El Popular fa fora Ron i dóna vida a les opcions del Sabadell

BarcelonaEl Popular porta mesos sent objecte de rumors que diuen que podria ser adquirit per un altre banc. Però des de la sisena entitat d’Espanya responien sempre amb una màxima: “El banc vol mantenir la seva independència”. Aquell mantra es va esvair ahir i va ser substituït per un altre: “No fem comentaris”.

El sobtat canvi en una qüestió tan clau es va desencadenar després de produir-se la sortida del fins ara president, Ángel Ron, una sortida que s’ha estat gestant durant setmanes però que no fa gaire semblava impensable. Ron, president des del 2006, ha comptat sempre amb el suport de l’estructura accionarial creada per l’expresident Luis Valls Taberner. Aquest suport es va difuminar ahir i la sorpresa va ser relativament petita: els títols del banc han perdut aquest any gairebé dues terceres parts del seu valor, l’entitat no se’n surt amb l’última ampliació de capital i el seu pla d’emergència no convencia els mercats.

L’ambigüitat que ha mostrat recentment el Popular respecte al seu futur com a banc respon a la incertesa sobre quins seran els plans del nou president i de l’accionista que ha forçat l’adéu de Ron, que plega amb una indemnització de 8,2 milions. En efecte, el magnat mexicà Antonio del Valle està darrere d’un acomiadament que ha comportat el fitxatge d’Emilio Saracho.

El nou timoner del sisè banc d’Espanya arriba procedent del gegant JP Morgan, on era vicepresident, i és possiblement el banquer d’inversió espanyol més reconegut a nivell mundial. Es dóna la circumstància que la seva especialitat són les fusions i les adquisicions, un dels escenaris que hi ha hagut sobre la taula en els últims mesos com a salvació més immediata per a una entitat que, tot i aprovar els tests d’estrès del BCE, està molt tocada pel que fa a la seva rendibilitat.

Però aquest detall curricular de Saracho no ha de ser interpretat com una pista respecte al futur de l’entitat. Els escenaris que es poden produir són tres: que Del Valle impulsi una compra per part d’un gran banc (s’ha especulat amb el BBVA o el Santander, però també amb els francesos BNP i Crédit Mutuel), que vulgui seguir en solitari (menys probable) o que opti per una fusió menys traumàtica amb una altra entitat de la seva mida.

Nova oportunitat catalana

És en aquest últim cas en què el Banc Sabadell tornaria a tenir opcions d’adquirir una entitat que multiplicaria la seva dimensió. L’operació ja va ser plantejada a l’agost en reunions entre Josep Oliu, president de l’entitat catalana, i el mateix Ron. En aquell moment, el banquer català va arribar a plantejar a Ron quin càrrec tindria en l’entitat resultant i li va presentar números que demostraven la viabilitat de la fusió. Però la resposta va ser negativa.

Des d’aleshores, el Sabadell ha mantingut l’opció d’esperar, tot i que públicament Oliu ha afirmat recentment que “ara” no vol afrontar l’operació. L’adverbi seguia vigent ahir i fonts del Sabadell explicaven que tot dependrà dels plans de Del Valle per rendibilitzar la seva inversió al Popular i dels terminis en què vulgui fer-ho. Si té pressa, les opcions del Sabadell cauran.

El que és segur és que Ron, que fins ara havia sigut un obstacle en l’operació, ja no seu a la taula de negociacions. I en segon lloc, el canvi en la governança del Popular s’ha produït exactament en els terminis que el Sabadell preveia per mirar d’afrontar un segon intent en el primer trimestre del 2017. Fonts del sector financer ho explicaven així després de la primera negativa de Ron: “No ens voleu, perfecte. Ja ens trucareu quan ens necessiteu”.

L’entitat catalana va presenciar aquests canvis amb una bona nova sobre la taula: Moody’s ha millorat la seva qualificació, que deixa d’estar en l’esglaó més baix i passa a nivell d’inversió per primer cop des del 2012.