Preocupació als Estats Units per l’alça de la inflació

WashingtonEls Estats Units i la zona euro caminen en direccions econòmiques oposades. Si a Europa, i especialment en països com Espanya, la gran preocupació actual és la baixa inflació; als EUA la por és la contrària: que el cost de la vida estigui pujant amb massa rapidesa. És una nova mostra del que sembla que és una tendència des de l’esclat de la crisi econòmica internacional el 2008: Europa va amb retard respecte a les receptes i els símptomes de la primera potència mundial. Així ho demostra el debat de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) sobre quin és el millor moment per apujar els tipus d’interès tenint en compte que fa sis anys que estan fregant el 0%, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) va abaixar els tipus a la vora del 0% a començaments d’aquest mes.

Igual que el BCE, la Fed té el seu objectiu d’inflació al 2%, encara que, a diferència del primer, també disposa d’un objectiu de reducció de l’atur. Després d’escalar tres dècimes a l’abril, la inflació als EUA va incrementar-se en quatre més al maig, i va deixar la taxa anual al 2,1%. Fa només vuit mesos estava a l’1%. Pels crítics de la política monetària ultraexpansiva de la institució amb seu a Washington, la liquiditat massiva que està injectant al sistema des de la crisi del 2008 generarà a la llarga -si no ho està fent ja- una perillosa alça del cost de la vida i diferents bombolles, motiu pel qual creuen que cal apujar aviat els tipus d’interès per frenar l’escalada. En canvi, els defensors de la política de diner fàcil de la Fed -òbviament amb la seva presidenta, Janet Yellen, al capdavant- consideren que la situació està sota control i que retirar massa ràpid l’assistència al pacient feble podria ser contraproduent perquè l’economia encara és fràgil.

Les dades finals de l’evolució del PIB del primer trimestre, que es van conèixer dimecres passat, sembla que donen la raó al diagnòstic prudent de Yellen. Entre el gener i el març l’economia es va desplomar un 2,9% respecte al mateix període del 2013, segons la tercera i última xifra anunciada pel govern de Barack Obama. Les causes d’aquesta caiguda són l’inusual mal temps a la Costa Est i el descens de la despesa mèdica i les exportacions. Les variacions han estat majúscules, ja que el primer càlcul pronosticava un creixement del 0,1% i el segon un descens de l’1%. La diferència és encara més abismal si es compara amb la situació a finals de l’any passat: al quart trimestre el PIB va créixer un 2,6% interanual i al tercer un 4,1%.

Tipus d’interès

Al març la presidenta de la Fed va insinuar que no apujaria fins a mitjans del 2015 els tipus d’interès, i després de la recent reunió del consell de la Reserva Federal no va enviar cap senyal en sentit contrari, malgrat que el ràpid increment de la inflació havia generat tot tipus d’especulacions sobre si apujaria abans els tipus. “L’última evidència que tenim, abstraient-la del soroll, suggereix que ens estem movent gradualment cap al nostre objectiu del 2% i veig que les coses en general van cap on esperem que estigui la inflació”, va afirmar la presidenta del banc central més important del món en la roda de premsa posterior a la trobada, en què per cinquena vegada consecutiva es va acordar reduir en 10.000 milions de dòlars (7.350 milions d’euros) les compres mensuals de deute públic i hipotecari. Això portarà la factura al juliol a 25.000 milions d’euros i, si es manté aquest ritme, a l’octubre s’acabaran tots els estímuls.

Uns dies abans de difondre’s l’última dada de l’evolució del PIB, Yellen va subratllar que “l’activitat econòmica s’ha recuperat en els últims mesos”, però, en un reconeixement implícit que el panorama ha empitjorat, el banc central va anunciar una rebaixa suau de la seva previsió de creixement de l’economia nord-americana aquest any, del 2,2%, per sota del 2,9% de l’anterior càlcul. Tot i que molt possiblement la que va ser vicepresidenta de la Fed en els últims tres anys no s’esperava la dràstica revisió a la baixa del PIB del primer trimestre, va subratllar que hi ha “bones raons” per esperar un creixement més ràpid el 2015 i el 2016, inclosa una millora laboral, del deute de les llars i un augment de les borses.

En la seva última reunió, la Fed també va actualitzar els seus pronòstics sobre el preu del diner. Ara calcula que els tipus d’interès se situaran a finals del 2015 a l’1,2% i a finals del 2016 al 2,5%, lleugerament per sobre dels pronòstics del març. En canvi, gairebé no han variat els seus càlculs d’inflació, que espera que tanqui a l’1,6% aquest any i es mantingui per sota de l’objectiu del 2% fins a finals del 2016. Com a dada indicativa, cal recordar que el 2008 es va arribar a situar al 4%.

També s’havia endinsat en el debat sobre quan és el millor moment per apujar els tipus la presidenta del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, que en la presentació d’un informe sobre els Estats Units va suggerir que la Fed podria mantenir els tipus al 0% més enllà de mitjans del 2015 perquè, segons pronostica, la inflació es mantindria baixa i la plena ocupació no tornaria fins a la fi del 2017. La Reserva Federal preveu que l’atur tanqui aquest any al 6%, als voltants del 5,5% el 2015 i al 5% el 2016. Al maig la taxa es va mantenir al 6,3% i, gràcies a la creació de 217.000 llocs de treball, es va recuperar tota l’ocupació perduda durant la crisi. Una fita que a Espanya encara queda molt lluny.