Claudia Goldin, Nobel d'economia a la seva recerca sobre la bretxa salarial entre homes i dones

BarcelonaLa Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Concretament, l'Acadèmia Sueca ha premiat Goldin per "haver avançat la comprensió sobre els efectes de les dones sobre els mercats laborals". Es tracta de la tercera economista que obté el prestigiós guardó –consistent en una medalla, un diploma i 11 milions de corones sueques, uns 934.000 euros–, després de la nord-americana Elinor Ostrom, el 2009, i la francesa Esther Duflo, el 2019.

Nascuda el 1946 a Nova York, Goldin va estudiar economia a la Universitat de Cornell. El 1972 va rebre el doctorat a la Universitat de Chicago per una tesi dedicada a l'estudi de l'esclavitud als Estats Units dirigida per Robert Fogel, que el 1993 també guanyaria el Nobel d'economia. Posteriorment, va dedicar bona part de la seva carrera a estudiar el paper de la dona al mercat de treball.

"Fins i tot en països més igualitaris, on les dones tenen un nivell d'educació més alt que els homes, les dones treballen menys i, quan treballen, guanyen menys que els homes", ha apuntat Jakob Svensson, president del comitè de l'Acadèmia Sueca encarregat de designar el guanyador. "Globalment i històricament, als països de rendes altes les dones han estat i encara estan fortament infrarepresentades al mercat laboral", ha afegit.

La també membre del comitè Randi Hjalmarsson ha recordat que avui dia, aproximadament un 50% de les dones treballen, davant d'un 80% dels homes, i que, de mitjana, a les economies avançades "les dones guanyen un 13% menys". A més, les dones tenen menys probabilitats d'acabar en posicions de responsabilitat a les empreses. "Avui encara és una incògnita per què hi ha aquestes bretxes de gènere", ha comentat Hjalmarsson.

Goldin va descobrir amb dades històriques que "el creixement econòmic no sempre millora la participació de les dones als mercats de treball", ha explicat Hjalmarsson. De fet, segons els seus treballs, la proporció de dones i els sous que cobraven va decaure durant bona part del segle XIX, quan amb la industrialització es va introduir un "estigma" social sobre la feina de les dones i la seva participació en el mercat laboral "es va convertir en una elecció" entre treballar o "quedar-se a casa cuidant els fills", ha afegit la membre del comitè de l'Acadèmia Sueca.

Així mateix, l'economista nord-americana va demostrar que, tot i que en els últims dos segles la bretxa salarial entre homes i dones s'havia anat reduint, les reduccions havien sigut fortes però "esporàdiques", amb "llargs períodes" sense canvis durant bona part del segle XX malgrat registrar-se grans taxes de creixement de l'economia, ha indicat Hjalmarsson. Les investigacions de Goldin han permès "explicar" com els canvis socials, culturals i científics han afectat el rol de la dona en l'economia i en el mercat de treball, com per exemple va passar amb la invenció de les pastilles anticonceptives a partir dels anys 70.

Les troballes de Goldin tenen aplicacions en l'actualitat, ja que permeten reconèixer tendències històriques que es repeteixen en el temps. El fet d'estudiar, sobretot, com ha estat el mercat laboral dels EUA al llarg de més de 200 anys li permet tenir un dibuix de la situació de les dones en un país que va començar sent una economia agrícola, es va industrialitzar i actualment és sobretot una economia de serveis, una evolució que molts països del món encara no han fet i es troben en algun estadi intermedi.

L'Acadèmia Sueca també ha destacat la seva feina aplicant a l'economia coneixements sobre història. "És una detectiu que es va embrutar les mans als arxius" per trobar dades que "molts economistes creien que no existien", ha elogiat Hjalmarsson. Aquesta és una de les raons per les quals el comitè ha premiat la feina de Goldin: "La guanyadora d'enguany ha aportat la primera relació completa dels guanys de les dones i de les seves aportacions al mercat de treball al llarg dels segles", ha afirmat Svensson.

Pionera de l'economia del treball

L'acadèmica novaiorquesa ha rebut felicitacions d'una gran quantitat d'economistes, entre ells anteriors guanyadors del Nobel. Paul Krugman, que va rebre el guardó el 2008, ha destacat en un missatge a X (abans Twitter) que Goldin no només va destacar en els estudis sobre disparitats de gènere, sinó que va ser una pionera en "la revolució" de l'economia laboral i va fer "una feina important" en l'estudi de les desigualtats. "Increïblement merescut", ha reblat l'ara columnista de The New York Times.

Durant la roda de premsa d'anunci del guardó, l'Acadèmia Sueca ha intentat connectar telefònicament amb la premiada –com és habitual cada any– per tal de tenir una primera reacció seva i permetre a la premsa fer-li preguntes, però en aquesta ocasió ha fallat la connexió. No obstant això, el secretari de l'Acadèmia Sueca, Hans Ellegren, ha assegurat que, quan li ha trucat per comunicar-li oficialment que havia guanyat el premi, Goldin s'ha mostrat "sorpresa i molt i molt feliç".

L’any passat, els guardonats van ser els economistes nord-americans Ben Bernanke, Douglas Diamond i Philip Dybvig “per la seva recerca sobre bancs i crisis financeres”. Bernanke va presidir la Reserva Federal durant la crisi econòmica mundial del 2008, tot i que l’Acadèmia Sueca li va concedir el premi per la seva feina com a acadèmic. Aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que el va començar a lliurar el 1969 el Banc de Suècia sota la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel.