La precarietat laboral fa un forat als fons de la Seguretat Social
Els ingressos del sistema pugen molt menys que l’afiliació per la baixada de sous i el temps parcial
MadridA la col·lecció de dades que demostren que l’increment de l’ocupació a Espanya s’està fent gràcies a llocs de treball precaris, baixos sous i contractes a temps parcial se n’hi afegeix una altra. El creixement dels ingressos de la Seguretat Social cada cop es distancia més de l’augment del nombre d’afiliats al sistema, cosa que, traduït, vol dir que cada persona que aconsegueix feina aporta menys a la caixa amb la qual es paguen les pensions i les prestacions d’atur, perquè cobra menys.
Al setembre els ingressos de la Seguretat Social, excloent les mútues, van augmentar a Espanya un 0,73% en termes interanuals, mentre que l’afiliació va pujar més d’un 3%. El procés de precarització del mercat de treball espanyol s’està saldant amb una Seguretat Social debilitada, que necessita que s’incorporin al sistema molts més treballadors per aconseguir recaptar el mateix. De fet, mentre que el nombre d’afiliats es va situar al setembre en 17 milions de persones, molt a prop dels que hi havia fa quatre anys, els ingressos totals del sistema encara estaven molt lluny de la xifra que hi havia el 2011. En concret, els drets reconeguts (diners per cobrar i cobrats) van pujar a 67.879 milions d’euros el novè mes d’aquest any, mentre que en fa quatre eren de 70.543 milions. Així, les xifres de recaptació actuals del sistema encara s’assemblen molt més a les del 2013, el pitjor any de la crisi -quan fins al setembre s’havien recaptat 67.094 milions-, que a les dels anys anteriors, tot i que el nombre d’ocupats és ara superior en més de 800.000 persones.
Si s’amplia el focus s’observa com, al principi de la crisi, quan el nombre d’afiliats queia, ho feia per sobre de la recaptació. Això és així perquè es va expulsar del mercat els menys qualificats i, per tant, amb sous i cotitzacions més baixes. Ara s’ha girat la truita, però amb més virulència, perquè la distància entre nous ocupats i ingressos és encara més gran, cosa que indica que entren al mercat treballadors encara més mal pagats (vegeu gràfic).
El fet que els ingressos no remuntin amb vigor dificulta que la Seguretat Social pugui ser autosuficient. Durant la legislatura de Mariano Rajoy el govern espanyol s’ha vist obligat a tirar del Fons de Reserva per pagar les pensions. Ha disposat des del 2012 de 43.000 milions d’euros d’aquesta guardiola, més de la meitat dels diners d’un fons que es va preveure per suplir les necessitats del sistema a partir del 2020, i que ha hagut d’entrar en acció vuit anys abans del previst.
Rajoy confiava que la disminució de l’atur i l’augment del nombre d’ocupats incrementessin la recaptació de la Seguretat Social de manera molt notable, per evitar continuar fent-lo servir. Però les seves previsions queden molt lluny de complir-se. En els pressupostos del 2015 va pronosticar que els ingressos de la Seguretat Social creixerien un 6,8%, a anys llum de la realitat, amb aquest creixement del 0,7%, deu vegades inferior.
Però la precarietat no és l’únic problema d’ingressos que té el sistema. “També hi influeixen els descomptes a les cotitzacions, que el debiliten”, explica el professor de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo. En concret, aquests descomptes, amb mecanismes com la tarifa plana, orientats segons l’executiu a estimular la contractació, han restat gairebé 758 milions d’ingressos fins ara aquest any. A més, la baixa inflació està fent que els salaris dels que ja estan treballant no creixin, o ho facin molt poc, cosa que també resta nous ingressos al sistema.
No es complirà el dèficit
Tot plegat té un impacte en el dèficit. “Els pressupostos de la Seguretat Social contenien una previsió molt ambiciosa de recaptació impulsada per les mesures d’eficiència posades en marxa, però aquestes mesures estan tenint un efecte recaptatori molt limitat”, va alertar a l’estiu l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que va preveure que la Seguretat Social es desviaria molt de l’objectiu de dèficit, que és del 0,6%. Aquests ambiciosos càlculs ja s’estan desmentint i la Seguretat Social va tenir al setembre un dèficit de 5.291 milions, un 0,52% del PIB, quan falten quatre mesos per al tancament de l’exercici -una època complicada amb moltes despeses-. L’organisme tancarà l’any amb un dèficit d’entre l’1% i l’1,5%, segons l’Airef. “El model de llocs de treball fa que el sistema estigui perdent sostenibilitat”, lamenta el secretari d’acció sindical de la UGT, Toni Ferrer.
Les claus
1. Per què pugen tan poc els ingressos de la Seguretat Social?
La Seguretat Social es nodreix de les cotitzacions dels treballadors. El fet que els seus ingressos creixin molt menys que el nombre total d’afiliats vol dir, bàsicament, que els nous treballadors que entren al mercat aporten pocs diners al sistema.
2. Per què paguen poc els nous afiliats?
L’explicació d’aquest fenomen pot ser diversa. D’una banda, com més baixos són els sous, més baixa és la cotització. Per tant, la no correspondència entre afiliats i ingressos és un avís que la creació de llocs de treball s’està fent a costa de precaritzar la feina. Però no només és símptoma de sous baixos, sinó també de feina a temps parcial. Contribueix a agreujar el problema el descompte en les cotitzacions socials que ha fet el govern de Mariano Rajoy, que ha restat 758 milions al sistema des de començament d’any. Els defensors d’aquests descomptes, però, argumenten que permeten que entrin més persones al sistema, i per tant la caiguda dels ingressos es compensa amb menys prestacions d’atur pagades i més ingressos.
3. Tenen una mala situació les finances de la Seguretat Social?
Sí. Fins al setembre el seu dèficit -la diferència entre ingressos i despeses- va pujar fins al 0,52% del PIB. L’objectiu per a tot l’any era del 0,6% del PIB i en perspectiva queden mesos de molta despesa per les pagues extra. L’Airef calcula que es tancarà l’any amb un dèficit d’entre un 1% i un 1,5%.