La postpandèmia, enemiga del turisme sostenible

BarcelonaUna pista d’aterratge més llarga, per rebre avions més grans, que portin més turistes, de més llocs diferents per poder augmentar l’activitat econòmica. La idea és tan temptadora i estava tan a l’abast que molts sectors econòmics es resisteixen a abandonar-la. Seria l’oxigen que permetria pal·liar l’ofec que els ha causat la crisi del coronavirus. Però, ¿cal més turisme a Barcelona? ¿Es pot reanimar l’activitat d’una altra manera? El xoc entre els que creuen que sí i els que ho veuen poc viable a curt termini és profund.

“La idea darrere l’ampliació és obrir-se a un altre model i un altre tipus de visitant. Amb pistes curtes i vols de rang curt el que tens és turisme low cost, del qual no en volem més”, diu el catedràtic d’economia aplicada de la UPF José García Montalvo. La investigadora de la Universitat de Surrey i especialista en turisme i territori Anna Torres-Delgado discrepa. “És que Barcelona no necessita més turistes de cap tipus; de fet, no li interessa”, manté. Torres-Delgado apunta que abans del confinament, la ciutat ja havia donat senyals de saturació, alguns de molt greus, com la gentrificació o la desaparició del teixit comercial més tradicional. “Hi ha una conflictivitat social evident derivada de la pressió turística –apunta–. Les enquestes constaten que el 61% dels residents considera que la ciutat ha arribat al límit de turistes i el percentatge s’enfila al 70% als barris més turístics”, argumenta Torres-Delgado. “Els fons europeus ja preveuen partides milionàries per recuperar el sector turístic, però des de la transformació, la innovació i sobretot la sostenibilitat”, rebla aquesta investigadora, que tem que ara la urgència postpandèmica per reactivar l’economia faci oblidar la tendència iniciada fa només uns anys de virar cap a un “turisme sostenible”.

Una por que també comparteix Asunción Blanco, professora de geografia de la UAB i membre del grup de recerca Tudistar, que assegura que abans del confinament diferents sectors d’activitat econòmica ja admetien que la saturació turística afecta fins i tot el sector turístic mateix i que cal un canvi de model. 

Una ciutat de decorat Disney

“Quan tens tants turistes com Barcelona es produeix un excés d’efectes negatius sobre els residents, el teixit comercial i la vida de barri i es perd la idiosincràsia del destí”, argumenta Blanco. “Ens quedem en una mena de ciutat feta per a turistes, un decorat de Disney que ni tan sols satisfà l’experiència del turista”, afegeix Blanco, que encara va més enllà i demana parar: “No crec que calgui seguir creixent. No parlo de decreixement però sí de contenció: d’estabilitzar-nos en uns beneficis que ens permetin renovar-nos però sense seguir creixent”, suggereix, alhora que admet que la seva premissa “no està prevista en el capitalisme”. 

García Montalvo, en canvi, planteja la pregunta al revés: “¿Què hauria passat si a finals dels noranta no haguéssim fet l’anterior ampliació que ens va permetre passar de 32 milions d’operacions als 53 milions actuals? ¿Tindríem el MWC o el 22@ ple d’empreses tecnològiques? ¿Vindria la gent de Microsoft si hagués de fer escala per arribar a Barcelona?”, qüestiona. 

A la recerca d’un model millor

García Montalvo creu que, a banda d’una eventual ampliació, només la tecnologia podria ajudar a créixer aquest sector i, de nou, a còpia de més turistes: “Ja hi ha avions que fan enlairaments verticals, o que utilitzen hidrogen –avança–. Però ves a saber quan arribarà això”. Blanco i Torres-Delgado sí que hi veuen sortides. “Cal repensar la planificació territorial i turística, fent seure a parlar tots els actors amb calma: empreses turístiques, petit comerç, residents, moviments socials i sindicats amb l’administració pública liderant”, creu Blanco.

“No es tracta de diversificar l’oferta o de buscar turistes de més nivell adquisitiu, això és el mateix de sempre”, diu Torres-Delgado. El que cal, diu la investigadora, és fomentar la recuperació amb el resident al centre i orientada cap al turisme de proximitat, cosa que explica que en alguns països nòrdics ja hagin començat a fer demarketing, és a dir, deixar de fer promoció del seu destí en certs mercats. Així, el futur del turisme barceloní a dos o tres anys vista –amb ampliació o sense– depèn, segons els acadèmics consultats, de "la urgència" per sobreviure a la crisi. “Hi ha el risc que la crisi ens faci acceptar mesures de recuperació massa curtterministes –diu Torres-Delgado– i que perdem l’oportunitat de transformar realment el model”.

Dossier El futur de l'aeroport

Següent

Un matí qualsevol al voltant de l'aeroport

Anterior

"En dos anys ens podem trobar amb un delta encara en pitjors condicions"

Vés a l’ÍNDEX