CAS MARSANS

Presó per a Díaz Ferrán amb fiança històrica de 30 milions

El jutge justifica la petició de presó o fiança de 30 milions a l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán per la "gravetat" dels fets, el mateix motiu pel qual amb Ángel de Cabo arriba al rècord de 50 milions de fiança.

Presó per a Díaz Ferrán amb fiança històrica de 30 milions
Elena Freixa
06/12/2012
3 min

BARCELONA.El magistrat de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va considerar ahir que tant l'empresari i l'antic propietari de Viatges Marsans Gerardo Díaz Ferrán com l'actual amo de l'empresa, Ángel de Cabo, van ser els cervells d'una trama per buidar de capital l'empresa de manera fraudulenta per "aparentar una falsa insolvència" i no haver de respondre del deute de més de 1.000 milions davant dels creditors. El jutge va considerar els fets "de tal gravetat" que va dictaminar presó per als dos empresaris aferrant-se al risc de fuga i a la possible alteració de les proves. Les fiances de Díaz Ferrán, De Cabo i de sis implicats més superen, sumades, els 112 milions d'euros. Els 30 milions d'euros que hauran de pagar Díaz Ferran i la seva mà dreta, Iván Losada, per evitar la presó igualen la quantia que es va imposar a Javier de la Rosa l'any 1999, que fins ahir era la fiança més alta que s'havia dictat mai a Espanya. L'altre principal imputat del cas Marsans, l'empresari Ángel de Cabo, va superar ahir aquest rècord amb una fiança de 50 milions.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El jutge Velasco sosté que Díaz Ferrán i el seu soci Gonzalo Pascual, que va morir al juny, van pactar amb De Cabo la venda de Viatges Marsans com una operació per simular la seva insolvència patrimonial i esquivar el deute de 1.000 milions d'euros que l'empresa tenia amb 10.000 creditors. Segons la interlocutòria judicial, l'expresident de la CEOE i Pascual van acordar que rebrien de De Cabo 100.000 euros mensuals fins a arribar als 8 milions a canvi de Marsans. Mentre que no hi ha constància que Pascual anés rebent aquests diners fins a la seva mort, el magistrat de l'Audiència va fer constar que Díaz Ferrán es presentava "cada dues o tres setmanes" a les oficines que De Cabo té a València per cobrar.

En la seva declaració d'una hora davant del jutge, Díaz Ferrán va negar les acusacions d'alçament de béns, blanqueig de capitals i insolvència punible que pesen sobre ell, segons van informar fonts jurídiques a l'agència Efe. En algun cas va atribuir la responsabilitat al seu soci difunt.

De Cabo, el 'liquidador'

El paper de De Cabo en l'entramat va ser, segons el magistrat, adquirir Marsans a través de la seva societat Posibilitumm Business per, en lloc de mirar de salvar-la, buidar-la de tresoreria i dels actius. Actualment béns immobles del grup i patrimoni familiar dels expropietaris de Marsans està en mans de De Cabo i del seu entorn i aquesta és una de les proves a què s'aferra el jutge per demostrar l'acord entre tots per ocultar béns i evadir capitals a paradisos fiscals. De Cabo és també l'amo d'altres empreses en concurs de creditors com Nueva Rumasa (l'antic imperi dels Ruiz-Mateos).

L'anomenada operació Crucero ha esquitxat sis persones més, entre elles el cunyat de De Cabo, Teodoro Garrido i tres testaferros més que hauran de pagar fiances de mig milió d'euros cadascun per evitar la presó, així com la secretària de l'empresari valencià, Susana Mora, amb una fiança de 3.000 euros. Rafael Tormo, dedicat a tasques administratives, va quedar en llibertat.

La teranyina financera teixida per Díaz Ferrán l'implica en una nova causa judicial que se suma a les set que té pendents l'empresari que va ser president de la principal patronal espanyola, la CEOE, fins al 2010. Ahir mateix, abans de passar per l'Audiència, va declarar per un crèdit de 26 milions concedit per Caja Madrid presumptament a l'aerolínia Air Comet, un altre dels negocis fallits del grup empresarial de Díaz Ferrán.

stats