Polònia i la República Txeca veten l'acord de mínims sobre la crisi energètica que buscava Espanya

Brussel·lesL'última cimera europea de l'any acaba amb més escletxes que solucions. El dia que el preu de la llum a Espanya trencava tots els rècords, els vint-i-set països de la Unió Europea veien impossible arribar a un acord de mínims sobre la crisi energètica. Des que va començar l'escalada de preus de l'electricitat arreu d'Europa (impulsada principalment pel cost del gas), Espanya ha abanderat una campanya a Brussel·les per buscar solucions conjuntes. I, malgrat no obtenir els resultats esperats, Madrid havia aconseguit situar el problema al centre del debat i anar guanyant suports. Però la qüestió energètica té moltes arestes, tantes que l'acord de mínims pel qual batallava Sánchez ha sigut boicotejat per Polònia i la República Txeca per qüestions molt allunyades de les espanyoles.

El govern de Pedro Sánchez creu que part de la culpa que els espanyols estiguin pagant una factura elèctrica tan cara és de l'estructura del sistema de fixació de preus d'Europa, que acaba penalitzant les energies netes tenint en compte que el preu del gas, combustible minoritari del mix, està marcant preu final. Per això, demana una revisió del sistema, que és comunitari, i proposa a més crear un sistema de compres conjuntes de gas a escala europea que permeti tenir reserves estratègiques tenint en compte l'elevada dependència que la Unió té de Rússia a l'hora d'adquirir aquest combustible.

El vessant geopolític d'aquest problema –la dependència d'una Rússia cada vegada més bel·ligerant– és la que convenç països com França de la necessitat de revisar la qüestió per caminar cap a una Europa més autosuficient. Altres governs, com l'italià, el grec o el romanès, s'han posicionat al costat de Madrid en les seves propostes. Espanya també havia posat sobre la taula la necessitat de revisar el mercat d'emissions de carboni (ETS), amb què considera que inversors externs estan especulant. Aquests eren els eixos sobre els quals Sánchez voldria que hagués pivotat el debat, però en posar-lo sobre la taula va obrir la caixa dels trons i altres governs ho han volgut aprofitar per imposar la seva agenda, fins al punt de torpedinar del tot l'acord.

Polònia i la República Txeca han aprofitat el debat per intentar tombar del tot el sistema ETS i qüestionar les polítiques que encaminen l'economia europea cap a la transició climàtica, com ara aquest sistema que fa pagar les indústries per l'excés d'emissions. "Hi ha hagut temes que s'han creuat en el debat i que tenen a veure amb un qüestionament absolut del mercat ETS, i això és inacceptable, perquè no estem parlant de posar cap per avall tota l'estructura de lluita contra el canvi climàtic", lamentava Pedro Sánchez a la sortida de la cimera.

I aquesta no ha sigut l'única qüestió. Fa mesos que els governs europeus debaten sobre l'anomenada taxonomia, la llista d'energies que es consideraran verdes a l'hora d'invertir, en un moment en què el 40% dels fons europeus estan forçats a ser invertits en transició climàtica. Governs com el francès o el polonès demanen que la nuclear formi part d'aquesta llista, mentre que d'altres com l'alemany o l'espanyol s'hi oposen fermament. "Alguns també han mirat d'imposar un paràgraf sobre la taxonomia en les resolucions, cosa que ha fet impossible arribar a un acord", ha criticat Sánchez.

El compromís polític pel qual lluitava aquest dijous Espanya passava bàsicament per continuar estudiant la possible reforma del mercat elèctric i convidar la Comissió Europea a aprofundir en algunes de les propostes fetes fins ara, com ara la compra centralitzada de gas, que l'executiu comunitari descarta que sigui per a situacions com l'actual. Però ni tan sols això ha sigut possible. La qüestió tornarà previsiblement a la taula dels líders europeus amb el nou any, després que Brussel·les hagi presentat la seva proposta de taxonomia i després que diversos governs ja no vegin tan clar que el problema de l'escalada de preus sigui aïllat.