El nou president del Popular va assessorar una fusió amb el Sabadell

Barcelona“El senyor Saracho, a més del seu coneixement dels mercats financers com a banquer d’inversió, té com a valors fonamentals per al Popular la seva llarga experiència en càrrecs de responsabilitat de gestió a JP Morgan, una llarga trajectòria assessorant institucions financeres, coneixement de primera mà sobre els criteris de valoració d’inversors i mercats i un gran prestigi internacional”. Amb aquestes paraules es va referir aquesta setmana Roberto Higuera, vicepresident del Popular, a Emilio Saracho, nou president de l’entitat. En efecte, l’experiència del nou líder del sisè banc espanyol és vasta. Però dins d’aquesta trajectòria hi ha un fet paradoxal que pot sorprendre els accionistes d’una entitat històricament obsessionada amb la seva independència com és el Popular.

Segons ha pogut saber l’ARA, Saracho, com a vicepresident mundial del banc nord-americà JP Morgan, va participar en l’intent del Sabadell d’adquirir el Popular l’estiu passat. El negoci del banc d’inversions nord-americà consisteix a assessorar les empreses en fusions i adquisicions d’altres companyies, i l’atzar va voler que el Sabadell truqués justament a la seva porta. Les negociacions entre Josep Oliu, president del banc català, i Ángel Ron van ser molt més que una presa de contacte. Hi va haver oferta concreta i el financer català va arribar a oferir un càrrec al seu homòleg en la futura entitat. Tot plegat va passar a l’estiu. En aquelles dates, Oliu va concedir una reveladora entrevista a La Voz de Galicia. Preguntat sobre les possibles fusions, va ser clar: “Hi ha sinergies que ho justifiquen, però poca voluntat”. I rematava: “Els números surten”.

Sinergies milionàries

De quins números parlava Oliu? Precisament dels números preparats per JP Morgan. Fonts pròximes al banc d’inversió confirmen que JP Morgan va assessorar el Sabadell en l’estudi de viabilitat de l’operació que en valorava el sentit econòmic. Les xifres indicaven que una fusió era factible i que generaria unes sinergies (estalvis de costos) de prop de 3.000 milions. Consultades per aquest diari, fonts del Sabadell van assegurar que no han analitzat cap operació i van declinar fer comentaris.

La pregunta clau és quin paper va tenir Saracho en l’assessorament de JP Morgan. Fonts financeres consultades per l’ARA recorden que els bancs d’inversió diferencien l’àrea executiva (on Saracho exercia) i la d’estudis (les que fan aquesta mena d’informes). Aquesta diferenciació és el que s’anomena la muralla xinesa, habitual en aquesta mena d’entitats per no distorsionar la feina d’anàlisi amb consideracions de negoci. I les mateixes fonts recorden que això exclouria Saracho d’haver-hi participat de cap manera.

Però encara que Saracho es mantingués al marge de la part d’estudi, sí que va tenir un paper en l’intent del Sabadell, que l’entitat no ha admès formalment, tot i que les trobades i propostes entre Josep Oliu, Ángel Ron i Antonio del Valle, accionista de referència del Popular, es van produir. I això ho prova el fet que Josep Oliu i Emilio Saracho van mantenir com a mínim una trobada a l’estiu en què el Sabadell va decidir-se a llançar-se a la conquesta del banc fundat pels Valls Taberner.

Saracho, entronitzat aquesta setmana com a president del banc, ha evitat fer declaracions. Davant el consell va dir que era “conscient de l’alta responsabilitat que assumia” i que el Popular és “una entitat molt rellevant per a l’economia espanyola”. Però crida l’atenció que fins ara el Popular no hagi fet cap dels seus habituals manifestos defensant la independència del banc i la voluntat de no fusionar-se.

Des de fa molt de temps, l’entitat té les pitjors ràtios de solvència i rendibilitat del sector a Espanya i ni tan sols les successives ampliacions de capital han trencat aquesta dinàmica. Després de l’intent del Sabadell, el BBVA també va expressar interès pel Popular, i ara és incert si Saracho s’obriria a aquestes possibilitats. Higuera, el nou vicepresident, ha dit que ara “la prioritat no és el dividend, sinó el valor de l’acció”. Una manera de trencar amb el passat recent de l’entitat, que compensava amb dividends el que no obtenia per la via de la rendibilitat. També s’ha anunciat que es destituirà el consell del banc per iniciar una nova etapa, però de possibles fusions no se n’ha dit ni una paraula.

El Sabadell, ara ja no

Fonts financeres explicaven que, després de l’intent fallit de l’agost, el Sabadell s’esperaria fins que la realitat dels números del Popular els fes canviar d’opinió (cosa que esperaven que passés en aquest primer trimestre de l’any). Però la destitució de Ron i l’arribada de Saracho ha canviat l’escenari i el Sabadell ja no té aquests plans.

“El Popular... Ai, el Popular”, va exclamar, amb un ampli sospir, el mateix Oliu en la presentació de resultats del 2016 quan li van preguntar pel banc: “No estem per això, ara. No hi ha res respecte a això. No hi ha res. Ens dediquem a les nostres coses”.