La polèmica multiplicació dels estancs a la Jonquera

La JonqueraDe sis estancs a setze en total. És l’augment previst pel ministeri d’Hisenda, que ha convocat una nova subhasta per adjudicar deu noves llicències de venda de tabac a la Jonquera i Els Límits. En aquesta zona hi ha molt de client francès que travessa la frontera per comprar cartons a la meitat del preu del seu país. Però els plans de l’executiu de Pedro Sánchez no han agradat gens a l’Ajuntament, i la seva alcaldessa, Sònia Martínez (JxCat), ha anunciat que presentaran un requeriment previ per intentar aturar la nova obertura. “No hi estem d’acord perquè no hi ha cap mena de justificació: ni per criteris comercials, ni de rendibilitat econòmica ni de servei públic”, subratlla. Tampoc el Gremi d’Estanquers de Girona veu clar que acabin sortint els números a tots els locals que acabaran funcionant i el seu president, David Juanhuix, critica el model escollit per adjudicar-los: “Faran una subhasta pura i dura, que guanyarà qui més diners ofereixi. I això pot ser una font de recaptació de diners important”, apunta.

Feia dues dècades que no s’obria una convocatòria per adjudicar llicències d’expenedories de tabac i timbre. Fins ara, s’havien adjudicat a concurs, amb un sistema de punts. “Si el local era més gran, tenies més punts, o si tenies lloc per aparcar o una parada d’autobús al costat”, indica Juanhuix. Ara, però, l’Estat les atorgarà per subhasta –tothom podrà veure la quantitat que ofereixen els altres i canviar la seva si s’escau– i es donaran a qui ofereixi una suma més gran. 

Des del gremi esperaven des de fa temps la convocatòria de noves llicències, però consideren que s’hauria d’haver tingut en compte la rendibilitat de tots els estancs, a més de criteris comercials i de població, a l’hora de decidir la ubicació dels nous establiments. “Ens interessa que s’obrin nous estancs, però seguint uns criteris que no perjudiquin els companys que treballen allà. Nosaltres tenim molts dubtes que pugui ser rendible amb tants estancs a la mateixa zona: són més del doble dels que hi ha ara”, recalca el seu portaveu. A més, el representant recorda que durant els mesos de restriccions pel covid, quan es van tancar les fronteres, les vendes van caure en picat. “En èpoques de pandèmia no hi anava ningú. Si tu tens censades poc més de 3.000 persones i tens sis estancs, quina rendibilitat poden tenir si ara n’obriràs deu més?”, es pregunta.

Menys distància

“Per nosaltres va ser una gran sorpresa”, admet l’alcaldessa, que se'n va assabentar quan el govern espanyol va publicar la nova convocatòria al BOE. Martínez no entén que el document no expliqui per quins motius es vol obrir deu nous estancs al poble i, sobretot, carrega perquè a la Jonquera es fa una excepció amb les distàncies que han de mantenir. Mentre la norma marca que s’han de situar a 150 metres d’altres estancs i també dels centres educatius, a la població altempordanesa s'aplica una excepció i només han de deixar 25 metres de separació. “La distància entre els estancs i els centres docents ha de ser la mateixa a tot arreu, no? Per què a la Jonquera poden estar a 25 metres però a les altres ciutats han d'estar a 150 metres? No ho entenem”, retreu. 

Martínez va accedir a l’alcaldia el 2011 i des de llavors que intenta canviar la imatge del municipi. “Ser un lloc fronterer té punts positius i negatius, però no volem que se’ns conegui com la població dels estancs. Aquí hi ha moltes altres activitats, i obrir deu estancs més no farà que vingui més gent, sinó que s’haurà de repartir entre el turisme que ja hi ha”, insisteix. 

L’alcaldessa admet que, com a ajuntament, no tenen competències en aquest àmbit perquè depèn del ministeri d’Hisenda, però seguiran els tràmits per recórrer la resolució de l’Estat, i el primer pas és presentar un requeriment previ. 

"Millor si n'obren més!"

Els deu nous establiments estan previstos en dues zones: cinc a la Jonquera i cinc a Els Límits. Aquest barri té una peculiaritat: una part pertany al Pertús i l’altra al municipi altempordanès, i això fa que al travessar un carrer travessis també la línia imaginària que divideix els dos estats. Al costat nacional s'hi situen els locals que venen tabac, ja que poden oferir les cigarretes a meitat de preu que a l’altra banda de la vorera.

“A França em costa uns 9 euros el paquet, aquí 4,50. I tant que em surt a compte venir! I també aprofito i en compro per a la meva germana, el seu xicot i per a uns amics”, exposa la Janine, que és de Perpinyà i és una de les clientes habituals dels estancs d’Els Límits. Com ella, la majoria de compradors van carregats amb carretons de supermercat que sobretot van plens de cartons de tabac i de begudes alcohòliques. “Millor si obren més estancs, així no haurem de fer tanta cua!”, afegeix el Patrick, que rep l’aprovació de la resta de francesos que esperen el seu torn al carrer.