¿Pot el Govern rescindir el contracte pel caos de les oposicions?

BarcelonaAmb el cessament de la directora general de Funció Pública, Marta Martorell, les incògnites que planen ara sobre el caos de les oposicions reposen sobre dos elements: la possible rescissió del contracte amb Cegos, l’empresa que organitzava el procés selectiu, i la possible repetició dels exàmens –hi havia fins a 72 especialitats diferents.

Les dues pilotes estan a la teulada de la Generalitat i depenen d'un procés de recollida d’incidències que durarà al llarg d’aquesta setmana, a través de la bústia habilitada pel mateix executiu. Aquest dimarts ja acumulava més de 700 queixes i estarà oberta fins divendres.

El govern ja ha encarregat un informe als serveis jurídics de la institució perquè s’acoti quina és la responsabilitat de l'empresa i ha anunciat que mirarà de rescindir el contracte amb la companyia, responsable d'un procés selectiu al qual estaven convocats més de 13.500 interins per a un total de 1.825 places de funcionari. Però, normativa en mà, ¿pot fer-ho?

Què diu el contracte?

Cegos té adjudicat un contracte per un valor d’1,4 milions d’euros per organitzar diversos processos, un dels quals el de dissabte. Entre les tasques a desenvolupar hi havia la impressió del material de les proves; la preparació i transport del material; la recollida dels fulls de resposta; la lectura òptica dels fulls i obtenció de resultats; la vigilància i supervisió de les proves, i el suport als aspirants que hi participin.

El plec de prescripcions tècniques inclòs en la convocatòria de la licitació, publicada el setembre de l’any passat, recull que en cas d’incompliments greus o reiterats en el temps es “podrà optar per imposar penalitats o la resolució del contracte”. De fet, també hi consta que en cas d’incompliments greus de l’empresa contractista se li imposaran multes d’un 5% del preu d’adjudicació del contracte, d’acord amb la llei de contractes del sector públic.

Errors greus

Són incompliments greus aquells que vulnerin la clàusula de confidencialitat prevista –respecte als quals la Generalitat es reserva el dret d’exercir accions legals–, així com les errades reiterades en la impressió, preparació, distribució i recollida del material per fer les proves.  

El contracte també estipula com a tals la destrucció de material que sigui necessari per al procés de selecció, errades en la cadena de custòdia del material per fer les proves, errades greus en la lectura de les proves i/o entrega de resultats, “incompliments reiterats” de la tasca encomanada de vigilància i/o custòdia dels materials de les proves i, en general, tota aquella actuació que sigui imputable a les seves accions o omissions que ocasionin un perjudici greu en la realització de les proves dels diferents processos selectius.

"Incompliment palmari i evident"

L'advocat especialista en dret públic Miquel Àngel Alonso, del bufet Augusta Abogados, assegura en declaracions a l'ARA que, tret que l’empresa contractista "pogués demostrar que el caos obeeix a ordres concretes i directes de l’administració, l’incompliment és palmari, evident i d’una gravetat fora de tota discussió".

"Fins al punt de no tan sols incórrer en demores o incidències, sinó de no haver-lo prestat de forma efectiva –exàmens que no s’han fet o que s’hauran de repetir–. Per tant, entenc que concorre de forma evident una causa de resolució del contracte i, a més, habilitant per a sol·licitar la indemnització dels danys i perjudicis ocasionats i que l’administració pugui acreditar i quantificar", raona Alonso.

L’article 213.3 de la llei 9/2017 de contractes del sector públic estableix que en cas de resolució del contracte per incompliment culpable del contractista, li serà requisada la garantia i haurà d’indemnitzar l’administració pels danys i perjudicis ocasionats en el que excedeixi l’import de la garantia requisada. 

En el cas que ens ocupa, la garantia definitiva és del 5% del preu del contracte, l'equivalent a 75.000 euros, i, contràriament al que s’ha dit, assegura Alonso, "no són un topall de la responsabilitat de Cegos, sinó la part garantida, de forma que l’import en concepte d'indemnització per danys no cobert per la garantia pot ser reclamat per l’administració; millor dit, ha de ser reclamat".

Quines irregularitats s’han denunciat?

Sindicats i aspirants van denunciar el mateix dia de les oposicions múltiples irregularitats, que ara està recollint el Govern i està per veure si poden ser considerades “incompliments greus o reiterats en el temps”. Entre elles, retards d’hores, falta d’exàmens –el dels educadors socials es va arribar a suspendre a Barcelona– i mancances greus en la vigilància i manteniment de l’anonimat.

Testimonis que van participar en les proves han explicat a l’ARA que “la gent parlava amb els exàmens sobre la taula”, es podia sortir al lavabo sense cap mena de seguiment ni control i que la distància entre aspirants era mínima.

Respecte a la repetició dels exàmens i els greuges ocasionats, Alonso explica que l'administració també ha de reclamar danys i perjudicis: "S'hauran de repetir part d'aquestes proves i això tindrà un cost, que es podrà quantificar, i entenc que s'ha de reclamar a l'empresa adjudicatària. A més hi ha els perjudicis als mateixos opositors, però aquest és un dany molt difícil de quantificar; per tant, difícilment es podrà reclamar", ha afegit.

34 processos de selecció des del 2016

Cegos s'ha encarregat d'aquest procés perquè, en el concurs públic per serveis de realització de múltiples processos selectius, va imposar-se per més de 20 punts respecte a l'altra concursant, Selexi, una empresa amb seu a Itàlia, a l'acreditar una millor especialització i oferir un preu més baix.

En un informe intern de la Generalitat al qual ha tingut accés l'ARA es fa un repàs de la trajectòria de l'empresa. Des del 2016 ha fet fins a 34 processos de selecció en què ha gestionat, sumant-los tots, més de 180.000 candidats. Per exemple, n'hi ha de relacionats amb els maquinistes del metro de Madrid, amb el personal del Banc d'Espanya, dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana o amb hospitals com el de Fuenlabrada i Alcorcón.

De fet, Cegos també ha treballat amb l'Ajuntament de Barcelona en concursos vinculats a la Fundació Bit Habitat –300 candidats– o als Bombers –200–. Ara mateix en té un en marxa encara més gran que el de la Generalitat: les oposicions a Radiotelevisió Espanyola, que compten amb més de 25.000 aspirants.