Ponts i circulació de talent
BarcelonaAmb els fons del Next Generation aspirem a enfortir el sistema de salut, a contribuir significativament als objectius descarbonitzadors de l’Acord de París, assumit amb entusiasme per la Unió Europea, i a culminar la digitalització de l’administració pública i de l’economia. Hi ha quelcom de comú en aquestes tres propòsits: tots interpel·len els sistemes de recerca i innovació. Sense avenços científics i tecnològics importants no farem via i sense que els adoptin les empreses tampoc.
De moment això s’ha entès. Les diverses convocatòries dels governs espanyol i català per a expressions d’interès inclouen un requisit de presència destacada de socis aportadors de coneixement. És una valuosa petita empenta, però ara cal garantir que no quedi en manifestació retòrica. Els objectius amb substància hauran de ser dos. Un és aconseguir que les nostres empreses i administracions s’impliquin en projectes que incorporin bona ciència i tecnologia de manera essencial. Aquí hi ajudarà la pressió competitiva dels mercats i, en el cas de les administracions, els bons assessors. L’altre consisteix en assegurar que aquesta demanda de coneixement, en principi dirigida a qui el pugui proveir en millors condicions, estimuli l’oferta de proximitat.
És a dir: cal aprofitar l’oportunitat per assegurar que els nostres agents de recerca (universitats, centres i altres) contribueixin al màxim de les seves capacitats al gran projecte transformador que el Next Generation pot fer possible. Ara bé, també aquí haurem d’impulsar mesures facilitadores. Acostar administrativament empreses i agents de recerca no serà suficient. Caldrà, com a mínim, comptar amb ponts entre els dos mons; ponts, a més, per on circuli el talent i es trafiqui amb les idees.
El món de la universitat i el de l’empresa viuen, entre nosaltres, en diferents universos legals: el dret administratiu l’un, el dret mercantil l’altre. Fins i tot, si tenen la voluntat de comunicar-se -i avui la tenen-, la comunicació es difícil. Necessitem ponts, en forma d’entitats d’intermediació regides pel dret privat (empreses, fundacions) que siguin properes i coneixedores tant del teixit de la recerca com del de l’empresa.
Els exemples europeus de més èxit en la relació universitat-empresa, com Warwick o Oxford al Regne Unit, o la Universitat de Lovaina flamenca, en disposen. Entre nosaltres tenim fundacions, generades per les universitats, que, en formació, han jugat bé aquest paper però molt menys el de la transferència de coneixement cap al mercat. Potser perquè no són empreses. Per altra banda tenim els centres tecnològics -utilitzo el terme en un sentit genèric-, que indubtablement poden acomodar, si s’ho proposen, la lògica d’intermediació que estic recomanant. En tot cas: ens cal fer créixer l’ecosistema d’institucions pont, ja sigui perquè els centres tecnològics existents es van adaptant a aquest paper o perquè les universitats, individualment o en cooperació, en van creant.
Transferència de coneixement
Els ponts els poden utilitzar persones que transporten idees i expertesa. El repte de la transferència de coneixement seria més manejable si hi hagués més circulació de talent entre universitat i empresa, si l’una i l’altra no fossin compartiments estancs pel que fa a carreres professionals. En el model d’universitat més simple i tradicional només hi ha un moment de travessa del pont: el graduat universitari passa al sector privat i s’hi queda tota la vida.
En models més avançats, i que caldria amplificar, el professional fa de tant en tant estades formatives, i també formadores, a la universitat. Però és en l’estructura de les carreres investigadores on caldria fer un pas més. Hauríem d’impulsar carreres com la de la investigadora que ha fet el doctorat en una universitat, ha seguit amb un o dos postdoctorats en institucions de primera línia i, a continuació, ha fet el salt cap a un centre tecnològic, cosa que li aporta un coneixement de frontera.
I potser en el futur farà un altre salt cap a una posició executiva en una empresa. Perfils i trajectòries com aquesta beneficiarien l’investigador, la universitat, els centres de recerca, els centres tecnològics, les empreses i també l’economia.