Prescripció al cap de 4 anys i multes de fins al 50% del frau: així canvia el règim sancionador de béns a l'estranger

El ministeri d'Hisenda tenia marge fins al 31 de març, però ha fet els deures amb temps. Part de la normativa espanyola que sanciona els contribuents que no declarin els béns i drets a l'estranger dels residents fiscals a l'Estat, anomenada també "model 720", ha canviat de manera definitiva i després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en tombés alguns articles. Aquest dijous, el Congrés dels Diputats ha avalat sense cap vot en contra les esmenes que modificaven la part sancionadora de la llei, que segons la justícia europea era "desproporcionada".

A partir d'ara, el model 720 passa de no tenir data de prescripció del delicte a fixar un termini de 4 anys, com és habitual als delictes fiscals. I la quantitat de les sancions aplicables no podrà superar el 50% de la quota que s'hagi defraudat. Fins ara, les multes que havia aplicat el ministeri d'Hisenda havien arribat a ser de fins a un 150% de l'impost eludit, un càstig que s'afegia a les multes d'entre 5.000 i 10.000 euros de preu fix per cada dada omesa. Unes sancions que el TJUE veia clarament "desproporcionades" i considerava que vulneraven l'obligació de respectar la lliure circulació de capitals.

Quan l'embolic jurídic es va fer públic, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar que l'executiu central reformularia de manera "ràpida" els elements de la normativa afectats per la sentència del TJUE. La fórmula per la qual ha optat el ministeri per introduir els canvis ha estat la presentació d'una esmena al Senat en el marc d'una reforma que s'estava tramitant. L'encarregat de presentar-la va ser el partit majoritari al govern espanyol, el PSOE. Un cop els canvis s'han referendat a la cambra alta espanyola, aquest dijous han fet el salt al Congrés, on han estat avalats definitivament.

Malgrat que el debat a la cambra baixa espanyola ha acabat amb consens, no ha estat exempt de retrets, en especial entre el PSOE i el PP. Els socialistes han acusat els populars d'haver-los deixat un "problema heretat" del govern de Mariano Rajoy. El fet és que aquesta normativa de l'Agència Tributària té arrels en l'amnistia fiscal que va aprovar el govern de Rajoy el 2012. Si bé l'aleshores ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va facilitar la regularització de diners no declarats fora d'Espanya, a partir de l'any següent va voler desincentivar aquesta pràctica a través del model 720, que obligava a declarar béns i drets a l'estranger (immobles, comptes bancaris i altres patrimonis) que tinguessin un valor superior als 50.000 euros i que ampliava les multes.

Fins ara, el model continuava actiu i les persones que han de declarar comptes corrents, valors o rendes a l'estranger ho han hagut de fer amb normalitat. "La sentència no suspèn l'obligació de declarar els béns a l'exterior", recordava en el seu moment Montero. La modificació del règim jurídic afecta el període impositiu iniciat l'1 de gener del 2020 i que encara no hagi conclòs.

Què passa amb els Pujol?

La gran pregunta és si aquesta sentència implica que totes les persones que van ser sancionades per incomplir aquest model recuperaran els diners. Si bé fonts del ministeri d'Hisenda se cenyeixen en dir que "cada cas és un món", és evident que això no passarà directament perquè la sentència del TJUE no implicava de manera automàtica cap retroactivitat. El que sí que podrien fer els contribuents, com ara la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol –se’ls va imposar una multa d’1,7 milions d’euros per un fons no declarat al banc andorrà BPA–, és invocar la sentència en un recurs i al·legar possiblement danys i perjudicis, així com reclamar el retorn de la sanció. En tot cas, queda per veure quin recorregut tenen aquestes demandes.