Els presidents de la cornisa Cantàbrica constitueixen un lobi pel Corredor Atlàntic

MadridEls presidents de les comunitats de la cornisa Cantàbrica, des de Galícia fins a Euskadi, passant per Astúries i Cantàbria, constituiran un fòrum permanent amb l'objectiu de defensar davant del govern espanyol i les institucions europees el corredor ferroviari de l'Atlàntic. La proposta ha partit del lehendakari, Íñigo Urkullu, que avui ha rebut a Vitòria el president gallec, Alfonso Rueda (PP); el d'Astúries, Adrián Barbón (PSOE), i el càntabre, Miguel Ángel Revilla (PRC). Tots quatre han ressaltat la importància d'una cimera que ha reunit quatre dirigents de diferent color polític.

"Per damunt de l'interès partidista hi ha l'interès dels nostres territoris", ha dit Rueda. Tots quatre han coincidit en dir que el projecte de Corredor Atlàntic és "estratègic" per a les seves comunitats i han coincidit en criticar l'actitud de França. El més contundent ha estat el càntabre Revilla, que ha denunciat que el president francès pretén que Europa acabi a França, ja que no té com a prioritat la connexió amb el sud. "És una actitud denunciable, unilateral i que va en contra de la mateixa Unió Europea", ha dit. "El nostre objectiu és connectar amb Europa a través de Bilbao, no haver de baixar fins a Valladolid o Madrid per després tornar a pujar", ha dit Revilla. "Hi ha 90 quilòmetres entre Santander i Bilbao, que ara costen tres hores i deu minuts de fer en tren", ha denunciat.

Tots quatre també han compartit el temor que la Unió Europea estigui canviant de prioritats i mirant més cap als països de l'est que cap a l'oest, on es troba la península Ibèrica. Per això també han acordat demanar la creació d'una euroregió europea que abasti el nord peninsular i el de Portugal. El govern espanyol va anunciar dilluns passat que destinarà 16.000 milions d'euros a la infraestructura en els pròxims 10 anys, dels quals ja hi ha 1.600 milions consignats en els actuals pressupostos.

Els presidents autonòmics han volgut deixar clar que no tenen res contra el Corredor Mediterrani. "L'aposta pel Corredor Atlàntic suma, no resta. No hi cap afany de competència o de diferencialitat, més enllà que tenim les nostres peculiaritats", ha remarcat Urkullu. "No demanem competir amb el Corredor Mediterrani, sinó que avancin en paral·lel. El que no podia ser era la disfuncionalitat que teníem fins ara, quan no teníem ni comissionat", ha afegit Barbón. "I la resta s'uneix, nosaltres no podíem fer una altra cosa", ha puntualitzat en referència a les diferents cimeres per reivindicar el Corredor Mediterrani que s'han fet a València o Barcelona.

En efecte, el govern espanyol va nomenar el mes de gener passat José Antonio Sebastián com a comissionat per al Corredor Atlàntic. En canvi, des del juliol de 2018 n'hi havia per al Corredor Mediterrani, quan el llavors ministre José Luis Ábalos va nomenar el també valencià Josep Vicent Boira. Boira ja va dir a l'ARA que les inversions en el Corredor Atlàntic no tenien per què afectar les del Corredor Mediterrani. El que està clar és que el govern espanyol ha optat per una mena de política salomònica entre els dos corredors en aquest any electoral.