¿Pot considerar-se verda l'energia nuclear?: el debat que divideix Europa

Brussel·lesConscient que seria polèmica, la Comissió Europea es va esperar fins poc abans de les campanades del 31 de desembre per presentar la proposta de l'anomenada taxonomia, el sistema que ha de classificar els sistemes de generació d'energia en funció de si són o no sostenibles de cara a fer-les més atractives per a la inversió del sector privat. En la seva proposta, l'executiu comunitari preveu penjar l'etiqueta verda tant a l'energia nuclear com al gas, cosa que no només ha fet posar les mans al cap a les principals veus ecologistes, sinó que ha dividit amb força els governs europeus, amb visions molt diferents en funció no només del seu color polític sinó també de les seves necessitats i recursos.

D'entrada, la taxonomia de Brussel·les enfronta els integrants del tradicional i renovat eix francoalemany. De fet, la veu més potent en el grup de partidaris d'incloure la nuclear com a energia verda és França, que realment va pressionar perquè el resultat fos el que esperava. El país del president Emmanuel Macron té encara 56 reactors nuclears en actiu, un sector potent al país, on el 70% de l'energia consumida prové de la nuclear. El mateix mandatari francès va anunciar una nova inversió en el sector en plena escalada de preus de la llum impulsada pel gas. Fins al 2030, França preveu invertir fins a 1.000 milions d'euros per desenvolupar petits reactors, en un programa d'estímul econòmic que se centra en la transició ecològica.

L'argument és que la nuclear encara és necessària en el camí de la descarbonització fixat en l'anomenat Green Deal europeu, que preveu un continent lliure d'emissions el 2050. Les centrals nuclears no emeten CO2 però generen uns residus altament contaminants durant dècades. Per això, països que ja han començat el camí cap a la desnuclearització com Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Dinamarca o Portugal s'hi oposen frontalment. El motor econòmic d'Europa tancarà les seves últimes centrals aquest mateix 2022, per exemple. A Viena, on l'oposició a la nuclear és un posicionament històric, fins i tot el govern ha amenaçat amb portar la proposta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Però també Espanya s'hi oposa frontalment, tal com ha comunicat el ministeri de Transició Ecològica, que considera un "pas enrere" l'enfocament de Brussel·les perquè tant la nuclear com el gas tenen un paper "limitat en el temps" en la transició ecològica.

Al costat de França hi ha països com Polònia, Hongria o la República Txeca, on la dependència dels combustibles fòssils encara és elevada i on la factura social de la descarbonització pot ser més elevada. Polònia o la República Txeca han pressionat intensament els últims debats europeus sobre la qüestió energètica, fins al punt de vetar un acord de mínims en l'última cimera del 2021 en què Espanya buscava compromís europeu per abordar l'escalada de preus de la llum.

Suport alemany al gas

Però la divisió no és només entre governs europeus, sinó també dins. En el cas del nou govern de coalició germànic, per exemple, la qüestió no és senzilla. Era sabut i esperat que Berlín veuria amb bons ulls que el gas sigui etiquetat com a verd malgrat que la seva combustió emet CO2 (tot i que nivells més baixos que el carbó o el petroli). Cal recordar que Alemanya està pendent d'autoritzar definitivament la construcció del gasoducte Nord Stream 2 en connexió amb Rússia, un projecte que està sent especialment polèmic per les males relacions entre la Unió Europea i el Kremlin. Així doncs, la part liberal i també la socialista del govern germànic veuen amb bons ulls que el gas quedi etiquetat com a energia verda de transició, mentre que els Verds ho rebutgen de ple. De moment, els vint-i-set executius estan analitzant el text i caldria que s'hi oposin fins a una vintena de governs que reuneixin com a mínim el 65% de la població europea perquè no prosperi.