Les llars catalanes augmenten ingressos i cau el risc de pobresa
A diferència de Catalunya, al conjunt d’Espanya creix el perill de ser pobre tot i haver-hi més riquesa
MadridUn resum de com està sent la sortida de la crisi: la renda dels espanyols millora, però un de cada cinc encara viu amb menys de 8.200 euros a l’any. Mentre que el 2015 va ser el primer any des del 2009 en què les llars de l’Estat van ingressar més a finals d’any, el percentatge de població sota risc de pobresa va augmentar, de manera que es va eixamplar una mica més la bretxa. I si la desigualtat continua creixent entre llars, també ho fa entre territoris, amb Catalunya registrant uns resultats lleugerament més favorables que la mitjana. El 2015 va ser el segon any consecutiu en què les famílies catalanes van aconseguir millorar el seu nivell de renda, en ingressar prop de 750 euros més que l’any anterior. A més, els catalans en risc de pobresa van caure del 13,9% al 13,2% del total, mentre que al conjunt d’Espanya van créixer. En tots els casos, però, les xifres encara són lluny dels nivells precrisi.
Aquestes són algunes de les conclusions que es poden treure de l’enquesta de condicions de vida que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que, a diferència d’altres indicadors econòmics, mostra alguns desequilibris de la recuperació econòmica. Els resultats d’aquesta enquesta reafirmen el que advertia l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a principis d’any en el seu informe sobre l’economia espanyola: que el creixement econòmic ha de ser més “inclusiu” perquè augmenta la desigualtat.
Així doncs, un de cada cinc habitants de l’estat espanyol viu sota risc de pobresa (22,3%), un percentatge que l’INE calcula comptant les persones amb uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana anual, és a dir, 8.209 euros el 2015.
El govern espanyol justifica aquest increment de la població sota risc de pobresa precisament amb l’augment d’ingressos mitjans per llar. Així, el ministeri d’Economia explica que si s’ha passat d’un 22,1% a un 22,3% de la població sota risc de pobresa és perquè ha millorat el nivell de renda. Per primera vegada des del 2009, la renda mitjana de les llars espanyoles va créixer un 2,4%, fins als 26.730 euros anuals. Per tant, segons el ministeri d’Economia, també puja el llindar de pobresa i això faria que hi hagués més persones afectades “encara que no s’hagi produït necessàriament un empitjorament de la seva situació econòmica”. Aquest argument, però, no se sosté si ens fixem en Catalunya, on els ingressos per llar ja havien crescut el 2014 (superaven els 30.600 euros anuals) i on el 2015 es van disparar fins a superar els 31.330 euros a l’any, mentre simultàniament es reduïa fins a set dècimes el percentatge de població sota risc de pobresa, que passava del 13,9% del 2014 al 13,2% del 2015 i quedava gairebé deu punts per sota de la mitjana de l’Estat.
Un 40% no pot anar de vacances
Però, malgrat la millora, la situació de pobresa a Espanya és més alarmant si s’utilitza la taxa homologada europea AROPE, que calcula el nivell general de pobresa i exclusió social amb altres criteris a més del risc de pobresa, com la baixa intensitat laboral, les possibilitats de menjar carn vermella, pollastre o peix cada dos dies, o poder fer front a despeses imprevistes, entre altres coses. Una taxa que, per tant, es podria considerar un reflex més genèric de la pobresa i que permet comparar països. En aquest indicador, Espanya se situa en un 27,9%, per sota del 28,6% de l’any anterior però encara molt per sobre del 23,7% de la mitjana europea, segons l’última estadística disponible a l’Eurostat. A Catalunya, aquest indicador va caure fins al 17,9% respecte al 19,8% del 2014, un nivell similar als de França o Dinamarca.
Així, prenent com a referència els criteris d’aquest indicador, tant a Catalunya com a Espanya encara hi ha prop d’un 40% de la població que el 2015 no podia fer front a despeses imprevistes o que no va poder anar de vacances fora de casa com a mínim una setmana.
Totes aquestes diferències consoliden un mapa de la desigualtat que ha quedat enquistat amb la crisi. Les comunitats del sud són les que tenen una població sota risc de pobresa superior al 30%, una situació que també pateixen amb més intensitat els nens (29%), els joves (29%), els estrangers (52%) i les persones amb menys formació (26%).