Els polèmics milionaris rere els Jocs Olímpics on es permeten les drogues
Peter Thiel, cofundador de PayPal i aliat de Donald Trump, està entre els inversors més influents dels Enhanced Games
Barcelona“Les Olimpíades del futur”. Així es defineixen al seu lloc web els Enhanced Games (Jocs Millorats), una proposta alternativa als Jocs Olímpics on els atletes no hauran de passar per cap control antidòping. És una idea de l’advocat i emprenedor australià Aron D’Souza i ja ha rebut el suport econòmic d’un dels homes forts de Silicon Valley, Peter Thiel.
El currículum de Thiel inclou èxits empresarials i polèmiques a parts iguals. Nascut a Alemanya i criat entre Sud-àfrica i San Francisco, va fundar PayPal amb Elon Musk, a qui va fer fora de l’empresa mentre era de viatge de noces. Després de fer fortuna amb la venda de PayPal a eBay, Thiel va ser un dels primers inversors independents de Facebook. De Thiel també sabem que ha mantingut posicions properes a l’extrema dreta i ha finançat amb milions de dòlars campanyes de polítics republicans de l’òrbita de Trump als Estats Units, com Ted Cruz. Va arribar a escriure per a un blog que “ja no creia que la llibertat i la democràcia fossin compatibles”.
La relació entre Thiel i el fundador dels Enhanced Games, D’Souza, ve de lluny. El jove australià va ser qui va proposar a Thiel que financés un judici contra Gawker, un portal estatunidenc de premsa del cor que havia revelat l’homosexualitat de Thiel el 2007, per obligar-los a tancar. Després de perdre el litigi, Gawker es va declarar en fallida i va desaparèixer.
Ara bé, Thiel no és l’únic milionari seduït per la idea de D’Souza d’uns Jocs Olímpics on s’encoratja el consum de drogues per millorar l’actuació dels atletes. Les advertències i crítiques que arriben des del món de l’esport –el president de la Federació Internacional d’Atletisme, Sebastian Coe, va titllar la iniciativa de “collonada”– no han aturat inversors com Christian Angermayer o el polèmic científic George Church d’interessar-se per la idea de D’Souza.
Angermayer és un dels fundadors de Compass Pathways i Atai Life Sciences, dues empreses que estudien la possibilitat de fer servir components dels bolets màgics i d’altres drogues psicodèliques en medicines per combatre malalties mentals com la depressió o l’ansietat. Al seu web, Angermayer sosté que “l’envelliment i la mort són un conjunt de malalties que poden ser previngudes, tractades i evitades”. És un dels inversors principals dels Enhanced Games, juntament amb Thiel.
Per la seva banda, George Church és un genetista de l’Institut Wyss de Harvard que treballa en la “des-extinció” del mamut, fita que veu possible per al 2028. Church ha fundat una cinquantena d’empreses basades en els seus experiments, que van des del tractament d'òrgans de porc per trasplantar-los en humans, fins a una apli de cites que té en compte els gens dels usuaris per seleccionar les seves possibles parelles. Alguns dels seus projectes han comptat amb finançament de Thiel, o de personalitats com Paris Hilton, però també ha col·laborat amb inversors polèmics com Jeffrey Epstein. Church és membre de la comissió científica dels Enhanced Games, l’òrgan responsable de vetllar per la salut dels futurs atletes.
Una suposada indústria del futur
Els Enhanced Games, que se centraran en cinc esports individuals –atletisme, natació, gimnàstica, lluita i halterofília– es presenten com una passa endavant en el món de la modificació genètica. Per això inversors com Thiel, que ha dit que vol congelar el seu cos quan mori perquè el revisquin quan hi hagi la tecnologia per fer-ho i considera que la modificació genètica humana és la indústria del futur, s’hi han sentit atrets.
Més enllà del suposat avenç biotecnològic que han de significar aquests jocs, la proposta de D’Souza també es presenta com l’alternativa a uns Jocs Olímpics on “la corrupció, el suborn i l’explotació estan a l’ordre del dia”. És cert que són molts els casos en què alguns atletes olímpics han denunciat situacions de precarietat. Un informe dels Estats Units va revelar que els seus atletes olímpics han de pagar de mitjana 12.000 dòlars per poder participar-hi. És a dir, mentre els executius dels òrgans de govern olímpics estatunidencs cobren primes de centenars de milers de dòlars, els seus esportistes guanyen tan pocs diners que han de recórrer a formes de finançament externes per pagar-se la participació en els Jocs Olímpics.
Les grans inversions que han rebut els Enhanced Games els han permès prometre als futurs competidors premis d’un milió de dòlars si trenquen rècords mundials. Però les llargues sancions que anuncien les principals autoritats esportives mundials poden desencoratjar esportistes com el nedador olímpic retirat James Magnussen. L'australià és un dels pocs atletes que ha anunciat que participarà en la competició i va afirmar que "es doparia fins a les celles" per trencar el rècord mundial.
L’Agència Mundial Antidopatge, però, ha advertit els atletes que vulguin participar en els Enhanced Games que “s’arrisquen a cometre violacions de les normes antidopatge” i el Comitè Olímpic Internacional va dir a Reuters que aquests jocs “serien una bona forma d'acabar amb qualsevol idea de joc net a l’esport”. Fins i tot la Casa Blanca ha expressat “serioses preocupacions” sobre la idea.
Cap d'aquestes crítiques, però, semblen poder aturar la primera competició esportiva on s'encoratjarà l'ús de drogues. Empesos pels milions de dòlars dels seus inversors, els Enhanced Games tenen previst començar les proves de qualificació el 12 d'agost, quan acabin els Jocs Olímpics de París.