El fons que planteja Brussel·les pagaria suspensions d'ocupació per evitar acomiadaments

Brussel·lesEls comissaris de l'executiu d'Ursula von der Leyen han discutit aquest dimecres la proposta d'un fons de subsidis comunitaris públics per mantenir la feina durant la crisi del coronavirus. Com explicava aquest dimarts l'ARA, Brussel·les ha recuperat i accelerat la proposta de la reassegurança europea d'atur a la qual ja s'havia compromès a l'inici de mandat i ara la posa sobre la taula dels estats a l'estil alemany, com un fons anomenat Sure (state-supported short-time work), que serviria per evitar que les empreses acomiadin treballadors. Es mobilitzarien fins a 100.000 milions d'euros amb aquest objectiu.

Com funcionaria? D'una manera similar al sistema Kurzarbeit, pel qual les empreses continuarien mantenint els treballadors en plantilla encara que hi hagi menys feina. "La idea és simple. Si les empreses es queden sense feina per un xoc temporal extern com el coronavirus, no haurien d'acomiadar els seus treballadors. Els continuaran tenint contractats fins i tot si hi ha poca feina. Quan no n'hi hagi, poden rebre formació que beneficiaria també la mateixa empresa", ha explicat aquest dimecres Von der Leyen en un comunicat de vídeo.

Tot i això, la Comissió no ha donat més detalls i un portaveu ha explicat que la feina tècnica encara s'està acabant de tancar, i que serà dijous quan s'expliquin qüestions clau com ara el finançament d'aquest fons. Justament, un dels problemes amb què topava aquesta proposta, abanderada també pel govern de Pedro Sánchez, és la falta de recursos financers de la Unió Europea. Amb un pressupost comunitari que amb prou feines frega l'1% del PIB, de quina manera es pagaria? Doncs segons arribaria a tenir uns 100.000 milions d'euros, segons ha confirmat el primer ministre italià, Giuseppe Conte, després d'una trucada amb Von der Leyen. S'aconseguirien a través de l'emissió de bons i del pressupost de la UE i s'avalarien amb garanties dels mateixos estats membres. No es tracta, doncs, de finançar-los a través d'una emissió de deute conjunta mutualitzada com demanen els països del sud, però és una mesura directament pensada per a Espanya o Itàlia, com ha explicat la mateixa Von der Leyen.

"L'objectiu és ajudar Itàlia i Espanya i també altres països que siguin fortament colpejats", ha dit la presidenta de l'executiu comunitari. L'objectiu seria també que les persones que es beneficiïn d'aquests subsidis "tornin a treballar de manera completa tan aviat com acabi la crisi", és a dir, que també podria ajudar a finançar esquemes com l'ERTO i buscar suspensions de treball en comptes d'acomiadaments massius.

Aquesta proposta s'entén com un gest a Espanya i Itàlia en un moment de bloqueig en el debat europeu sobre la resposta econòmica a la crisi del coronavirus, tenint en compte les reclamacions dels països del sud i les negatives d'estats com Alemanya i Holanda. De fet, la dura oposició dels Països Baixos ha generat un debat encès, fins i tot a nivell intern. El ministre de Finances va admetre dimarts que havia actuat amb poca empatia.

I enmig d'aquest debat, França continua empenyent cap a la mutualització del deute. En una entrevista al Financial Times, el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, s'hi ha tornat a referir, però aquesta vegada apuntant cap a una emissió puntual de deute conjunt de cinc o deu anys i que se centraria només en la recuperació econòmica, una mena de fons de rescat contra el coronavirus. Intenta així esquivar les reticències d'alemanys i neerlandesos, extremadament escèptics davant la possibilitat d'acabar havent de compartir els riscos que implica l'elevat deute ja acumulat de països com Itàlia o Espanya.

Tot plegat, però, serien propostes que els ministres de Finances de l'euro haurien de discutir la setmana que ve en un Eurogrup previst per dimarts i que serà clau. Cal unanimitat entre els països de la UE per tirar endavant mesures com aquesta.