Natalia Bayona: "Posar límits al turisme és vàlid si es fa amb un estudi d’impacte però no si respon a la politització"

BarcelonaL’any passat hi va haver 1.300 milions de turistes al món, el 80% de les xifres prepandèmia, tot i que a Europa ja estàvem a més del 90% i aquest 2024 ja s'espera arribar als nivells del 2019 arreu del planeta. Són xifres de l'Organització Mundial del Turisme de l'ONU, que té la seu a Madrid: Espanya és el segon país més visitat del món, només després de França. La directora executiva de l'organisme, la colombiana Natalia Bayona, atén l'ARA per videotrucada en un moment en què creixen les demandes d'actuar per limitar l'excés de turisme.

Les dades d'ONU Turisme diuen que el 95% d’aquests turistes mundials visiten menys del 5% de les terres emergides. És així?

— El 54% dels turistes del món venen a Europa. I, dins d'aquesta majoria, el focus encara està en les grans ciutats capitals on hi ha els grans monuments. Això obre una oportunitat per promoure destinacions rurals i emergents. Barcelona està molt bé, però té uns pobles al voltant molt bonics també.

Però aquestes xifres són sostenibles?

— El turisme avui dia concentra el 3% del PIB mundial i el 12% del PIB a Espanya. Per tant, és un sector econòmic important. Si volem que sigui sostenible, necessitem la innovació i la tecnologia per mitigar qüestions com l'excés de turisme i ajudar que el turista sigui més responsable. El model turístic està migrant cap a un model en què el nombre de turistes ja no és l'únic indicador. N'hi ha d'altres que cal mesurar econòmicament per veure si és sostenible, com la inversió que es queda en la destinació, l'ocupació i l'impacte social en les comunitats. Gràcies a l'ús del big data i de la intel·ligència artificial ja s'estan fent models per mitigar aquests vicis ocults que genera el turisme quan es massifica.

Posi'm algun exemple de l'ús de la intel·ligència artificial.

— L'aplicació que va impulsar Londres fa anys per als turistes, que té geolocalització i promociona pobles propers per dispersar el turisme. O la start-up Mabrian creada a Menorca. Espanya en innovació turística està en els primers llocs mundials, amb França i els Estats Units, els tres països més importants en turisme.

Alguns economistes diuen que una economia basada en el turisme empobreix. Hi està d'acord?

— No hi estic d'acord. Crec que el turisme és sinònim de desenvolupament. El turisme vincula més de 100 subsectors de l'economia. Els salaris no són bons, els dono la raó, però el motiu és que el turisme és el gran ocupador de joves al món i el 50% dels joves que treballen en turisme només tenen educació secundària, a Europa són dos terços. Crear feines de valor agregat al turisme és un repte mundial. La principal prioritat del turisme avui dia és l'educació: sense educació de qualitat és impossible arribar a un salari en condicions. Cal crear acadèmies corporatives en hoteleria. Ja ho estan fent grans corporacions com Melià, Palladium o Iberostar, però ho han de fer també les pimes perquè són el 80% del turisme. I aquí cal que el sector públic ajudi.

Però ara mateix el principal problema és el sentiment antiturisme que s'estén entre molts ciutadans que senten que perden els espais públics.

— Per això el model de desenvolupament turístic ha de migrar a un model que mesuri més l'impacte social que genera. La governança del turisme ha de tenir representació del sector públic, administracions locals, però també de l'acadèmia i el sector privat, i hi ha d'haver representants de la ciutadania per treballar en equip. Aquestes juntes directives o comitès han d'analitzar els reptes a cada lloc, amb la veu de la comunitat, i posar regles de joc per buscar un equilibri entre el desenvolupament econòmic i el social.

Algunes ciutats estan posant límits al nombre de turistes, com a l'Acròpolis d'Atenes o a Kyoto.

— Jo crec que és vàlid sempre que hi hagi un estudi formal al darrere. Si un estudi et mostra que la capacitat d'un parc nacional natural o de patrimonis com l'Acròpolis té un límit, llavors és vàlid perquè està ajudant a controlar un possible impacte negatiu. El que no em semblaria vàlid és que simplement es polititzi el tema i es comencin a generar una sèrie de regles sense un informe i una base clars.

Ciutats com Nova York han prohibit els apartaments turístics.

— Si veiem que hi ha un problema, cal actuar de pressa i no deixar passar tant de temps, perquè llavors s'arriba a extrems i radicalitzacions com la prohibició d'apartaments. A Europa l'octubre passat es va regular aquest tema de les estades curtes, però sense prohibir-les. Prohibir-les em sembla un excés, i per no arribar a aquest punt calen regulacions com aquesta europea.

Està d'acord que l'excés de turisme té un impacte mediambiental?

— L'educació és el repte principal si volem un turisme amb impacte positiu en el medi ambient, per desenvolupar estratègies de carboni zero i fomentar un turisme responsable. Un estudi deia que el 50% de les escombraries que s'aboquen al Mediterrani s'hi aboquen a l'agost. Però el turisme no és el gran contaminador del planeta, està lluny de l'impacte del petroli, el gas i la indústria de la moda.

El canvi climàtic està afectant el comportament del turista. Ho han constatat?

— Sí, al 100%. Tenim clar que l'escalfament global està generant uns comportaments molt diferents en els turistes. El que acabarà passant és que la gent no voldrà anar a les platges del sud, del Mediterrani o del Carib, i preferiran el nord perquè dos graus més o menys poden influir en la decisió. Això s'està donant ja a Espanya: la gent va cada cop més a Santander o Galícia. El turisme internacional no, perquè un noruec o un alemany optarà per Andalusia o les Balears. El comportament nacional sí que serà diferent, però els internacionals només es veuran afectats a molt llarg termini, quan les temperatures siguin molt més altes.