El Port de Barcelona supera la pandèmia i amb un rècord històric de creueristes i d'ingressos
El tràfic de mercaderies, però, cau quasi un 10% i el benefici net baixa un 20%
BarcelonaAny rècord en ingressos al Port de Barcelona: 189 milions d'euros, un 4,4% (8 milions) més que l'any passat, que havia estat el millor any de la infraestructura. També rècord històric de creueristes: 3,56 milions, uns 13% més que el millor any, el 2019, justa abans de la pandèmia del covid-19. Malgrat aquests rècords, el total del trànsit de mercaderies va caure quasi un 10% (9,8%) i es va passar dels 71 milions de tones el 2022 a 66,3 milions de tones el 2023. El benefici net del port va quedar en 50 milions d'euros, un 20% menys que l'any anterior. Un descens que respon a la baixada del 6% del benefici abans d'impostos (59 milions, uns 6 menys) i a l'efecte fiscal, que l'any passat va impactar positivament en el resultat net.
La caiguda de tràfic es va produir en contenidors (-7%), trànsit ro-ro –és a dir, camions i remolcs que s'embarquen (-1,3%)– i líquids a granel (-17,1%). En canvi, es va disparar el tràfic de vehicles (+33,7%, fins als 790.000) i els sòlids a granel (+5,6%). El director del port, José Alberto Carbonell, ha explicat que l'augment dels vehicles es deu a una millora de les exportacions dels fabricants espanyols, però sobretot a l'arribada massiva de cotxes electrificats fabricats a la Xina. Pel que fa als sòlids a granel, l'augment l'ha atribuït a la sequera, que ha obligat a importar més gra i farratge, mentre que el descens dels líquids es deu al fet que el 2022, davant la crisi energètica per la guerra d'Ucraïna, la Unió Europea va optar per omplir al màxim els dipòsits de gas natural.
El president del port, Lluís Salvadó, ha definit el 2023 com un exercici "complex a escala internacional", marcat per la inflació, les dificultats econòmiques de la Xina i, en últim terme, per la crisi al mar Roig. Malgrat això, el Port de Barcelona ha respost amb "gran solidesa econòmica", ha reivindicat.
L'augment dels ingressos el 2023 s'explica per la finalització de les bonificacions a empreses per la crisi del covid-19 implementades a partir del 2021 (unes ajudes que han sumat un total de 27,6 milions). Si no es tingués en compte aquest factor, els ingressos serien pràcticament els mateixos que el 2022, segons ha explicat la subdirectora econòmica-financera del port, Míriam Alaminos. El resultat d'explotació, però, va caure un 18,5% i va quedar en 44 milions d'euros, mentre que els resultats financers van créixer un 77,9%, fins als 14 milions d'euros. Amb tot, el port va generar un flux de caixa de 101 milions d'euros, igual que l'any anterior, mentre que les inversions van ser de 43 milions (un 30,3% més) i l'endeutament bancari va baixar en 18 milions (-12,6%) i, al tancament de l'exercici, se situava en 124 milions.
El tràfic de mercaderies també s'ha vist afectat per la crisi al mar Roig, sobretot a finals de desembre, segons Carbonell, quan pràcticament no van arribar vaixells des d'aquesta ruta (Barcelona té vuit freqüències setmanals regulars que la uneixen amb l'Àsia pel canal de Suez). La conseqüència, però, ha estat un augment del tràfic al gener i també un increment dels nòlits, però la situació ara s'ha estabilitzat, ha explicat Carbonell.
Passatgers
Respecte al trànsit de passatgers, va augmentar quasi un 35% el 2023, fins als 5,3 milions, dels quals 1,73 milions van viatjar en ferri i 3,57 milions en creuers. Els creueristes van augmentar quasi un 53% respecte a l'any anterior. De fet, és un nou rècord de creueristes –un 13,7 % més amb relació als 3,1 milions del 2019, abans de la pandèmia–, després d'haver-se dut a terme 803 escales, tres menys que l'any anterior, cosa que indica una major ocupació dels creuers. Els moviments de creuers en port base (és a dir, que comencen i acaben a Barcelona) ha representat el 53% del total, mentre que els de creuers en trànsit la resta, el 47%.
Salvadó ha recordat que els moviments no equivalen a passatgers, ja que els de creuers de port base embarquen i desembarquen en la infraestructura portuària catalana, de manera que es comptabilitzen dues vegades. També ha lligat l'increment de creueristes registrats a la incertesa del Mediterrani Oriental, cosa que ha fet que part dels viatgers que preveien anar de creuer a aquesta zona hagin optat per Barcelona. De cara al 2024, Salvadó ha dit que les escales es mantindran estables, al voltant de les 800, de manera que si els moviments de creueristes creixen o no dependrà de l'ocupació dels vaixells.