El Prat mira a l’Amèrica Llatina

BarcelonaDes d’aquesta setmana, l’aeroport de Barcelona ja pot esborrar un altre nom de la llista de destinacions estratègiques que encara no estan cobertes amb un vol directe. Dimecres l’aerolínia mexicana Aeroméxico va inaugurar una ruta que unirà tres cops per setmana la capital catalana amb Ciutat de Mèxic. De fet, la companyia ja havia fet la ruta en el passat, però la va suspendre el 2012. Des de la creació del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) el 2005, el Prat ha fet un salt en les rutes intercontinentals sense escales. Però, en aquest avenç, l’arribada de noves connexions amb l’Amèrica Llatina ha tardat més temps a despuntar. Fa catorze anys Buenos Aires (Argentina) era l’única ruta entre Barcelona i aquest mercat. El 2010 a aquesta destinació només s’hi sumava Bogotà, la capital de Colòmbia, i el vol suspès a Mèxic, mentre que el 2015 entrava a la llista São Paulo amb un vol provinent de Singapur que recollia passatge fent parada al Prat.

Des d’aleshores, la infraestructura ha pogut captar noves rutes estratègiques a l’Amèrica Llatina que feia temps que perseguia. A banda de Ciutat de Mèxic, el Prat ha reforçat l’oferta de vols a l’Argentina amb l’arribada de la low cost de llarg radi Level. Aquesta marca del grup IAG va transportar més de 160.000 passatgers entre totes les ciutats l’any passat i ja opera vuit vols setmanals. A més, a finals del 2016, Latam va començar a volar entre Barcelona i Lima (Perú) i per a aquest estiu Level també ha estrenat una ruta directa a Santiago de Xile, una altra de les destinacions que el CDRA s’havia marcat com a objectiu en l’últim pla estratègic. “Hi havia 89.000 viatgers que havien de fer el Barcelona-Mèxic de manera indirecta”, diu el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. En total, ara ja són sis les destinacions que cobreixen l’Amèrica Llatina des de l’aeroport del Prat i tot apunta que aquesta oferta va en augment.

Per què ha despertat de cop el trànsit llatinoamericà? Com recorda el director general del CETMO i exdirector comercial d’Aeroports de Catalunya, Òscar Oliver, fa una dècada els acords bilaterals de l’Estat amb aquests països eren menys flexibles. Això significa que molts no consideraven el Prat com un aeroport d’entrada a Espanya i, per tant, prioritzaven que tots els vols directes es fessin a través de Madrid. “Ja no hi ha un únic aeroport d’entrada per a les aerolínies i Barcelona està molt ben connectada amb el curt radi europeu”, afirma.

Tot i així, l’oferta de vols a l’Amèrica Llatina des de Barcelona encara és molt escassa si es compara amb la de Barajas. A l’aeroport madrileny hi ha 12 rutes a l’Amèrica Central -hi tenen molt de pes les destinacions de turisme de platja del Carib- i 17 a l’Amèrica del Sud. Bona part estan operades per Iberia, que domina aquests mercats però comença a notar l’entrada del baix cost de llarg radi. Norwegian ja ha iniciat la conquesta d’aquest continent i té atorgades les llicències de vol per operar rutes entre Espanya -Barcelona és la seva base més important a l’Estat- i el Perú i l’Argentina. Més endavant, l’aerolínia escandinava podria seguir els mateixos passos a Xile i el Brasil.

Pont amb l’Àsia

Les connexions amb l’altra banda de l’Atlàntic no només són estratègiques per enllaçar Catalunya amb aquests mercats, sinó per intentar que l’aeroport és converteixi en un veritable hub de connexióentre Àsia i Amèrica. Oliver hi afegeix un matís tècnic. Perquè l’estratègia sigui assolible, el Prat ha d’aconseguir l’anomenada cinquena llibertat dels drets de trànsit aeri. “És el que permet que una aerolínia pugui operar un vol des de l’Àsia o els països del Golf, parar a Barcelona a recollir passatgers o mercaderies i continuar fins a l’Amèrica Llatina”, explica, i lamenta que Singapur Airlines va deixar d’operar el vol a São Paulo per aquest mateix obstacle.

Per al conseller Calvet, però, per assolir aquest objectiu no n’hi ha prou fent pressió a través del CDRA. “Fa falta que puguem gestionar les infraestructures de manera desecentralitzada a través d’una república”, insisteix.