Alimentació

Pot ser democràtica una empresa? Resposta a Jaume Alsina

Una imatge d'arxiu una explotació ramadera catalana
i Ramon Armengol
20/11/2021
3 min

BarcelonaGestió democràtica, participació econòmica dels socis, adhesió voluntària, cooperació, interès per la comunitat i solidaritat són els fonaments de les cooperatives agràries que, només a Catalunya, sumem un total de 192 empreses agroalimentàries i representem el 33% de la producció final agrària del país.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En el conjunt de la Unió Europea, la xifra es multiplica: 22.000 cooperatives agràries aglutinen 14 milions d’agricultors i ramaders associats i les seves famílies. La meitat del que mengem els ciutadans i ciutadanes europeus prové d’una cooperativa, i en països tan avançats com Dinamarca, Suècia, Holanda o Alemanya aquest sistema empresarial adquireix un pes rellevant. L’holandesa Friesland Campina distribueix a més de cent països i la danesa Arla Foods agrupa uns 12.500 ramaders i 19.000 treballadors. Ambdues són del sector lleter, com la francesa Sodiaal i l’alemanya DMK. A escala estatal, la ramadera Covap –amb capacitat per produir 400 milions de litres de llet anuals– i l’oleícola Dcoop –el productor d’oli d’oliva més gran del món– són exemples de reeiximent.

També a Catalunya el cooperativisme agrari té una arrelada tradició històrica que neix al segle XIX com a resposta a la crisi agrària iniciada arran de la Revolució Industrial, les millores en el transport marítim, la implantació del sistema capitalista i la posterior aparició de la fil·loxera. Però, més enllà de subministrar aliments de proximitat i qualitat a la població, les cooperatives agràries aportem sostenibilitat econòmica, social, ambiental i territorial. Generem riquesa i ocupació als territoris rurals, contribuïm a evitar el despoblament que pateixen algunes comarques, facilitem la incorporació dels joves al sector i complim una funció estratègica en la conservació del medi natural i la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible.

Per això, no podem compartir afirmacions com “Una empresa no és una democràcia”, les paraules del senyor Jaume Alsina, president de BonÀrea, que es publicaven a l'ARA el diumenge 7 de novembre. Per descomptat que en una empresa, en ocasions, la resposta és “no”. Però els socis també sabem dir que no. Som els primers interessats en fer la feina ben feta i que la cooperativa –una empresa propietat dels mateixos agricultors i ramaders– funcioni amb criteris de competitivitat, modernització, transparència i rendibilitat, però també des del respecte a la voluntat de la majoria.

El model d'èxit cooperatiu

Actualment, a Catalunya hi ha unes 60 cooperatives agràries amb més de 100 anys de vida, gairebé un terç del total. Les més longeves ja han celebrat el seu 135è aniversari. Per a nosaltres, això és un “model d’èxit” compartit pels socis que en formen part i per una societat que es beneficia de la millora global que aquestes empreses aporten a l’entorn.

A escala internacional, aquesta consideració es veu reforçada amb múltiples distincions a cooperatives per les seves iniciatives empresarials. Sense anar més lluny, l'1 de desembre es farà el lliurament dels European Award for Cooperative Innovation a Brussel·les i dues cooperatives catalanes, MANS Ecològic i Cambra Arrossera del Montsià, seran premiades per projectes innovadors en les categories de creació de valor social i economia circular, respectivament. Les cooperatives Agrocat i Llet Nostra –que liderava un projecte de cooperació en l’elaboració de postres– van ser finalistes en aquesta edició, en la qual també han estat distingides l’associació belga de cooperatives hortofructícoles per traçabilitat i informació al consumidor, la sueca Lantmännen per biodiversitat, la irlandesa Glanbia pel suport als socis i la polonesa Okregowa per innovació en el producte.

Amb l’objectiu de mantenir instruments de suport a la tasca de les cooperatives agroalimentàries de la UE, estem batallant perquè la nova PAC (Política Agrària Comuna) afavoreixi la productivitat, l’estabilitat dels mercats, la seguretat de l’abastiment, un nivell de vida equitatiu per a la població rural i preus raonables per al consumidor.

Perquè les cooperatives agràries som una xarxa d’empreses que actuem com a motor i aportem valor a la construcció d’una Catalunya i una Europa equilibrades, vives i sostenibles. Sempre des del respecte a la voluntat dels socis i el desenvolupament d’entorns de treball saludables, i amb l’objectiu últim de propiciar un creixement econòmic responsable i integrador.

President de COGECA (Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea)
stats