del 2018 al 2022. En canvi, per al període posterior, el del 2022 al 2026, la variació anual de mitjana serà de 107,1 milions d'euros, i encara es moderarà més entre el 2026 i el 2030, quan l'increment de mitjana serà de 99,1 milions d'euros a l'any.

La corba més influenciada per la natalitat és la de l'ensenyament. Es preveu que d'una despesa de 5.637 milions d'euros el 2018 es passi a 5.767 milions el 2022 per baixar a 5.546 milions el 2030, és a dir, al final de la pròxima dècada la despesa serà inferior a l'actual. Aquest descens es pot atribuir només a l'ensenyament primari, que manté una tendència a la baixa contínua per la caiguda de la natalitat, i passa de 2.223 milions el 2018 a 2.081 milions el 2022, per acabar el 2030 amb 1.883 milions.

En canvi, l'ensenyament secundari creixerà els primers anys, per arribar a un punt d'inflexió el 2024 i canviar la tendència. Així, la despesa actual de 1.963 milions pujaria fins als 2.176 el 2024, per baixar fins als 2.022 el 2030, una xifra superior a l'actual, però per sota dels màxims.

I, a diferència de l'ensenyament primari i secundari, en el cas de les universitats la tendència serà de creixement continu, perquè encara no patirà la caiguda de la natalitat. Així, la previsió és de passar dels 796 milions actuals a 955 milions d'euros el 2030, malgrat que aquestes xifres podrien canviar força si s'imposa la política de rebaixa de taxes.

Les projeccions demogràfiques també afecten l'evolució de la despesa en salut. La previsió és passar dels 9.904 milions d'euros actuals a 11.080 milions el 2030. Però quan se subdivideix per grups d'edat, la baixa natalitat té el seu impacte. En el grup d'entre 0 i 49 anys la despesa de salut baixarà, i passarà dels 3.217 milions actuals als 3.020 milions el 2030. Però en la resta de grups la tendència és a l'augment continu. De 3.090 milions el 2018 a 3.769 milions el 2030 en el grup de 50 a 69 anys, i de 3.597 milions a 4.292 milions per als que tenen més de 70 anys. L'envelliment de la població tindrà, doncs, un clar impacte en la despesa en salut.

Pel que fa a la dependència, la previsió és sempre en creixement, per passar de 1.458 milions el 2018 a 1.807 el 2030. Una projecció en polítiques constants i que, per tant, no s'inclou el desplegament del grau I o possibles canvis en els preus públics o millores de condicions laborals. Segons les projeccions, el principal factor d'augment de la despesa entre el 2018 i el 2026 serà l'augment del nombre de persones de 90 anys o més, mentre que entre el 2026 i el 2030 la part més important de l'increment el provocarà el grup d'entre 80 i 90 anys.