El pla secret que manté viva l’ampliació del Prat

Barcelona“Ara és quan comença la feina de veritat”. La frase es va sentir al sector aeroportuari català a mitjans de setembre, just quan el govern central es va donar per vençut i va anunciar que suspenia el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Perquè segons ha pogut saber l’ARA, des d’aquell mateix moment es va posar en marxa una operació, allunyada dels focus, per mirar de ressuscitar el projecte.

Si en el primer embat, que es va allargar durant la primavera i l’estiu de l’any passat, els defensors de l’ampliació del Prat van ser Aena, l’empresa controlada per l’Estat, i les diferents administracions socialistes, en aquest segon intent qui ha aixecat la bandera torna a sortir de les files socialistes. Jaume Collboni, alcaldable del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, en va parlar en aquests termes en un acte al Cercle d’Economia el 18 de març. “No llanço la tovallola”, va dir Collboni, que va recordar els estudis segons els quals l’ampliació portaria 83.000 nous llocs de treball directes i 364.000 d’indirectes.

El primer tinent d’alcaldia del consistori va proposar reprendre el debat sobre l’ampliació —un debat que va enfrontar patronals i moviments ecologistes però que també va tensar el govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per l’oposició d’ERC i els comuns i la posició favorable de socialistes i Junts— a través d’un grup de treball que estableixi les bases del projecte. En presència del ministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, i del president del Cercle d'Economia, Javier Faus, Collboni va apel·lar a “l’ambició global” de la capital catalana per defensar el projecte. En l’acte, Faus va replicar que es comprometia a liderar aquest replantejament del projecte. De fet, fonts aeroportuàries han explicat a aquest diari que no es pot descartar que el Cercle, com a part del seu compromís amb l’ampliació, organitzi unes jornades per abordar el debat.

Entre els partidaris de recuperar el projecte es recorda un fet: que quedés exclòs del DORA 2022-2026 no és en absolut un impediment per intentar reactivar-lo. “Hi ha una part que ha de sortir de les taules tècniques, que no és inversió, només discussió i buscar el consens”, exposen aquestes veus. A més, assenyalen que les principals inversions que caldrien per ampliar l’aeroport no són ni de lluny imminents, perquè es farien ja arribant al 2030.  

La pregunta és si ja s’estan mantenint reunions per desencallar una qüestió que va monopolitzar el debat econòmic a Catalunya durant tot l’estiu passat. Oficialment, no. Ara bé, diferents fonts del sector han coincidit en explicar que sí que hi ha trobades discretes i que per part d’Aena hi ha tingut un paper Javier Marín, director general d’aeroports de la companyia.

Obstacles per a l’entesa

Aquest segon intent, però, comptarà amb dificultats molt similars a les que es va trobar en la primera oportunitat. El projecte d’ampliació afecta zones d'alt valor ecològic i ho fa en un context internacional de màxima preocupació pel canvi climàtic. En el seu moment les organitzacions ecologistes ja van demostrar que les seves tesis trobaven un suport important entre la ciutadania i, de fet, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió reflectia que el 49% dels catalans creu que la reforma no s’ha de fer i que només un 31% hi dona suport. 

Un altre impediment és el calendari. Des d’Aena es recorda que la urgència d’incloure l’ampliació al DORA 2022-2026 no era un caprici. “Va ser petició dels tècnics perquè són obres que tenen processos de tramitació administrativa i contractació pública molt llargs”, apunten. A més, el projecte segueix sense tenir el suport d’una peça clau com és Esquerra. El partit del president de la Generalitat s’hi va oposar i sense ERC costa de creure que el projecte pugui tirar endavant, per més que comptés amb el suport de Junts i del vicepresident Puigneró.

Ha canviat d’idea Esquerra? Públicament res no ho fa pensar. Però, de nou des de la discreció, també aquí hi ha hagut moviments. Al món aeroportuari consten reunions d’un emissari d’Esquerra amb experts del sector abans i després de Nadal, quan el projecte, oficialment, estava mort. Ningú no sap dir si això pot anticipar un canvi de rumb d’ERC, si és reflex d'un debat intern o si senzillament està mirant de refrendar l'argumentari de la seva oposició al projecte. Fonts del sector han explicat a l'ARA que Aena és coneixedora d'aquests moviments però que veu amb escepticisme un possible canvi de postura. Sigui com sigui, l’ampliació del Prat està lluny de ser un projecte oblidat.