Pla de xoc del govern espanyol per reduir un 22% la factura de la llum

Després de mesos de voràgine alcista del preu de la llum, el govern espanyol posa en marxa tot un seguit de mesures per aturar els rècords històrics que dia a dia ha registrat el preu del megawatt hora i que aquest dimarts ha escalat fins a uns gairebé irreals 172 euros/MWh. L’objectiu és rebaixar la factura de la llum dels consumidors finals, que en comparació amb fa un any ha augmentat un 34,9% segons l’Institut Nacional d’Estadística. De fet, ha estat l’energia el sector que ha fet disparar la inflació aquest últim mes fins al 3,3%, respecte a fa un any.

Les mesures les va anticipar aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i les ha concretat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. "És un afer important amb moltes variables i la capacitat del govern és limitada. Ens hem centrat en el que sí que podem fer", ha dit Ribera. D'aquesta manera, l'executiu ha reiterat que les mesures no es dirigeixen a modificar el preu d'alguna de les tecnologies del mercat majorista, perquè segons el govern espanyol Europa no ho permet, sinó a modificar el preu final de la factura dels consumidors.

Retallar els beneficis extres

El govern espanyol retallarà els “beneficis caiguts del cel” o beneficis extres de les principals empreses energètiques per “limitar” l’efecte del gas i abaratir així la factura de la llum. En concret, el que vol fer la Moncloa és confiscar una part dels diners que les elèctriques guanyen de més gràcies al funcionament del mercat majorista i traslladar-los directament al consumidor final (tant si té contractada una tarifa regulada com lliure) i a les petites i mitjanes empreses, ha explicat Ribera.

Aquests beneficis extraordinaris són resultat del funcionament del mercat majorista. Una espècie de piscina on entren totes les tecnologies –renovables i no renovables– que, un cop dins, assumeixen el preu de l’energia més cara (l’última que entra al mercat) i que és el gas. Això comporta que una energia més econòmica com la nuclear i la hidràulica es venguin a un preu més elevat i, per tant, es tradueixi en un benefici extraordinari per a l’empresa energètica.

Per fer-ho, el govern prendrà com a base la cotització mitjana del gas natural al mercat ibèric del gas (que comparteixen Espanya i Portugal) i que es tradueix en 20 euros/MWh. És a dir, només es confiscaran els diners a partir dels 20 euros en el preu mitjà del gas. Les empreses hauran de retornar el 90% dels ingressos extraordinaris obtinguts, segons els càlculs del govern espanyol uns 2.600 milions d'euros fins al 31 de març. Les empreses afectades són les que venen energia al mercat majorista i que es veu arrossegada pel preu del gas: les centrals nuclears, hidràuliques i renovables.

Mesures fiscals

El govern espanyol també ampliarà les mesures fiscals. Fins ara ha aprovat una rebaixa de l'IVA (del 21% al 10%, que té un cost aproximat de 857 milions d'euros per a les arques de l'Estat) i la suspensió temporal de l'impost elèctric, que es prorrogarà fins al 31 de desembre, segons ha explicat Ribera. A aquestes mesures s’afegeix la reducció del 5,1% al 0,5% en l'impost especial de producció d'energia elèctrica, cosa que comportarà que l'Estat deixi de recaptar 380 milions d'euros aquest últim trimestre.

Davant la quantitat de diners que deixaran de rebre les arques públiques, la ministra de Transició Ecològica ha assegurat que totes les mesures "s'han treballat" amb el ministeri d'Hisenda. "És una proposta de govern, que compleix els objectius de la coalició i és una proposta seriosa i solvent", ha reiterat Ribera.

Més subhastes 

El ministeri de Transició Ecològica també ha explicat que les empreses amb un pes important al sector hauran de vendre energia renovable a petites comercialitzadores o a empreses industrials a un preu que es fixi per subhasta d'energia primària. L'objectiu és que menys energia es vegi arrossegada pel preu del pool, és a dir, del mercat majorista determinat pel preu de la tecnologia més cara, el gas. Està previst que la primera subhasta d'aquest nou sistema se celebri abans que s'acabi l'any i només Iberdrola, Endesa, Naturgy i l'empresa EDP hauran d'oferir un 6,3% de la demanda elèctrica que es va consumir al 2020 a Espanya.

Més mesures 

Ribera també ha explicat que s'aprovarà l'ampliació de la cobertura del consumidor vulnerable, a qui no es podrà tallar el subministrament en cas d'impagament com a mínim durant sis mesos (ara són quatre mesos). Aquests consumidors vulnerables es beneficiaran de la nova figura aprovada: un subministrament vital energètic (una mesura que es va plantejar l'any 2019) i que vol garantir una potència elèctrica de 3,5 kW a les llars. Durant un semestre, l'últim de l'any, es limitarà l'impacte del cost de la primera matèria al càlcul de la tarifa regulada del gas natural (TUR) de manera que l'increment mitjà a la pròxima revisió trimestral, l'1 d'octubre, serà del 4,4% en comptes del 28%.

A més, el govern espanyol potenciarà l'autoconsum i les comunitats energètiques (una iniciativa que, de fet, es recull al pla de recuperació enviat a Brussel·les). Ribera també ha confirmat l'aplicació de l'article 55 de la llei d'aigües estatal per fixar un mínim d'aigua als pantans i un màxim mensual del cabal que es podrà convertir en energia. La mesura és de caràcter ambiental i si bé podrà ajudar a regular l'extracció de l'aigua i evitar buidar embassaments a nivells que posin en risc els recursos hídrics, no és una mesura que impacti sobre el preu de la llum. "És una mesura dirigida a protegir el medi ambient, l'aigua i els veïns prop dels embassaments", ha sintetitzat Ribera.

L'objectiu final del govern espanyol és que la mitjana de la factura de la llum a finals d'any sigui semblant a la mitjana del que pagaven els consumidors l'any 2018. Per això, segons els càlculs del govern, la rebaixa en la factura mitjana mensual arribaria al 30% si s'hi afegeix la disminució de l'IVA del 21% al 10% aprovada al juny. Totes les mesures entraran en vigor un cop es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat. "Els consumidors ho notaran ja aquest mes de setembre", ha assegurat Ribera.

Rebuig de les nuclears

Les mesures però no han agradat a tothom. Les empreses elèctriques han amenaçat aquest dimarts amb tancar les centrals nuclears de l'Estat, de les quals són propietàries, perquè asseguren que el pla de xoc que ha presentat el govern espanyol les fa "inviables". A Catalunya el 54% de la generació prové d'Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2.

El Fòrum Nuclear ha assegurat en un comunicat que el pla de xoc de l'Estat "profunditza molt més en la penalització de generació elèctrica d'origen nuclear". El "lobby" alerta que en cas que el projecte de Llei s'aprovi i entri en vigor, el preu de venda real de la generació elèctrica nuclear, un cop minorat el preu del CO2, "no hauria de ser inferior a 57-60 euros per Megawatt hora amb el nivell impositiu actual". I afegeix: "De no ser així, seria impossible la continuïtat de les centrals nuclears espanyoles", avisa.