Sense pla de recuperació dos mesos després
Espanya demanarà els crèdits europeus per fer front als ERTO i ja no renega del fons de rescat
Brussel·lesEl pla perquè l’economia europea es recuperi de l’aturada en sec provocada per la pandèmia del coronavirus s’està convertint en un part complicat de les institucions europees. El 13 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava Europa com el nou epicentre de la pandèmia de coronavirus. Dos mesos després, la Unió Europea no ha aconseguit dibuixar una estratègia clara per reconstruir una economia europea que s’enfonsa (un 3,8% només el primer trimestre). Ahir, després d’una setmana de silenci, el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, va anunciar que la presidenta, Ursula von der Leyen, el presentarà el 27 de maig, quan la primera data promesa era el 7.
El mateix dia el Parlament Europeu va aprovar una resolució amb un 70% de vots favorables en què es dona un toc d’atenció a Comissió i estats i s’exigeix un fons de recuperació de dos bilions d’euros que no faci trampa amb les xifres. Fins ara la Comissió ha anat fent anuncis amb promeses de “bilions” però no s’ha concretat res. El principal escull és decidir si els diners que es destinen es repartiran en forma de crèdits (com demana el nord) o de transferències (com vol el sud). S’ha descartat ja qualsevol opció de coronabons o deute perpetu, si bé la Comissió en finançarà una part a través de l’emissió de bons comunitaris. Brussel·les n’ha deixat caure pinzellades (sense respondre a la gran qüestió de quants diners formaran les anhelades subvencions directes), però la proposta encara no s’ha presentat oficialment.
Els crèdits per a ERTOs
La mateixa Comissió admet que el pla de recuperació és el que de veritat permetrà corregir les diferències econòmiques que provoca una recuperació basada en més endeutament dels pobres i més capacitat de donar ajuts d’estat al nord. Tot i això, la presentació es va ajornant i mentrestant els ministres de finances europeus van segellant els detalls del paquet d’emergència aprovat fa unes setmanes, que suposa fins a mig bilió en crèdits.
Ahir els Vint-i-set van donar llum verda a la línia per finançar esquemes de regulació d’ocupació (el Sure), que ha d’ascendir a 100.000 milions d’euros. Per aconseguir aquests diners, els estats europeus hi han d’aportar fins a 25.000 milions en garanties. Alguns per fer-ho han de demanar la ratificació del seu Parlament. Per això ahir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, admetia que no estarà disponible fins al juliol.
La vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, ja avançava ahir que la intenció d’Espanya és fer ús d’aquestes línies de crèdit, tot i que no va dir quants diners podria necessitar Espanya. D’altra banda, l’Eurogrup també va acabar de donar llum verda a la línia de crèdits del fons de rescat (Mede) que s’activarà sense condicions extres (ajustos i controls de la troica com en l’anterior crisi). Sobre aquest mecanisme, fins ara Espanya havia insistit contundentment que no hi tenia necessitat perquè ja es financia de manera barata als mercats. Però la línia del Mede estalviaria uns 200 milions d’euros anuals en interessos a les arques espanyoles en les condicions actuals i Calviño ja no és tan contundent com en les últimes setmanes: “Prendrem qualsevol decisió sobre la base de l’interès general dels espanyols per finançar-nos de manera més eficient”.
La igualtat de condicions
L’altre gran debat sobre la taula dels ministres de finances és com arreglar les creixents divergències que s’estan demostrant en la resposta econòmica. Alemanya ha demanat més d’un 50% de les ajudes d’estat aprovades per Brussel·les i Espanya només un 2%, cosa que pot donar avantatge competitiu a les empreses alemanyes. La solució, coincideixen tots, és un fons de recuperació que no arriba però que segons la Comissió inclourà un instrument per ajudar a finançar empreses amb problemes de solvència.
