El Port de Barcelona guanya 50 milions d’euros i ja és el port europeu que més creix

BarcelonaEl Port de Barcelona va registrar el 2017 uns resultats rècord tant en tràfic com en xifres econòmiques i se situa com el port amb més creixement de tot Europa. Aquesta infraestructura clau va ingressar 167 milions d’euros l’any passat, un 7% més que el 2016, i va obtenir uns beneficis de 50 milions d’euros. Es tracta d’un 50% més de beneficis dels que va aconseguir l’any passat; per això tant el ministre de Foment, Íñigo de la Serna -que ha presidit per primera vegada la presentació de resultats-, com el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han qualificat els resultats com un "salt d’escala extraordinari".

"El que avui presentem no és un creixement normal, és un salt d’escala que ho serà de veritat si es consolida; per tant, el repte és gran", ha apuntat Cambra, que també ha avançat que durant el mes de gener "s’ha accelerat encara més aquest ritme de creixement". Durant el 2017 el Port de Barcelona va batre tots els records cada mes de l’any, tant en tràfic de tones, que supera per primera vegada els 61 milions de tones, com en mercaderies (que ha pujat un 26%), contenidors (que ha augmentat un 32%) i passatgers (amb un augment del 4,5%, fet que suposa un rècord històric, amb més de 4 milions de viatgers).

L’únic indicador que baixa és el de moviment d’automòbils: en aquest cas s’ha reduït gairebé un 9%, coincidint amb la baixada tant de fabricació com d’exportacions que ahir mateix també va confirmar l’associació de fabricants del sector, l’Anfac.

Durant la presentació, el ministre De la Serna, acompanyat també pel delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el president dels Ports d’Espanya, José Llorca, ha destacat que el de Barcelona és el port que demostra "la qualitat de les infraestructures" que hi ha a Espanya i ha desitjat que els resultats "es mantinguin en el temps" perquè ajuden a la generació d’ocupació i a la reducció de l’atur. Al seu torn, Cambra també ha remarcat que el Port ha reduït un 8% el seu endeutament, que ha passat de 303,9 milions el 2016 a 281,1 milions d’euros l’any passat. De fet, els últims set anys aquesta infraestructura ha reduït l’endeutament en 300 milions.

Impacte nul dels atemptats i del Procés

Així doncs, els resultats del Port de Barcelona constaten l’impacte nul tant dels atemptats de l’agost a Barcelona com del Procés. De fet, el nombre de passatgers al Port va augmentar fins i tot en temporada baixa, als mesos de novembre i desembre, fet que, segons De la Serna, apunta que la pròxima temporada alta també serà "molt positiva".

Tot i això, el ministre de Foment no ha volgut relacionar els resultats amb el conflicte polític i s’ha limitat a dir que "no hi ha cap estudi que vinculi l’impacte econòmic del Port amb el Procés ni tampoc amb els atemptats". El president del Port, Sixte Cambra, ha afegit que l’evolució del Port és de "completa normalitat".

És la primera vegada que un ministre del govern espanyol presideix una presentació de resultats del Port de Barcelona. El motiu, segons De la Serna, no té res a veure amb el 155, i ha remarcat que tot i que no havia passat mai fins ara, la presència "d’un ministre del ram visitant unes infraestructures és un fet habitual".

Els accessos al port, encallats

La gran assignatura pendent del Port de Barcelona, la millora dels accessos viaris i ferroviaris a aquesta infraestructura, continua encallada. El ministre de Foment ha explicat que "hi ha dificultats" per progressar en el projecte del 2013, concretament problemes de "seguretat" en els punts on les dues infraestructures, la ferroviària i la viària, comparteixen terreny. Tot i això, De la Serna ha explicat que aquesta inversió és la "prioritària" per al govern espanyol per seguir millorant la competitivitat del Port i per tant hi continuen treballant intensament, modificant el projecte per salvar els obstacles actuals.

Després de l’acte, Cambra ha precisat que actualment tots els organismes que hi participen (govern espanyol, Generalitat, Ajuntament, Consorci de la Zona Franca i Adif) ja estan d’acord en la solució, però l’execució de l’obra encara es podria endarrerir com a mínim vuit anys més.

Mentrestant, la solució provisional passa per ampliar una tercera via als accessos ferroviaris que permeti adaptar les catenàries de l’ample estàndard ibèric a l’ample internacional, de manera que hi puguin circular tota mena de trens. Aquesta tercera via provisional podria estar en marxa durant el pròxim any.