FINANCES

El Popular va obligar clients a comprar accions per tenir crèdit

L’entitat podria haver incomplert la llei de societats de capital, segons els experts consultats

Les pràctiques denunciades es van produir durant l’última etapa del mandat d’Ángel Ron com a president del Popular.
Natàlia Vila
10/04/2017
5 min

Barcelona“No em volien donar crèdit per a la meva empresa, però quan van fer l’ampliació de capital van ser ells mateixos els que me’l van proposar, a canvi que participés en l’ampliació de capital del banc”. Un any després d’aquests fets, un empresari català revela a l’ARA la seva experiència: assegura que, després de denegar-l’hi diverses vegades, el Banco Popular va concedir-li un préstec de 200.000 euros -més del que ell necessitava- amb la condició que destinés una part dels diners a comprar accions del banc. Els fets van passar el juny passat, quan l’entitat va posar en marxa una ambiciosa ampliació de 2.500 milions per cobrir les seves necessitats de capital.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest diari ha tingut accés als documents i contractes que acrediten la versió d’aquest empresari. Ell va acceptar el crèdit i, el mateix dia, va fer la compra d’accions a l’ampliació de capital. “Em van dir que si anava a l’ampliació podrien mirar això del meu finançament; quan vaig dir que m’ho pensaria, el treballador de l’oficina va tornar a trucar-me al cap de deu minuts dient que em concedien el crèdit sense problemes, però que les dues operacions s’havien de fer l’endemà mateix”. Aquest cas no va ser una excepció. L’ARA ha tingut constància de fins a cinc casos semblants, tant amb empresaris com amb particulars.

Una pràctica controvertida

Dilluns passat, el Popular va admetre en un comunicat a la CNMV que haurà de refer els seus comptes del 2016 per cobrir unes “insuficiències” de capital que superen els 600 milions d’euros. El comunicat també detallava que l’entitat va finançar amb 205 milions d’euros els seus clients perquè, precisament, participessin en l’ampliació de capital del maig. El que no hi detallava és que -almenys en alguns casos- aquests finançaments eren la condició per accedir a un crèdit.

Els experts qüestionen aquesta pràctica i recorden l’article 150 de la llei de societats de capital, que remarca que l’entitat “no podrà anticipar fons, ni concedir préstecs, ni prestar garanties ni facilitar cap tipus d’assistència financera per a l’adquisició de les seves accions”. “Estem parlant d’un tema greu, de l’alçada del de Bankia o les preferents”, manté Marc Ribes, assessor financer i fundador de l’agència de valors ACapital BB, que afegeix: “La banca té un conflicte d’interessos i l’utilitza en benefici propi; fer una venda indiscriminada i una campanya comercial per vendre accions del meu banc no és ètic. S’aprofiten de la gent que no té coneixements malgrat que hi ha una norma que obliga a passar un test d’idoneïtat, la MIFID”.

L’empresari català que ha explicat el cas a aquest diari corrobora que no va passar cap mena de control: “Un cop vaig acceptar el crèdit i, per tant, em vaig comprometre a participar en l’ampliació de capital, ja no van fer falta ni estudis, ni venir a veure l’empresa, ni papers; només volien que anés immediatament al notari”, explica.

Marc Ribes, però, va més enllà i ha recollit en un informe les suposades pràctiques dubtoses del Popular. A l’estudi, Ribes assegura que la pressió sobre els clients perquè compressin accions “és una pràctica que emana clarament de les altes esferes i no dels empleats, que, més que ser part implicada, són víctimes d’una conducta irresponsable, poc ètica i, si atenem a la llei del mercat de valors, il·legal”. L’informe també assegura que, tot i que el banc nega aquestes pràctiques, “qualsevol responsable amb possibilitat de sol·licitar informació les pot comprovar”.

També hi ha casos de crèdits directes a particulars. L’ARA ha conegut el testimoni d’un ciutadà amb alt poder adquisitiu a qui el Popular va oferir un préstec de 200.000 euros a un 1,5% destinat íntegrament a comprar accions del banc. “Si el que volien era millorar el seu balanç i el múscul financer, però utilitzant els seus propis diners, aleshores continuen dèbils”, resumeix Robert Casajuana, soci de SLM Análisis Financiero Independiente. “Al final no és diner nou, és diner de la mateixa entitat, per tant és una mena d’engany”, remarca. Casajuana considera que d’aquesta manera, però, el Popular sí que va guanyar temps. “Van vendre que l’ampliació de capital havia sigut un èxit, perquè es va cobrir molt ràpid”, explica. Els analistes consultats consideren que aquestes pràctiques posen en entredit la solvència del banc. Els últims dies, els inversors han castigat el Popular a la borsa, on dilluns va caure més d’un 10%, fins als 0,81 cèntims per acció.

Els clients s’organitzen

El fet que el Popular admetés dilluns passat que ha de corregir els comptes també ha posat en alerta les associacions d’usuaris de banca. L’Associació per a la Defensa dels Drets dels Consumidors, l’APDEF, ja estudia possibles responsabilitats derivades d’aquestes pràctiques, que titllen de “dubtoses”.

Aquests advocats, que ja han portat altres casos contra la banca -com les preferents i la sortida a borsa de Bankia-, asseguren que l’estratègia del Popular com a mínim “frega els límits legals” perquè juga amb la gramàtica per esquivar l’article 150 de la llei de societats de capital: “Ara els clients tenen unes accions que no valen res i un préstec per tornar”, conclouen els advocats.

LES CLAUS

1. Quines suposades males pràctiques expliquen els testimonis i clients del Banco Popular?

Diversos casos apunten que el Banco Popular hauria donat crèdit a alguns clients a canvi que compressin accions de l’entitat per cobrir amb èxit l’ampliació de capital del maig passat. Un empresari català ha revelat a l’ARA que el banc li havia denegat el préstec i després l’hi va tornar a oferir “a canvi de participar en l’ampliació”, sense cap estudi previ de la seva empresa. Els documents bancaris als quals ha tingut accés aquest diari acrediten que les dues operacions es van fer el mateix dia. L’ARA ha tingut constància de fins a cinc casos semblants.

2. Quina llei hauria incomplert el Popular?

Els experts consultats recorden que concedir crèdit per comprar accions pròpies és una pràctica prohibida a l’article 150 de la llei de societats de capital. Analistes financers i advocats, a més, qüestionen aquesta pràctica perquè posa en dubte la solvència actual del banc.

3. Què diu el Banco Popular?

Consultada per aquest diari, l’entitat no ha volgut fer cap declaració. Avui dilluns el Popular celebra una junta d’accionistes, una setmana després d’admetre el desfasament comptable de 600 milions. Els mercats esperen que el nou president, Emilio Saracho, expliqui els plans per reconduir l’entitat. Les accions es van posar a la venda a 1,2 € i ara estan a 0,81 €. Això vol dir que per cada 100.000 euros de préstec, els clients que el van acceptar han perdut 33.000 €.

stats